Pau Valls: “Agnòstics i creients podem trobar un camí per aprendre plegats”

El monjo benedictí és el coordinador des de fa tres anys d’una trobada anual que aplega, al Santuari d’El Miracle, un públic format per creients i no-creients. 

Com cada primavera des de 2022, el monjo benedictí Pau Valls torna a seure al voltant d’una taula de diàleg amb agnòstics –“aquest 2025, una cinquantena”, detalla– i, en menor proporció, altres creients. Això ho fa en el marc de la quarta edició consecutiva d’un projecte, l’Areòpag 3.0, en què la Casa d’Espiritualitat del Santuari d’El Miracle rep durant un cap de setmana participants que prèviament hagin passat per la jornada de portes obertes per a no-creients, celebrades cada tardor, des de 2018, a l’abadia de Montserrat –justament un any abans que Valls fes els seus vots.

Precisament, aquesta iniciativa va néixer amb Pau Valls –de nom David, tal com el van batejar fa seixanta-tres anys– a l’ombra d’un altre monjo, Sergi d’Assís Delpí. Poc després, en marxar com a missioner a l’Àfrica, aquest va deixar el projecte en mans de Valls, que ja freqüentava els ambients monàstics una dècada abans del seu ingrés al cenobi, però que també va viure, en altres èpoques de la seva vida, “certes aproximacions a l’agnosticisme”, com explica. 

Set anys després que veiés la llum la idea de mostrar com és la vida de monjos i monges a qui admet no creure en Déu, aquest filòsof i batxiller en Teologia, juntament amb dos col·laboradors més –“els meus àngels de la guàrdia”, com els defineix– ha hagut de deixar agnòstics sense poder-se inscriure a l’Areòpag 3.0 per falta d’espai: “És una llàstima, però aquest indicador ens permet pensar que hi ha un gruix de gent agnòstica que té interès per dialogar”, subratlla.

La dignitat humana, tema de debat entre creients i agnòstics

En l’edició d’aquest 2025 del projecte coordinat per Pau Valls, la temàtica triada per debatre –“i demanada per molts dels participants”, agrega el monjo– és la dignitat humana. “Òbviament, aquest és un aspecte molt ampli i pot ser reflexionat des de molts punts de vista per part dels ponents i els testimonis que hi participen”, afegeix, “però nosaltres ens hi endinsem, juntament amb les idees que pugui proporcionar cada agnòstic, des de tres grans factors de debat: el naixement, la identitat humana i la mort”.

Sense pretendre crear moments de tensió ni “disputes que puguin entorpir el ritme de cada sessió”, entre les quals es contemplen passejades per l’exterior del centre religiós fins a la celebració de misses conventuals, aquest religiós considera que “per ajudar Déu a construir el seu Regne, la nostra tasca també és la d’escoltar tots aquells que, a pesar de no creure-hi, també en formin part”.

“Això és el que també vol el papa Francesc i l’Església en sortida que ell mateix ha estat defensant des de l’inici del seu pontificat”, continua el monjo montserratí. I, en aquest sentit, Valls afirma que “la comunitat de Montserrat ha tingut sempre la vocació de ser un punt de trobada per a les persones allunyades del catolicisme, intentant evitar tota mena d’integrismes i fonamentalismes”.

“Costa trobar una terminologia per a referir-se a qui no creu en Déu”

En l’inici de cada trobada, Valls acostuma a fer una salutació de benvinguda als grups d’agnòstics que hi participen. “En aquell moment és quan els dic que tots ells, des de les seves posicions personals i lliures, són posseïdors de conviccions, però no de creences, ja que no comparteixen la fe”, manifesta en referència a un col·lectiu social que “és difícil de catalogar des del punt de vista de la posició que ocupen vers la seva relació amb la religió”.

«La comunitat de Montserrat ha tingut sempre la vocació de ser un punt de trobada», diu Pau Valls | © Abadia de Montserrat

“En la majoria de les ocasions, quan se’ls pregunta com prefereixen ser reconeguts, solen estar més còmodes si se’ls categoritza com a no-creients”, resol el monjo, que és més partidari de definir els participants d’aquestes trobades com a “agnòstics”: “De creure, en qualsevol cas, creuen en alguna cosa, tant si és en Déu com si no”, afirma. “En canvi, dir-los ‘pagans’ o ‘descreguts’ pot ser sinònim de convidar-los a ofendre’s, per bé que, en l’actualitat, costi força trobar un públic que es declari convincentment ateu”, observa.

Un nou camí d’aprenentatge mutu

Conscient que “en qualsevol moment de la vida tothom es pot trobar tant en un punt d’agnosticisme com en un punt de creença”, el coordinador de l’Areòpag 3.0 –nom concedit al projecte per la influència que va tenir un altre Pau, l’Apòstol dels Gentils, arran de la seva vinculació amb l’Areòpag situat a Atenes– posa en relleu que “el diàleg, si és influït per l’Esperit Sant, farà que tots i totes ens puguem entendre”. “L’important, al capdavall, és el testimoniatge”, assumeix Valls, “per la qual cosa, si un agnòstic observa i reconeix un testimoni en què floreix la felicitat serà més fàcil que el punt de trobada entre els dos sigui del tot evangèlic”.

Enmig d’una societat en què la polarització té una presència imperant i en què la tendència a distingir grups socials entre els de dins i els de fora, el monjo benedictí té clara quina ha de ser la missió de propostes com aquesta, “amb una sensibilitat que s’ha fet present en altres diòcesis”: “Aturant-se a dialogar amb els que pensen diferent, podem trobar un camí diferent, en què la trobada i l’escolta entre agnòstics i creients ens faci aprendre mútuament”.

Xavier Pete Vega
Periodista i redactor en cap de l’Agència Flama
@petexavier