Menu
3 de maig de 2024
Volem parlar de la revista ‘Valors’ però, personalment, ¿quin sentiment l’ha provocat la guerra entre Hamàs i Israel?
Aquesta guerra a Palestina em trasbalsa, com a la majoria. Miro d’estar al cas del que passa i em solidaritzo amb cadascun dels morts, que ja sobrepassen els deu mil en poc més d’un mes. I intento fer-ho íntimament amb totes les víctimes, siguin del bàndol que siguin. Miro de no normalitzar-ho perquè cap guerra és normal. Sobretot intento entendre perquè passa ara, quin és el rerefons. Per a mi té molt a veure amb un joc diplomàtic pel qual Aràbia Saudita i Israel estaven a punt de signar la pau. Ha estat aleshores quan Hamàs ha volgut aixecar la mà i deixar clar que no hi pot haver “solució” al problema palestí sense el seu concurs. Intentar entendre la geopolítica, l’estratègia de fons, calma el malestar que em provoca veure cada dia el que passa a Gaza.
‘Valors’ porta el subtítol de “filosofia de l’actualitat” ipreténreflexionar sobre per què passa el que passa al món. En la versió digital han publicat recentment un article d’actualitat sobre la guerra Israel-Palestina, ¿per què?
Doncs sí, el subtítol és la clau encara que nosaltres tractem l’actualitat de forma molt intemporal. En aquest tema, però hem cregut que val la pena entendre per què passa ara el que passa en relació amb Israel-Palestina. La reflexió que faig a l’article té a veure amb la feina que fem a Valors. No deixar-nos vèncer per les imatges de destrucció, mort i sang que veiem des de la televisió, el mòbil o la tauleta, que són terribles, absolutament condemnables i atroces. En l’article he intentat explicar el rerefons geopolític del qual parlava abans.
Hamàs és un grup dit terrorista. ¿Vol dir que està fent política amb els assassinats i els ostatges dels atemptats del 7 d’octubre?
Sí, és clar. L’atemptat l’han dut a terme perquè volen aconseguir uns objectius polítics. Aquest grup palestí lluita per obtenir la independència del seu país. Ho fa amb mitjans atroços, fent servir el terror, per això són una organització dita terrorista, però no exclou que tingui objectius polítics. Nosaltres, el que fem a cada número mensual és buscar els perquès, els valors que defineixen les accions i les conseqüències que se’n deriven.
Parlem de ‘Valors’,un mitjà que parla dels valors i drets humans des del debat social. ¿Són un grup de comunicació?
Sí, som un grup format per una revista en paper mensual Valors, un programa de ràdio “Valors a l’alça”, que es difon per la Xarxa, un digital i una web. Crec que la clau està a veure com el tercer sector està molt compromès amb les temàtiques de fons de la nostra societat. Per fer tots aquests productes som dos equips diferents. Jo soc el president de l’Associació Cultural Valors, però és només una formalitat, perquè som un equip. Tirem mil exemplars en paper, estem a cinc-cents punts de venda a la província de Barcelona i cent a Girona. Ens financen bàsicament els nostres socis, que en tenim 270, i estem subvencionats per la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura. Tenim publicitat i, a més, les vendes de la publicació. La sortida de la revista va coincidir amb el naixement massiu dels mitjans digitals i vam decidir sumar-nos-hi, és clar. El programa de ràdio també genera un rendiment i ens el paguen. Durant aquests primers anys, el gruix de la revista es feia a base de voluntariat. Ens agrada lluir el valor del voluntariat, però això també fa que hi hagi uns límits. I ens hem adonat que ens cal una mínima estructura d’empresa. I en això estem, en la professionalització dels productes. Ja hem avançat força, però encara falta. El nostre objectiu és treballar per la reflexió al voltant dels valors dels drets humans, l’ètica, la filosofia i el pensament.
Han publicat sempre en català. ¿Es plantegen fer-ho amb alguna altra llengua?
Dèiem que era una aportació catalana perquè aquesta és la nostra llengua d’expressió. Però com que tenim una altra llengua que dominem, que és el castellà, hi ha un públic potencial que ens sembla que pot estar interessat en aquest producte. Hem fet una edició especial pels vint anys de la revista en paper, sobre els drets humans, coincidint amb el 75è aniversari de la firma de la Declaració Universal dels DDHH i, tenint en compte la importància del número, també es pot adquirir en castellà en format digital. Ha estat la nostra incursió en el castellà perquè ens l’han demanat i hi ha un públic no només a Espanya sinó també a Amèrica del Sud. En aquest número especial hi participen moltes signatures de figures internacionals com la de l’exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor-Zaragoza i d’altres. A l’acte de commemoració del 20è aniversari, que vam celebrar al TecnoCampus Mataró, hi va participar Fernando Vallespín, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i expresident del CSIC.
El tema del públic és important perquè segur que hi ha productes acadèmics sobre els valors, l’ètica i el pensament. Però al mercat falten productes assequibles d’aquestes temàtiques que arribin a la gent amb una formació mitjana. No té per què ser un universitari que pugui llegir només aquests continguts. Aquesta és una franja que no està coberta i podem fer un servei presentant aquests productes.
Abans d’arribar a ‘Valors’ va passar per ‘Foc Nou’. ¿Com va entrar en aquest món d’un periodisme més de fons?
Vaig arribar a Foc Nou quan el director en aquell moment era en Jordi Llisterri. Va ser una gran experiència. Ell va marxar a treballar a Signes dels Temps, de TV3. Jo venia d’ocupar-me amb la Maria Coll de la revista El Full, dirigida a les parròquies de Mataró. Parlàvem de temes eclesials i de l’acció dels cristians. Nosaltres, des de dintre, anàvem intentant dialogar amb els de fora. Fins que ens vam convertir amb una publicació laica totalment. Tenim una certa sensibilitat pels temes que tenen a veure amb l’espiritualitat, la transcendència i la intel·ligència espiritual. En vam fer un número amb en Francesc Torralba, membre del nostre consell assessor, que és una de les persones que més ha teoritzat sobre aquest tema. Hi ha una intel·ligència emocional, social i també espiritual.
Ja hi havia una revista de pensament i cultura, ‘El Ciervo’. ¿Els va servir de mirall?
Per a mi, El Ciervo ha estat sempre un referent, sobretot des que vaig conèixer la seva redacció, a principis dels 2000, amb en Llorenç Gomis i la Roser Bofill encara en vida. Em va semblar extraordinari que hi hagués un grup de gent que fos capaç de liderar durant cinquanta anys un projecte com aquell que té l’audàcia de buscar el diàleg entre diferents. El Ciervo, que ja ha arribat a 73 anys de publicació ininterrompuda, va ser un inspirador de Valors.
¿Es van inspirar, doncs, en ‘El Ciervo’?
Són un referent que ens va inspirar per tirar endavant la idea de Valors. Quan vaig anar a fer de redactor a Foc Nou, que en guardo un gran record, vam tenir el dubte sobre quin producte volíem fer. Una revista sobre l’Església o sobre temes de fons. I vam veure molt clar que ens interessava això darrer. Així que la inspiració va ser cabdal.
A ‘El Ciervo’ ja no hi ha ara una mirada tan ideològica com al principi. ¿Per què és important per a vosaltres aquesta mirada més global?
En els primers vint anys d’El Ciervo, el pensament d’esquerres era el més innovador. La revista portava noves idees d’Europa. Ara tota aquesta visió segurament ja està assumida i forma part també del nostre marc natural. L’exponent d’aquest pensament va ser Alfonso Carlos Comín. No sé si ara en Llorenç Gomis i la Roser Bofill dirien això. Ells expressaven una síntesi entre marxisme i religiositat. Eren d’esquerres i cristians i buscaven el diàleg amb els sectors d’esquerres no cristians i, suposo que també amb els cristians que no eren d’esquerres. No sóc un estudiós d’El Ciervo, però continua essent una revista de pensament i cultura que té el seu públic. I hi ha un altre punt interessant de la revista, i és que edita des de Barcelona per a tota Espanya. Hi ha pocs exemples d’editar en castellà des de la perifèria i aquest era un discurs molt maragallià. La Roser i en Llorenç estaven molt vinculats a la idea de construir Espanya també des de la perifèria.
