La diversitat sexual i afectiva i el Sínode 

Durant aquest mes d’octubre s’ha celebrat a Roma l’Assemblea General del Sínode sobre la sinodalitat. Malgrat que el document de treball ha deixat fora diversos temes candents, com el de l’ordenació de dones o d’homes casats i el de la diversitat afectiva i sexual, durant aquests dies hi ha hagut diverses veus que s’han fet sentir, fora de l’aula sinodal. 

Per una banda, el 8 d’octubre, un grup de persones catòliques LGTBQ es van reunir amb diversos delegats i membres de la jerarquia a la cúria general de la Companyia de Jesús. Allà, la senyora Joanita Warry Ssenfuka, una lesbiana catòlica ugandesa, els va instar a veure els catòlics LGTBQ com a éssers humans i no com la suma dels seus pecats. “Nosaltres formem part de l’Església i que el missatge de Jesús és d’amor”, els va dir.

La Janet Obeney-Williams, una lesbiana casada i metgessa jubilada de Londres, els va explicar que després de ser criada com a anglicana es va unir a l’Església catòlica a causa dels comentaris acollidors del papa Francesc cap al col·lectiu LGTBQ. Janet és voluntària a la parròquia de la Immaculada Concepció i va explicar com ella i altres catòlics LGTBQ treballen en les seves parròquies. 

Cristopher Wella, del grup catòlic LGTBQ Dracma de Malta va demanar als delegats que “coneguin les persones darrere la màscara”, referint-se a la manera com alguns líders de l’Església caricaturitzen les persones LGTBQ. “Permeteu que l’amor s’expressi”, els va demanar. 

El xilè Juan Carlos Cruz, catòlic gai que va ser víctima d’abusos per part del sacerdot depredador Fernando Karadima, va denunciar el suport que alguns líders de l’Església han prestat a les controvertides lleis que estigmatitzen les persones LGTBQ, especialment en llocs com Uganda. 

El cardenal jesuïta Stephen Chow, bisbe de Hong-Kong, va acabar la trobada amb una pregària: “Oh, Esperit Sant, envia’ns la teva llum guia de veritat, perquè la nostra ignorància i els prejudicis es puguin desfer a través d’aquesta trobada sinodal, i un nou matí marcat pel respecte mutu i la comprensió empàtica pugui prendre forma a la nostra Església per als nostres germans i germanes LGBTQ+. Així com per a nosaltres mateixos i la nostra Església en conjunt. Amén”. 

Uns dies més tard, el papa Francesc es reunia amb un grup de catòlics transgènere, intersexuals i aliats pertanyents al grup ‘New Ways Ministry’, que fa més de 50 anys va fundar la germana Jeannine Gramick, per treballar amb persones LGTBQ+ i les seves famílies.  “Estic agraïda al papa Francesc perquè ha estat disposat a escoltar les experiències de les persones intersexuals i transgènere”, va assenyalar la germana Gramick. “És només escoltant les històries d’aquests individus, així com dels individus que els cuiden i sobre ells, que l’Església podrà sentir plenament la veu de l’Esperit Sant que crida la comunitat catòlica a sortir dels vells ensenyaments i pràctiques mal informades”.

En contrast amb tot això el jesuïta James Martin, escriptor i teòleg que treballa des de fa anys amb la comunitat LGTBQ, i membre de l’Assemblea del Sínode, explicava en un article a la revista America la seva experiència. Deia que les paraules ‘repugnant’, ‘repulsiu’, ‘antinatural’ i ‘malaltís’ s’utilitzaven regularment en les converses amb ell. 

Francesc, reunit amb membres del col·lectiu de catòlics transgènere, New Ways Ministry, al Vaticà | © NWM

En converses sobretot amb sinodals procedents de les esglésies d’Europa de l’Est i l’Àfrica, Martin, enumera al seu article els aspectes següents recollits en aquests diàlegs: “1) Les qüestions LGBTQ són una ideologia; 2) És una forma de neocolonialisme; 3) És una causa occidental;  4) Donar suport a les persones LGBTQ significa abraçar l’oposició a l’Església i els seus ensenyaments; i 5) Les persones LGBTQ odien l’Església”. L’article també diu: “Alguns delegats van dir-me que les persones LGBTQ o no existeixen o simplement se subscriuen a una ideologia (que els fa homosexuals). Un arquebisbe africà em va dir: ‘La raó per la qual la gent al meu país és homosexual és perquè els nord-americans els paguen perquè siguin homosexuals’”. 

Martin també es va trobar diverses vegades amb pares sinodals que afirmaven que l’homosexualitat era una forma de neocolonialisme. “Això no ha passat mai al nostre país”, va dir un bisbe. “És una importació, un visitant no desitjat”, van dir altres, rememora Martin, que en els darrers temps s’ha convertit en un objectiu dels moviments més conservadors dins de l’Església catòlica. 

Sembla doncs que estem davant d’un diàleg impossible. Els grups cristians LGTBQ hem demanat moltes vegades que l’Església deixi de parlar de nosaltres i que parli amb nosaltres. El balanç és negatiu, perquè, per exemple, en el grup de treball que el Papa ha creat per debatre aquest i altres temes no hi ha ningú de nosaltres, tot i que ens hem ofert per formar-ne part. 

Continuarem insistint, perquè ens sentim estimats per Déu tal com som, perquè ens sentim part de la seva creació meravellosa i diversa, que res ni ningú pot foragitar de l’Església.