Menu
9 de juny de 2023
Panikkar avui (Fragmenta), diversos autors
Obra simfònica: en el Simposi Internacional que tingué lloc al Reial Monestir de Pedralbes l’octubre de 2019 pel centenari del naixement de Raimon Panikkar, 19 autors parlaren sobre ell però el recull no ha aparegut editat fins ara. En les obres col·lectives és obvi que cada autor tingui el seu punt de vista i el seu accent sobre l’obra estudiada. El valor de cada aportació és divers, i no podem comentar-les aquí; però entre totes tenen el mèrit de dibuixar la polièdrica personalitat del mestre de Tavertet i de mantenir viu el seu llegat amb tantes llavors de futur. Cal llegir-la.
El suicidio. Nunca nos despedimos (San Pablo), Arnaldo Pangrazzi
Un altre estudi sobre el suïcidi, en totes les variants (intent, frustrat o reeixit), en llenguatge assequible. El que creiem que el fa més valuós és el conjunt de textos reals, escrits pels suïcides o per persones del seu entorn. Destaca la importància de la prevenció i, també, l’atenció al gran dolor «dels qui queden» en vida: familiars, parella, amics, un dolor difícil de descriure i de solucionar. L’autor és un expert en el tema, amb anys de treball en la prevenció i l’acompanyament. Aquest llibre ajuda a trencar el tabú sobre el tema. Les dades i xifres són esborronadores.
La paraula al cor del cos (Fragmenta), Annick de Souzenelle
Seguint la fórmula de conversa, l’autora –ja centenària– narra el seu camí personal de recerca de sentit, fugint de receptes fetes. Convida el lector a fer el seu propi itinerari, ja que no hi ha cap possibilitat d’aprendre dins la pell d’un altre. Les seves fonts són la saviesa judeocristiana, llegida en la Bíblia, en la Càbala, en els Pares de l’Església d’Orient (pertany a l’Església ortodoxa); però avisa contra l’aplicació de tècniques de recerca que no vagin acompanyades d’un creixement intern de la persona. Un llibre notable i suggeridor, que obre els ulls, la ment i el cor.
Me llamo Tecla (San Pablo), Mª Luisa Paret García
La vida de Tecla d’Iconi és presentada a partir dels Fets de Pau i Tecla i de la Vida i miracles de Santa Tecla (s. II i IV respectivament). El personatge de Tecla no pot ser provat històricament, però té una antiga constància en la tradició cristiana, que la relaciona amb Sant Pau. Interessant el mètode de lectura feminista, que la mostra parlant en primera persona. La tensió entre homes i dones en l’interior de les primitives comunitats queda ben suggerida, i és un dels temes majors de l’escrit, així com la llibertat de la dona a l’estil de les que apareixen en els evangelis.
Miradas contemporáneas a la Biblia (San Pablo), Rafael Ruíz Andrés
Aquesta obra és un homenatge a Javier Fernández Vallina, que fou catedràtic d’estudis hebreus i arameus a l’Institut de Ciències de les Religions de Madrid. Al llarg dels anys Fernández Vallina ha acompanyat centenars d’investigadors i ha consolidat en la universitat pública espanyola la pertinença dels estudis sobre la religió. Format en l’hermenèutica de l’Escola de Frankfurt, Fernández Vallina insistia en el concepte de “tradició bíblica”, és a dir, en la importància de ser capaços de transportar al moment present el missatge contingut en la Bíblia. Per això aquesta miscel·lània mostra que la Bíblia no és només objecte d’atenció dels estudis bíblics, sinó també de l’art i de diverses problemàtiques actuals (pandèmia, secularització, cinema).
Ética ambiental (Comillas), Robin Attfield
Als anys 70 comença a consolidar-se una reflexió ètica sobre l’impacte de l’acció humana en el planeta. Arne Naess postularà la necessitat de salvaguardar el major nombre de biodiversitat i Holmes Rolston recordarà la urgència d’aprendre a reciclar. La Naturalesa convertida en medi ambient adquirirà un estatut que afavoreix una mirada ètica: gestionar la naturalesa pensant en les generacions futures, combinar la conservació i la sostenibilitat, ecofeminisme i justícia mediambiental, dimensió sagrada de la naturalesa… En definitiva, apel·lació al compromís i a la formulació d’un nou paradigma.
Plenitud humana. Reflexiones sobre la bondad (Sal Terrae – Cristianisme i Justícia), José I. González Faus
En el seu moment va celebrar-se el nou plantejament de l’antropologia teològica que va suposar “Proyecto de hermano”. Cal felicitar-se, ara, pel fet que González Faus actualitzi i aprofundeixi en aquelles idees parlant de l’ambigüitat humana expressada en una enorme capacitat d’inhumanitat però també en la bellesa de la bondat. No es tracta d’un simple humanisme sinó d’una visió esperançada perquè es basa en la convicció que l’ésser humà està sempre sota la mà amorosa de Déu. No som una passió inútil sinó un projecte de Déu que ens valora, ens regenera, ens allibera i ens impulsa vers una Nova Humanitat.
