Mathieu Detchessahar (1971) és un professor de la universitat de Nantes, especialista en teoria de les organitzacions, canvi organitzatiu i gestió de la salut laboral. Membre fundador del Grup de Recerca Antropologia Cristiana i Empresa (RACE). El seu darrer llibre fins ara (Desclée, 2022) era La Nation, chemin de l’universel? Sortir de l’impasse post-nationale. Aquests títols (entre altres) palesen la seva expertesa per oferir la seva visió, en ben poques pàgines, en el llibre que presentem, aparegut el juny d’aquest any 2023 amb el títol Le marché n’a pas de morale. En cinc capítols, precedits per una Introducció on es planteja la temàtica de fons: què significa «viure junts», els humans, i quina és la situació actual d’aquest projecte profundament tocat, si no enfonsat.
En el primer dels cinc capítols l’autor presenta una visió aclaridora de la societat de mercat, què significa en teoria i en la pràctica, quin és el seu projecte antropològic (si en té o en pot tenir) i una mica d’història de com s’hi ha arribat. La descripció és precisa i succinta. Creiem que no cal tenir coneixements específics per entendre-la. Un segon capítol presenta les que ell anomena paradoxes de la societat de mercat, que ve a ser una descripció de la situació present i de les greus conseqüències que comporta de cara al «viure junts», veritable projecte humanista que caldria rescatar de la gàbia de ferro (a dir de Max Weber)del mercantilisme. En un tercer capítol explicita les resistències amb què s’ha trobat la societat de mercat especialment els darrers temps fins als anys 70 del segle passat, en què va retornar amb més força: els totalitarismes, de dreta i d’esquerra, i les opcions personalistes. Ho explica i ho valora. El capítol quart destapa la proposta de l’autor: explícitament sortir de la societat de mercat, tant perquè queda clara la pobresa de l’economicisme com per la bondat d’una alternativa basada a la vegada en els valors cristians i en els tradicionals de la República francesa (llibertat, igualtat, fraternitat). El llibre acaba amb un darrer i brevíssim capítol, el cinquè, que proposa la necessitat de refer la política a partir d’un debat sobre els fonaments i els objectius de la vida social i el que significaria la seva regeneració. No cal dir que això no es pot considerar ben bé com una cosa opcional, sinó que al peu de la lletra ens hi va la vida. Uns agraïments finals i unes riques notes bibliogràfiques agrupades per capítols tanquen l’obra i n’enriqueixen notablement l’abast.
Així, breument, es podria resumir aquest interessant llibre d’un especialista per diverses raons, i amb un enfocament explícit humanista i cristià. Molt clar i alliçonador, amb una lectura, agradable per la seva evidència i intel·ligibilitat, però que progressivament esdevé inquietant per les amenaces evocades i denunciades, i alhora molt útil per conscienciar-nos sobre la realitat present i la que es veu venir a llarg (o no tan llarg) termini. Val la pena pagar el peatge de la incomoditat i el desassossec d’una lectura que ens obre els ulls i ens consciencia dels perills en què incorrem alegrement. Trobem recomanable aquesta visió per a lectors no especialitzats en la matèria, però interessats en el biaix social de la lectura o, simplement, desconcertats pel caire que van prenent les coses en el nostre món difícil d’entendre.
Andreu Trilla Llobera
Escolapi, mestre i llicenciat en Teologia