¿Quin futur augura a ‘El Ciervo’?
És difícil fer els relleus generacionals. Quan jo estava a Foc Nou vaig entrevistar a un intel·lectual francès que ens va dir que “cada revista és una expressió d’un moviment, però també d’una generació”. Això té de bo que cada generació té la seva, però que quan la generació es mor, no s’ha de perdre el fil i s’ha de ser capaç d’arribar a nous públics i saber fer aquest relleu en clau interna. Crec que és el repte que tenen sobre la taula. Els desitjo molta sort.
¿Quins temes toquen a ‘Valors’?
Ens vam plantejar què són els valors. I vam creure que són allò que ens fa actuar en un sentit o en un altre durant la vida. Per això, vam decidir tocar aquests temes de fons que defineixen els valors. Sempre intentem detectar tendències. A vegades hi ha conceptes que no ens adonem que hi són perquè són encara tendències que estan evolucionant. Per exemple, hem parlat del tema de Jenny Hermoso en aquest darrer número d’octubre. Per a nosaltres, el tema no és el petó sinó la reacció de la societat espanyola, que indica una transformació dels valors. Fa cinc o deu anys, el petó s’hauria produït, probablement, hauria passat com una brutalitat de Luis Rubiales, però no hauria provocat aquesta reacció.
¿Aquest cas indica que hi ha una transformació dels valors o que hi ha moltes coses podrides a la societat?
Si no hi hagués aquesta transformació dels valors, les coses podrides no serien denunciades. Ara hi ha un empoderament de les dones que porta a la denúncia. Per a nosaltres, la novetat és que hi ha una denúncia social d’aquesta corrupció. Per exemple, amb la Llei del consentiment hi ha una conscienciació global en la societat catalana i espanyola.
També vam parlar recentment sobre la societat post religiosa. ¿Què és la religió?, ens vam preguntar. És allò que ho relliga tot. Continua havent-hi necessitat d’un relat. Crec que societat postreligiosa no existeix, en canvi, posteclesial, sí. Ens vam preguntar què estava passant amb l’espiritualitat i ens vam adonar que el que va de baixa és la religió, però el desig de transcendència i d’espiritualitat no baixa.
¿Durant aquests anys han evolucionat molt en els temes que tracten?
Aquí sí que hem evolucionat força. Abans tractàvem els temes en clau més divulgativa, no tan filosòfica. Al principi sempre tractàvem els valors en clau positiva, però no ens hem quedat aquí i hem vist que hi ha valors clarament negatius. Nosaltres diem que som la tercera capa de la lectura de l’actualitat: la primera és X (abans Twitter) i altres xarxes; la segona, saber per què ha passat el que ha passat; i la tercera, quins són els valors que han provocat que passés un esdeveniment.
¿Quin és el seu esperit de treball en aquesta època de canvis?
Com a equip, gaudim molt fent la feina que fem. Això per a nosaltres és bàsic. Ho dic perquè quan parles de valors sembla que tot sigui molt transcendental i catastrofista. Per a nosaltres és com un màster permanent en qualsevol camp que toquem. I tenim molta comunicació amb el públic perquè ens segueix molt. No hi ha heroïcitat ens els temes que abordem: hi ha valors en constant transformació que ens ajuden a viure. Ara es parla de resiliència i abans no se’n parlava; o la fraternitat, ara es fa servir més solidaritat o igualtat d’oportunitats. Ens agrada veure les diferències entre aquests conceptes. Hi ha valors que queden obsolets. Nosaltres intentem no definir res. Només preguntem i fem l’exercici intel·lectual de saber les causes i les conseqüències de les coses que passen cada dia en aquest món global.
Teresa Carreras
Periodista
@teresacarrerasr
