Menu
29 d'abril de 2024
El passat 8 de novembre de 2023, al local de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, al barri de la Barceloneta, de Barcelona, va ser presentat aquest llibre obra de Jordi Pacheco, periodista, director de l’agència Flama i de la revista Foc Nou.
El llibre en qüestió acumula moltes virtuts. És breu i dinàmic; d’una manera distesa i cordial presenta la institució vicenciana que ha estat al barri des de la seva arribada a finals del segle XIX i que ha conegut una evolució per adaptar-se constantment a les necessitats detectades.
Un altre valor del llibre és l’habilitat per construir un relat que barreja conscientment la descripció material de la institució amb la presentació de les persones ateses (amb noms ficticis per salvaguardar la seva intimitat), i la de les Germanes Paüles i treballadors i voluntaris de l’entitat, com també altres serveis de la xarxa vicenciana a la ciutat.
Hi destaca –inevitablement– la menció de sor Genoveva Masip, morta l’any 2015, amb la seva empremta profunda en la vida i l’acció de la Companyia de les Filles de la Caritat. Fer constar que es conserva el petit despatx on ella havia atès tantes persones i on havia escrit els milers de cartes a presos amb qui es cartejava és una mostra que l’autor del llibre és sensible a captar l’esperit de l’obra retratada.
Crida també molt l’atenció del lector la manera –absolutament característica de les Filles de la Caritat– de relacionar-se amb les persones ateses en els diversos serveis que ofereix la Companyia en aquesta i en altres obres. L’autor del llibre se n’ha contagiat. Quan presenta alguna d’aquelles persones s’hi interessa vivament, preserva la seva dignitat i autonomia, sap que s’hi ha d’acostar amb discreció, sense preguntes de curiositat, planerament. I, per damunt de tot, amb ple respecte i confiança. Combinar aquests dos elements no resulta senzill. El veritable interès pel bé de la persona atesa no ha de fer oblidar la discreció deguda a la seva intimitat i a la seva autonomia, com es veu en repetits exemples.
Tot i que pugui semblar una petita illa enmig d’un oceà immens de problemes socials, de salut, d’addiccions de tota mena, el treball gegantí de la xarxa solidària vicenciana –en aquest llibre molt focalitzat en la institució de la Barceloneta– i el seu abast arriben a dimensions colossals d’influx benèfic. Segurament no es tracta tant de trobar «solucions» a problemes o deficiències que sovint no en tenen, com d’acompanyar persones, sense pretendre dirigir-les ni que sigui de forma sibil·lina. Tanta discreció i sinceritat, ben captades en el relat del llibre, arriben a corprendre i a fer admirar el carisma fundacional de les Filles de la Caritat, autèntiques testimonis de l’Evangeli.
La descripció de les diverses modalitats de l’atenció a persones necessitades d’acompanyament es va trenant al llarg del relat amb la intervenció de treballadors, voluntaris i atesos per aquesta Obra Social. Els serveis han anat apareixent quan la necessitat els reclamava, no són fruit de programes previs desencarnats. Tot amb l’estil o marca pròpia de la Companyia: proximitat a cada persona, respecte màxim, acompanyament pacient i ple d’afecte, confiança completa.
Pensant en els possibles destinataris d’aquest llibre, la nostra opinió és que resultarà adequat i positiu per als mateixos que en són els protagonistes –treballadors, voluntaris i Germanes– que s’hi trobaran ben reflectits. També, evidentment, per a persones treballadores o voluntàries del món social en general, que hi podran trobar elements per enriquir la seva dedicació. I encara per a persones que desconeixen les crues realitats de moltes persones i barris, reduïdes a maneres de viure que considerem poc humanes o francament inhumanes. Sovint, la nostra distància i el poc coneixement de la seva realitat ens fan aliens a la seva vida i a la seva problemàtica.
Trobem, doncs, un encert aquest breu llibre, curt en pàgines, però llarg en intuïcions. La seva lectura pot obrir perspectives insospitades de generositat i de compromís.
L’autenticitat de la forma vicenciana d’acostament als pobres i marginats de tota mena brilla intensament quan una de les persones entrevistades confessa que li agradaria que aquesta entitat ja no fos necessària. No perpetuar els pobres en la seva dependència. Caminar amb ells, al seu pas, cap a un nou futur de possibilitats. Bravo!
Andreu Trilla Llobera
Escolapi, mestre i llicenciat en Teologia
