Amb aquests codis gravats al marbre, mai una làpida funerària ha ofert tanta informació del difunt com en el moment actual
Els codis QR són l’indicador físic d’entrada a un canal d’informació que podem veure a través d’alguna aplicació que ens hem descarregat prèviament al nostre mòbil. Algunes plataformes són arxiconegudes. Trobem de gratuïtes i altres, de pagament. Fins aquí, res nou; però ens oblidem que sovint hi ha persones, sobretot grans, i col·lectius socials vulnerables, que es queden fora d’aquests serveis.
I aquests codis els trobem a tot arreu. Fins i tot, als cementiris. Adherits a les làpides, resistents al mal temps, amb una duració útil de fins a cinquanta anys i el seu funcionament és molt senzill: col·loquem el mòbil davant del codi, s’obrirà l’enllaç contractat i podrem veure vídeos, fotos, cançons i el llibre de condolences que els amics i familiars han volgut deixar al difunt. La foto ceràmica ha passat de moda i aquesta tendència, que va aterrar a Europa fa uns deu anys provinent de la Xina, s’ha estès entre les generacions més joves.
El paquet d’edició de tot el material que recull l’empresa contractada oscil·la entre els 160 i els 360 euros (amb més funcionalitats). Una despesa més que recau sobre la família del difunt si aquest no s’ha fet càrrec del servei abans de la seva mort. I vet aquí la desigualtat d’un servei tecnològic més que només es poden permetre algunes famílies.
Per creença, desafecció o manca de recursos econòmics, els nínxols solen ser sobris de missatges. Amb els QR gravats al marbre, mai una làpida ha ofert tanta informació del difunt com ara. La necessitat d’exposició de les nostres vides per les xarxes socials s’estén fins i tot després de morts i les empreses funeràries han vist aquest nínxol de mercat.
Amb aquest invent, els cementiris es converteixen en un lloc categoritzador de ‘pobres o postmoderns’. No pobres o rics, ni antics o moderns. Com si la mort, el record i l’estima al difunt desaparegués si no té un QR a la seva làpida.
Com tota la tecnologia, quan es pren amb el consentiment de les parts implicades, en aquest cas, amb l’acord dels familiars, no hi hauria d’haver cap problema. La preocupació, a part de poder fer front a un enterrament que no ha estat finançat per cap assegurança, esclata quan el codi d’accés a la informació personal dels difunts és hackejat i llavors la família ha de continuar pagant un nou sistema de seguretat en línia permanent. Això si no es troba amb cap mal ús públic de la informació biogràfica del difunt. Aleshores, l’assumpte passa per un procés judicial que, òbviament, també s’ha de pagar.
Aroa Ortega
Comunicadora especialitzada en interculturalitat
@AOrtegaRamon
