Conèixer el ‘bullying’ per saber-lo detectar

Un pequeño mundo, de Laura Wandel, és un film duríssim però del tot necessari. Tant dur és que els seus escassos 75 minuts es fan llargs, insuportables

Una desassossegadora proposta sobre el bullying, l’assetjament escolar amb què alguns infants prenen algun altre nen o nena de la classe, identificat per la seva feblesa, com a objectiu de humiliacions físiques, psíquiques i espirituals.

Un pequeño mundo, de Laura Wandel, és una pel·lícula duríssima però tanmateix necessària. Tant dura és que els seus escassos 75 minuts es fan llargs, insuportables. Però es tracta de la necessària denúncia d’un problema important que ens incumbeix a tots, sobretot als educadors i també als pares i mares que han de vetllar especialment pels propis fills, tant si són objecte d’assetjament com si en són causants.

És també una pel·lícula inquietant en servir-se d’actors infantils que, si bé representen esplèndidament els personatges i les seves emocions, plantegen el dubte sobre l’oportunitat de fer-los participar en la recreació d’històries amb aquest contingut tan violent i rebutjable. Tot plegat, però, és una pel·lícula colpidora, tal com pretén. Guanyadora de diversos premis de l’acadèmia del cinema belga i candidata per Bèlgica als Oscar de Hollywood, ha estat lloada per tota la crítica internacional.

Explica la història de la Nora i del seu germà gran, l’Adan, que pateix assetjament per part dels companys d’escola. Incapaç de resoldre-ho, ho accepta resignadament. L’equilibri pervers es trenca quan la seva germana petita s’incorpora a l’escola. Ho fa enmig de llàgrimes, arrapada al pare que no vol abandonar, espantada davant la realitat d’un mon nou que se li obre al davant. Així i tot, serà ella qui afrontarà, amb força, la situació de maltractament a què està sotmès el seu germà. Serà ella qui s’iniciarà exitosament en la descoberta i integració a un món nou per difícil que sigui. Un petit món, segons el pèssim títol de la versió espanyola; enorme, com suggereix el títol original Un monde, fent referència al nostre “tot un món”, l’enorme quantitat de coses noves i fins ara desconegudes que s’imposen a la pròpia vida i que cal afrontar amb coratge i decisió.

A destacar l’estil cinematogràfic, molt proper al dels germans Dardenne: una narració propera al documental, essencialista, amb poques concessions que puguin desviar l’atenció del nus propi de la història, volent subratllar-ne la versemblança. I a destacar també l’excel·lència de la petita Nora, el personatge i l’actriu que l’interpreta. També el seu germà Adan està molt ben dibuixat i interpretat. Els adults, en canvi, pares o mestres que siguin, apareixen ocasionalment, són purs comparses: no són acusats de negligència, però tampoc presentats com a molt conscients de la gravetat del que s’hi juga amb el bullying. Potser nosaltres tampoc ho som. Potser encara som d’aquells que ho consideren criaturades no rellevants. I no és així: cal conèixer el bullying per saber-lo detectar, rebutjar i afrontar fermament i educativament.

Antoni Nello
Doctor en moral per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma