Sor Carmen Villar: “Una societat que abandona la gent gran en plena guerra perd la seva ànima”

Via della Conziliazione, prop de la plaça de Sant Pere. Un grup de monges de la congregació de les germanetes dels Ancians Desemparats surten de la basílica de Sant Pere després d’haver assistit a una de les oracions preconclave. Es troben amb l’Antonio Pelayo, corresponsal d’Antena 3 al Vaticà, i se saluden cordialment.

L’Antonio de seguida intercanvia algunes paraules amb Sor Carmen Villar, a qui va conèixer a l’ambaixada espanyola quan l’ambaixador era Francisco —“Paco”— Vázquez, exalcalde de la Corunya. L’ambaixador és també governador de l’Obra Pia a Roma i ajuda a les germanetes de la Mare Teresa Jornet i a les germanes de la Creu, ens explica Antonio que és periodista i sacerdot.

El nom oficial de la religiosa és, des de fa dos anys, Mare Carmen Villar perquè forma part del Govern General de la Congregació. Però prefereix més que li diguin Sor Carmen.  Ella és lleonesa i des de petita ja va sentir la vocació d’ajudar els més necessitats. Quan va conèixer el carisma i la missió de la Congregació va entendre que la seva vocació havia d’estar unida a les cures i l’acompanyament dels més grans que viuen en solitud i pobresa.

Ha viscut molts anys a Roma, però fa onze que viu en una de les cases de la Congregació a la ciutat alemanya de Bottrop (Renania del Nord-Westfalia) on col·laboren amb Càritas per portar una de les residències de persones grans amb 187 places.

¿Quin ha de ser el nou rumb de l’Església catòlica amb l’arribada d’un nou papa?

Amb Lleó XIV s’obre un nou període en el qual l’Església necessita continuar anunciant l’Evangeli amb alegria, valentia i senzillesa. El testimoni del papa Francesc ha marcat un camí clar: una Església més pròxima, compassiva, i compromesa amb els més dèbils.

Quan es va anunciar que el nou papa era “un americà” ho vaig viure amb sorpresa, gratitud i esperança. Lleó XIV continuarà les línies obertes per l’anterior papa. El lema de l’actual pontífex, “en allò que és únic som un”, inspirat en Sant Agustí, defensa la unitat dels cristians en Crist i reflecteix el seu compromís amb una Església unida, guiada per la comunió, el diàleg i l’escolta.

¿Quina ha estat l’aportació del papa Francesc, al seu entendre?

Crec que ha estat recordar-nos la força de l’Evangeli, que s’ha de viure des de la proximitat amb els més pobres i també amb els exclosos. Ens ha ensenyat a posar les persones en el centre, sortir a les perifèries i cuidar la casa comuna que és un deure cristià.

¿Com és la seva Congregació?

La Congregació va ser fundada per Santa Teresa de Jesús Jornet i el sacerdot Saturnino López Novoa, a Barbastro, el 1873. Té unes 197 cases en 21 països. A l’Estat espanyol hi ha 104 residències i, a Amèrica Llatina, 72. Som unes 2000 religioses que atenem unes 15.000 persones grans cada any.  En 150 anys d’història, la Congregació ha acollit a més de mig milió de persones grans, és a dir, uns 3.000 ingressos per any. Tenim més dones que homes, un 67%, i un 33% són homes.

A totes hores veiem les guerres televisades. Totes són dolentes. ¿Com viu vostè el genocidi que s’està practicant a Gaza, com ha dit Nacions Unides?

La guerra despulla a tothom. Especialment els més grans, perquè ho fa dues vegades: en el present i en el passat. Perden casa seva, la seva seguretat i la memòria viva. A les guerres, sovint els més grans queden sols, sense veu ni mitjans. Una persona gran desemparada enmig de la guerra, és de les imatges més tristes que hi ha. A la seva edat tot fa més mal: la manca de cures, de medicaments, d’aliments i la pèrdua dels éssers estimats. Nosaltres creiem que la tendresa, la cura cap a ells, són un deure. Una societat que abandona la gent gran, en plena guerra, perd la seva ànima.

Teresa Carreras
Periodista i ex-corresponal de TVE a Brussel·les
@teresacarrerasr