Mireia Angerri: “Hi ha una majoria vulnerable que pateix les conseqüències de l’estil de vida al primer món”

El passat 6 de febrer de 2024 Mans Unides va posar en marxa la seva campanya anual, sota el lema “L’efecte ésser humà”. Tractant temes com la crisi climàtica, la desigualtat o la fam en el món, l’ONG catòlica col·loca en aquesta ocasió l’espècie humana en el centre, com una causa d’aquests problemes, però també com una força capaç de solucionar-los i revertir la situació que ella mateixa ha provocat. La delegació de Mans Unides de Barcelona ens ha obert les seves portes per parlar de tot plegat amb la seva presidenta, Mireia Angerri.

¿Què vol dir el lema de Mans Unides per a aquesta nova campanya?

La campanya d’enguany posa el focus en el canvi climàtic i en el deteriorament del planeta, que ha estat causat per “l’efecte de l’ésser humà”, com bé diu el lema. Arran de l’encíclica Laudato si’ i de l’exhortació apostòlica Laudate Deum, que n’és la continuació, prenem consciència de la importància que té la nostra manera d’actuar en un sistema capitalista i ferotge amb la natura. L’extracció massiva de recursos naturals destrossa el mitjà de vida de moltes comunitats per poder mantenir el ritme de producció en els mal anomenats “països desenvolupats”, i és una majoria vulnerable la que acaba patint les conseqüències.

Tanmateix, l’efecte de l’ésser humà, que ha estat tan depredador, també té la capacitat d’aturar aquest procés nociu i d’actuar amb més respecte sobre allò que l’envolta. Així com l’efecte papallona, les decisions que prenem aquí, poden repercutir i ajudar en l’altra banda del planeta.

¿Cuidar la natura vol dir, també, cuidar les persones?

En aquest sentit, la fam és la punta de l’iceberg de la pobresa i la injustícia en la societat. Si provem d’esbrinar-ne les causes, trobem un sistema que, en definitiva, no té en compte a l’altre; i l’altre ha de formar part de la nostra família, perquè vivim en el mateix planeta. Néixer en un lloc o en un altre, segons com, pot implicar una vida amb certs privilegis o, per contra, amb una condició vulnerable. Així, cal que tinguem cura de les persones que es troben en la situació més desfavorida i fem el possible per ajudar-les.

¿Com fan això des de Mans Unides?

Cada any duem a terme més de 500 projectes de cooperació per al desenvolupament, en més de 50 països d’arreu del món. En tots ells, col·laborem amb associacions i entitats locals que ens ajuden a desenvolupar diverses tasques per millorar la vida de les seves comunitats, proporcionant-les les eines que necessiten per ser autosuficients, en la mesura del possible.

Expliqui’ns algun d’aquests projectes. ¿Què han aconseguit amb la vostra feina?

D’avenços se’n fan molts i en molts indrets. Penso, per exemple, en un projecte a Tororo, Uganda, on hem col·laborat amb els monjos benedictins per muntar un centre de formació professional per a joves, amb la idea que aquests puguin assolir els coneixements necessaris per optar a feines més qualificades. En aquest cas, com en molts altres, Mans Unides proporciona, sobretot, un suport logístic per poder mantenir les instal·lacions i cobrir la despesa energètica que suposen; tinguem en compte que bona part del continent africà es troba en un estat de desabastiment energètic.

¿Què diria a algú per convèncer-lo de col·laborar en aquestes iniciatives?

Personalment, no veig més que avantatges a sumar-se a un projecte com el de Mans Unides. Bé pot fer-se amb una gran o petita aportació econòmica —aquesta part és indispensable per poder finançar els projectes—, però també compten el temps i el coneixement que qualsevol persona ens vulgui oferir. Nosaltres ens nodrim, sobretot, de la força dels voluntaris, i a Espanya en tenim més de 5.500.

¿Cal esclatar la bombolla que aïlla Occident de la resta del món?

És necessari no callar mai, ni sota de l’aigua. Les persones tenim la tendència de mirar-nos el melic i quedar-nos en la nostra zona de confort, i això ho hem d’evitar. És per això que, des de Mans Unides intentem fer una tasca de divulgació, tant com podem. El nostre departament de Divulgació per al desenvolupament treballa amb escoles, universitats i parròquies, organitzant multituds de tallers i xerrades per explicar el que passa a altres llocs del planeta, així com la feina que duem a terme nosaltres.

La filòsofa Zarel León, per exemple, s’ha encarregat recentment de difondre la realitat marginal dels pobles indígenes de Mèxic, a la qual ha pogut accedir a través de la seva feina en el Centre d’Estudis Ecumènics (CEE). Tasques com la seva ens permeten accedir a indrets que pateixen problemàtiques difícils d’imaginar en el nostre context, i cal que obrim aquestes fronteres.

¿Quin paper tenen aquí els joves?

Evidentment, són una peça clau en aquests moviments. Sense anar més lluny, el cas de Greta Thunberg ha despertat moltes consciències i ha aconseguit posar sobre la taula la qüestió de l’ecologia en un jovent cada cop més format i que pren decisions en conseqüència: estalviar aigua, energia, menjar, etc. El planeta és el lloc on hauran de créixer i desenvolupar-se, i veuen amb claredat que cal donar una resposta. 

¿Quines són les nostres responsabilitats individuals i col·lectives?

Any rere any, posem en marxa una campanya per sacsejar les consciències de les persones amb un nou lema, encara que, en el fons, parlem sempre del mateix, que és la injustícia social. I aquesta no és pas un ens imaginari, sinó que es materialitza en cada injustícia individual i, per tant, cal que siguem conscients de la part de responsabilitat que hi ha en les nostres mans, començant pel mateix model de vida que escollim i les seves conseqüències. Ara ho veiem més clar que mai amb la sequera que patim i els esforços que hem de fer per estalviar aigua. Fins i tot, a banda d’un consum respectuós, també és bo procurar, en l’àmbit intel·lectual, que certes realitats entrin més sovint en els nostres temes de conversa i, així, promoure un esperit més solidari i una societat millor.

Jesús Mari Pardo
Filòleg
@JesusMariPardo