Teologia del diàleg aplicada al Sínode

Fernando Cordero entrevista la teòloga María José Schultz | © Cruzando Fronteras
Fernando Cordero entrevista la teòloga María José Schultz | © Cruzando Fronteras

A Cruzando Fronteras hem entrevistat la teòloga xilena, establerta al País Basc, María José Schultz, que ens ofereix una perspectiva profunda i aclaridora sobre un dels temes més rellevants en l’escenari eclesial contemporani: el procés sinodal. Al llarg de gairebé 50 minuts, la conversa s’endinsa en les arrels bíbliques i teològiques de la “conversa espiritual”, un concepte clau que, segons els experts, és fonamental per entendre el camí de l’Església en el segle XXI. També pot ser una ajuda en aquest temps inicial del pontificat del papa Lleó XIV, que crida contínuament a “aterrar” el camí sinodal en la vida concreta de les diòcesis i comunitats.

El punt de partida del diàleg és la presentació de l’article que María José Schultz va escriure juntament amb Eleuterio Ruiz, titulat Més enllà del monòleg. Una exploració de la conversa espiritual a la Bíblia en clau sinodal, per al llibre Teologia de la conversa en l’Esperit. Hi estableixen una diferència crucial: la conversa espiritual no és una simple xerrada. És un diàleg amb un propòsit clar: discernir la voluntat de Déu en un context comunitari. La teòloga explica que, encara que el terme com a tal no apareix explícitament a les Escriptures, la Bíblia està plena de “pistes” i exemples que orienten aquest procés. La diferència rau en la intencionalitat: mentre que una conversa comuna busca intercanviar idees, la conversa espiritual cerca una veritat compartida sota la guia de l’Esperit Sant.

María José ens ofereix una lliçó magistral d’exegesi aplicada, on l’acadèmia es posa al servei de la pràctica pastoral, analitzant històries bíbliques per il·lustrar el poder de la conversa espiritual. Alguns passatges que desenvolupa:

  • Salm 73: El presenta com un exemple de diàleg personal amb Déu. El salmista transita de la crisi i l’enveja al goig i la confiança, no pas per una revelació sobtada, sinó a través d’un procés de conversa interior que el transforma.
  • Caín i Abel: Aquest relat, carregat de tragèdia, s’utilitza per mostrar el perill del silenci i la manca de comunicació. L’absència de diàleg entre els germans i amb Déu condueix a la violència, subratllant que la incapacitat de parlar i escoltar pot tenir conseqüències destructives, molt rellevants en temps de polarització.
  • Jesús i la dona sirofenícia: Aquesta trobada és especialment poderosa. Es destaca com Jesús, malgrat els seus prejudicis inicials, s’obre a la interpel·lació d’una dona “alienígena” al seu cercle de fe. Aquest diàleg no només beneeix la dona, sinó que també transforma la perspectiva del mateix Jesús. Aquest model és crucial per al Sínode, que vol escoltar els “exclosos” i aquells que viuen als marges.
  • Pere i Corneli: Aquest passatge dels Fets dels Apòstols és presentat com un model de discerniment comunitari. A través de visions, trobades i un diàleg sincer, l’Església naixent resol el dilema de com acollir els gentils. La conversa espiritual aquí és motor d’inclusió i resolució de conflictes.
  • La carta a Filèmon: Finalment, aquest escrit de sant Pau s’utilitza per mostrar com l’Evangeli i el diàleg poden guiar la presa de decisions ètiques complexes, en aquest cas, la llibertat d’un esclau.

Més enllà de l’anàlisi bíblica, la teòloga Schultz se centra en l’aplicació d’aquests principis al procés sinodal. La conversa espiritual es mostra com una eina perquè el Sínode no es quedi en una mera consulta, sinó que esdevingui una experiència d’escolta profunda i de discerniment comunitari. Subratlla que aquesta dinàmica, guiada per l’Esperit, és la clau per superar la polarització, fomentar una veritable comunió i afrontar els reptes actuals de l’Església. En destaca, a més, la importància de la humilitat, la pregària i l’obertura en aquest procés.

El llibre dels Fets dels Apòstols es menciona com un model paradigmàtic de sinodalitat en acció, una comunitat que s’atreveix a dialogar, discernir i prendre decisions agosarades sota la guia de l’Esperit Sant.

Sens dubte, l’Església avança no només a través de doctrines i estructures, sinó sobretot a través del diàleg genuí, l’escolta atenta i la disposició a ser transformats per l’Esperit.

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7

Programa Cruzando fronteras ‘Como dialogar en clave sinodal: La Biblia nos inspira’

Comparteix

Contingut relacionat