L’anciana que llença les escombraries i la bellesa del que és quotidià

“En la senzillesa i la bellesa, hi ha la veritat” (Carls Gustav Jung)

Enguany he arribat a les 50 voltes al sol, 50 anys durant els quals he viscut defuncions, naixements, alegries, tristeses, tot un cúmul de sensacions i d’experiències similars a les que has viscut tu. Els nostres cossos han envellit a mesura que la comprensió del que ens envolta s’ha sintetitzat; els anys donen aquesta capacitat de fer una síntesi de la vida i començar a quedar-te amb molt poques coses, les essencials.

Però, d’aquestes coses essencials, ¿amb quina ens quedem exclusivament? Trobo que la teva resposta seria la mateixa que la meva, que la de tots: l’amor, el que has estimat, el que t’han estimat, els éssers estimats. Indiscutiblement, l’Amor en majúscules vehicula totes les nostres vides. Per això Jesús sintetitza tots els manaments en un de sol (Mateu 22,37-40): “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos”. Però a Joan 13,34, encara ho sintetitza més: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres”.

Fa la síntesi en aquesta semblança de l’amor a Déu i l’amor entre nosaltres. Aquesta semblança fa que només habitem en l’amor de Déu, tota la resta n’és un reflex. Aquest reflex es manifesta en la nostra vida, en la nostra vida quotidiana. Hi ha una manera d’observar aquest reflex, i és la Bellesa.

Un cineasta polonès ens situa especialment en aquesta bellesa del que és quotidià: Krzysztof Kieslowski. Va omplir les seves pel·lícules de fragments aparentment insignificants, però carregats d’una infinita bellesa. Aturem-nos en un d’ells. A la seva trilogia dels tres colors, cada film es refereix a un color: blanc, vermell i blau. I a les tres pel·lícules apareix una mateixa escena; es tracta d’una anciana que, amb dificultat, s’atansa al contenidor verd de les escombraries per a llençar-hi una ampolla. És una escena quotidiana. Els protagonistes de cada una de les tres pel·lícules observen aquesta escena que Kieslowski omple d’infinita bellesa, i en la contemplació d’aquesta acció quotidiana carregada de bellesa, els protagonistes actuen de diferents maneres (quan van preguntar a Kieslowski sobre aquesta escena, es va limitar a dir que només eren persones grans llençant ampolles al contenidor). Entrem en l’acte mateix de l’essència de Déu: Déu és Veritat, Bondat i Bellesa. En la capacitat que tenim de contemplar en qualsevol acte quotidià aquesta magnitud, som capaços de ser reflex d’aquest amor.

Si som capaços de veure qualsevol acte quotidià en aquesta dimensió de la bellesa, som capaços de semblar-nos a aquella condició d’Amor del qual ens en parla Jesús en l’únic manament. Perquè Veritat, Bellesa i Bondat se sintetitzen en Amor.

Francis Marín
Il·lustrador i director de Col·lecció de llibres il·lustrats Kyrie
@arte.francis.marin