La pau ets tu: revolució espiritual per a una era assedegada

Estem vivint un canvi d’era fascinant: la computació quàntica (2019) i la intel·ligència artificial (IA, 2020), aliades, transformaran en els anys vinents la humanitat i el planeta de manera inimaginable. Actualment, la IA ja ha superat els millors cervells de la història, i en la dècada entrant, tindrem IAs milers de vegades més intel·ligents que els humans. Això possibilita una multitud de descobriments mèdics, previsions climàtiques, creació de materials i d’energia gairebé il·limitada, producció d’aliments, robòtica avançada… S’obre un ventall descomunal d’oportunitats, i també de riscos.

Tot això succeeix enmig d’una crisi eco-social crítica. La Laudato Si’ l’arrela en el paradigma tecnocràtic [LS 106] que, des del capitalisme, depreda de manera insostenible la creació, reduint qualsevol dignitat dels éssers a mers recursos utilitzables en benefici propi. La crisi és espiritual: buscar la felicitat en consumibles en lloc de buscar-la en Déu desemboca en un apetit insaciable, infinit. La natura, en canvi, té capacitats finites. Actuar així agreuja l’escalfament global, l’esgotament de recursos, la destrucció d’ecosistemes… que a la vegada és la causa de grans pobreses, fams, migracions, desaparició de pobles originaris… A alguns curtterministes —com l’OPEP, governs i grans magnats del petroli— no sembla que el col·lapse els importi. I això conduirà inevitablement a una revolució de les majories empobrides. Les estadístiques són clares: la pau passa per la justícia ecològica. I ens toca a totes i a tots, perquè, en cada opció domèstica, decidim implicar-nos o no en aquesta violència ecosocial.

Un últim tercer aspecte d’aquest escenari mundial és la forma amb què gestionem els conflictes. En l’any 2022 es van invertir 2,24 bilions de dòlars (12 zeros!) en despesa militar. Els conflictes d’Ucraïna i de Palestina —i una trentena més d’oblidats— han enriquit les grans empreses d’armament —com Boeing amb 29.300 milions de dòlars, General Dynamics amb 28.320, o Airbus amb 12.090, finançades entre d’altres per BBVA, Santander i Caixabanc, segons Centre Delàs i SIPRI—. Aquests conflictes també empobreixen els ciutadans que han pagat els impostos militars, a Espanya o a Ucraïna, on s’ha assolit el 34% del seu PIB per a despesa militar.

Els governants al·leguen que matar més que l’altre és la manera de resoldre els conflictes, que cal que hi enviem armes, però no es publica l’evident fracàs històric d’aquesta tàctica, error repetit una vegada i una altra en cada guerra. Si ens preparem per a la guerra, quan hi hagi conflictes només tindrem aquesta opció a punt. Podríem exigir invertir aquests milions en pau, justícia i cossos de seguretat noviolents?

Sembla, a més, que els vetos fan ineficaç l’ONU, incapaç d’un alto el foc davant del genocidi evident de ja més de 25.000 gazians. Rere el condemnable atac de Hamas del 7-oct, Gaza està essent el camp d’entrenament de noves armes produïdes per EEUU i Europa, com ara el nou sistema d’intel·ligència artificial anomenat «Evangeli» (Habsora), que detecta més de 100 objectius diaris. La polarització i producció de mentides transformen els combats en guerra híbrida.

Però també hi ha esperança: la noviolència està cada vegada més difosa com a pràctica de resistència d’activistes (climàtics, polítics…), i formes de defensa civil noviolenta es comencen a assajar per substituir els exèrcits. Recordo per exemple una amiga estatunidenca que vivia a Mèxic en un barri molt conflictiu, i afirmava que per evitar robatoris, els ciutadans es van posar d’acord amb una alarma veïnal global, perquè tothom sortís al carrer davant d’un atac. La delinqüència va baixar en picat. Més enllà d’això, les estadístiques mostren que respecte fa un segle, l’alfabetització de la població mundial ha augmentat fins a més d’un 83%, i ha crescut molt l’educació, que permetrà gestionar conflictes de manera reflexiva i dialogada.

Davant de tota aquesta panoràmica, però, ens quedem petits i esbalaïts. Què puc fer jo des del meu diminut entorn? Comparteixo dues referències que ens poden encoratjar a ser constructors de pau des de l’Evangeli de Jesús:

La primera, centrar-nos en la cura de tot ésser vulnerable. La humanitat ha fet en el s. XX una globalització econòmica —comprar i vendre a tot el planeta— sense fer una globalització ètica —decidir segons el bé de tot el planeta—. És el drama de la UE, centrada en l’euro en lloc d’en l’ésser humà. Si hi afegim els reptes ecològics i bèl·lics, haurem d’incloure aquí tota forma de vida. La quàntica i els ecosistemes ens parlen de la primacia del tot per damunt de les parts, del bé comú per damunt del bé privat. Podríem començar a decidir compres, contractes, vehicles, projectes… segons criteris per minimitzar el sofriment global?

I la segona, l’espiritualitat com a gran aportació d’un cristianisme del s. XXI per a reconèixer que la tendresa és la cinquena dimensió de totes les coses. En lloc de saviesa (intel·ligència + amor), els humans hem construït universitats que augmenten els coneixements especialitzats (intel·ligència), però descuiden la sensibilitat holística que revela el tot interrelacionat (amor). Encara no hem sabut crear sistemes polítics que restin poder als humans infantils i en sumin col·legialment als més savis. La presència de Déu penetra totes les coses, habita cada ésser: també el violent o enemic, cridant-los a la saviesa. ¿Ens situarem a contracorrent d’aquesta evolució espiritual, o bé ens tornarem «llevadores de Déu» tot cultivant diàriament un silenci i espiritualitat de la tendresa que el prolonguin en la nostra pròpia vida? La pau de Crist vol dir això: prolongar en nosaltres la Pau còsmica que tot ho estima. Arribar a sentir que tota criatura és u amb mi, desarma territorialismes i odis, nodreix i genera comunió.

Començar per mi, per tu, és el primer pas. I no hi haurà un altre camí: tu seràs el camí.

Text aportat per Justícia i Pau de Girona, per a la reflexió de grups i moviments, Caminades i Rutes per la Pau de les comarques gironines 2023-24.

Joan Morera SJ
Jesuïta llicenciat en Teologia Bíblica a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma