Ignatius 500: veure totes les coses noves en Crist  

Ignatius 500: veure totes les coses noves en Crist

Enric Puiggròs SJ
Delegat dels Jesuïtes a Catalunya


Des del mes de maig de 2021 i fins el juliol de 2022, la Companyia de Jesús commemora el cinquè centenari d’una explosió interior que va transformar la vida d’un solitari pelegrí, Íñigo López de Oñaz y Loyola, antic cavaller delerós de grans heroïcitats, a qui una ferida de guerra va esberlar definitivament els seus somnis.

Foc NouEl 20 de maig de 1521, a Pamplona, esdevé l’explosió exterior que genera una explosió interior. Pamplona és la primera imatge del tríptic que constitueixen els aniversaris que celebrem aquest any. Una bomba esberla la cama del soldat valerós, que veu esmicolats els seus somnis de fama i honor com a cavaller.

Els soldats francesos, admirats per la seva força i la tenacitat, porten el seu cos malferit a la seva casa familiar, a la casa-torre de Loiola, a la Vall del riu Urola. Allà comença un procés de convalescència exterior que conviu amb un tsunami intern que li genera la ferida. És així que descobreix el combat de dues gran idees o sentiments que li mouen el cor: els somnis de cavaller i el desig de retornar a la seva antiga vida es veuen confrontats amb el desig de servei al Senyor, inspirat en els sants de qui havia llegit les seves hagiografies en les llargues estones de convalescència. Loiola, segon episodi clau en aquest recorregut, és la primera escola de descobriment del llenguatge de l’Esperit.

Pren la determinació d’encaminar-se a Terra Santa: a partir d’aquest moment serà un cavaller que dedicarà la seva vida a acompanyar el Senyor a la seva terra. El cavaller es transforma en pelegrí, que vetlla les seves armes davant la Moreneta, escena que invita a posar-se en camí des de l’austeritat i la profunditat interior.

La tercera imatge del tríptic la trobem a la coveta de Manresa. Són 7 mesos d’itinerari espiritual on Ignasi va aprenent a escoltar la veu del Senyor en la pregària i en la capacitat d’endinsar-se en la seva vida interior. Es va familiaritzant amb la veu de Déu, un Déu que el tractava “com un mestre d’escola tractava un infant”. Per tant, dels inicis del cavaller que somiava grans gestes en favor d’una dama, trobem un pelegrí amb roba de sac que surt profundament transformat de Manresa camí de Barcelona. Una gran conversió havia transformat profundament el seu cor.

Per a la Companyia de Jesús a Catalunya aquesta és una celebració molt significativa, que ens ofereix l’oportunitat de recordar l’especial significació de l’experiència que Ignasi de Loiola va viure a casa nostra. “Moltes de les característiques del que avui coneixem com a espiritualitat ignasiana depenen de Manresa”, deia el Superior General de la Companyia de Jesús, el P. Arturo Sosa SJ el passat mes de juliol, justament el dia de Sant Ignasi al Santuari de la Cova de Manresa. I recordava la importància cabdal que va tenir l’experiència que Ignasi va viure a la ciutat de Manresa, i que és origen i inspiració del llibre i l’experiència dels Exercicis Espirituals. No es tracta de fer-ne memòria per glorificar la seva figura ni fer propaganda de la seva obra, ens advertia el P. Sosa, si no prendre consciència que el Senyor segueix viu, present i actuant en la història humana, i que és possible establir una amistat amb ell.

És amb aquesta intenció que, fins el 31 de juliol de l’any vinent, commemorem el 500 aniversari de l’experiència que transformà Ignasi de Loiola, amb activitats, campanyes o trobades. Ho fem compartint aquesta celebració amb el conjunt del l’Església. A Manresa ja és oberta la Porta del Jubileu, que ara uneix l’espai del Santuari i de la Cova. Creuar-la és un gest senzill però carregat de simbolisme: és signe de reconciliació amb un mateix, amb Déu i amb els altres.

El lema de l’Any Ignasià, “Veure totes les coses noves en Crist”, fa referència a l’experiència que va tenir el mateix pelegrí, en contemplar el riu Cardener, de palpar la radical novetat de la realitat que esdevé quan hom es posa en mans de l’Esperit. Som invitats a demanar com a do aquesta nova mirada.