Iñaki Alegria: “A Etiòpia, el 99% de causes de mort en infants són evitables”

El metge i missioner Iñaki Alegría va anar per primer cop a Etiòpia l’any 2012, quan encara estudiava l’especialitat de pediatria a Granollers i, en el darrer any, els van oferir la possibilitat de fer una estança de tres mesos en una capital del món. Sentia inquietud per conèixer la situació sanitària d’un país amb recursos escassos i, per tant, on la pediatria tingués una gran rellevància, i Etiòpia comptava amb tots aquests requisits. “Si als hospitals de Catalunya la pediatria ocupa un espai no gaire gran, a Etiòpia, que té un 50 per cent de població infantil, la planta de pediatria és molt més gran, i esdevé la més important de l’hospital”, explica Alegría, que a inicis d’aquest 2023 ha estat a Barcelona com a testimoni de “Frenar la desigualtat és a les teves mans”, la campanya de Mans Unides.

¿Com van ser els seus primers tres mesos a Gambo?

Vaig quedar realment impactat: hi vaig trobar un hospital completament col·lapsat, on cada dia s’ingressaven gairebé  cent infants que tan sols podien ser atesos per dos metges. A Barcelona, per exemple, trobaríem més de cinquanta metges per poder atendre a aquest nombre de pacients. I no només això, quan vaig arribar, l’hospital patia les conseqüències de la crisis econòmica ja que havia deixat de rebre un nombre considerable d’ajudes provinents sobretot d’Espanya i Itàlia. Tot plegat va fer que es plantegés la possibilitat de tancar el centre. “Cal fer tot el possible per evitar que aquest hospital tanqui les seves portes”, em vaig dir. Era l’únic hospital de Gambo, si tancava tota aquesta població quedava sense cap alternativa. Per això vaig voler tornar a Etiòpia un cop vaig acabar Pediatria. Volia salvar aquell hospital.

¿Quin paper va tenir la seva ONG Alegría sin Fronteras en tot aquest procés?

Bé, quan vaig tornar a Barcelona, vaig voler, a més d’acabar la meva formació, construir una ONG per a canalitzar totes les ajudes econòmiques per a l’hospital. El suport econòmic era també fonamental. La ONG ens permetia, a més de rebre donatius, accedir a beques i subvencions que ens van permetre aguantar.

¿Com està funcionant la col·laboració amb Mans Unides?

Mans Unides ens està ajudant molt. Hem aconseguit firmar diversos acords de col·laboració que estan relacionats amb programes molt ambiciosos de disminuir la mortalitat materna i neonatal. El seu suport és molt important i necessari per dur tot això a terme.

¿Quins són els factors que fan perillar la vida de tants infants a Etiòpia?

Efectivament, es tracta d’un problema multifactorial. Però, per posar un exemple, veiem que el 99% de causes de mort en infants són evitables. Molts cops, aquestes tenen a veure amb parts no controlats, el fet que moltes mares donin a llum a casa, sense cap tipus de seguiment de l’embaràs, provoca una sèrie de problemes de base que fan perillar la vida del nounat. Alguns neixen amb asfixia, sense una bona formació, o per la falta d’accés a una atenció sanitària.

¿Troba que la situació global a Etiòpia ha millorat durant els deu anys que hi has estat vivint?

Efectivament, Etiòpia ha canviat moltíssim, ha tingut un gran creixement econòmic en els darrers 10 anys. De fet, és una de les potències emergents del continent africà. El PIB està incrementant a un ritme del 10%, cosa que comporta un gran desenvolupament en infraestructures i una gran inversió en salut i educació. Ara bé, tot plegat ha sortit perjudicat per la guerra, que afecta sobretot a la zona del Tigray. A qualsevol guerra tothom hi surt perdent, són molts els diners que s’hi inverteixen i comporten la pèrdua de moltes vides. També és cert que, malgrat el creixement global del país, les zones rurals, que són la majoria, no han vist, pràcticament, cap tipus de millora. Continuen patint la mateixa desigualtat.

¿Quin és l’aprenentatge més valuós que ha fet en aquest temps?

Que hem de defensar el dret a la vida. És injust que un nen o nena hagi de morir en néixer pel fet d’haver nascut a Etiòpia. És una injustícia social que pot evitar-se i no podem quedar-nos de braços creuats.

A més, una altra cosa que tampoc podem passar per alt és el problema de la fam. A Etiòpia continua havent-hi molta fam, molts casos de desnutrició que són evitables. A dia d’avui, tot el menjar que es produeix en el món pot abastir dos cops tota la seva població i, tot i així, encara hi ha un 10% d’aquesta població que pateix fam.

¿Què fa per lidiar amb el dolor que veus a Etiòpia i mantenir-se ferm?

Hi ha experiències molt dures. De fet, cada dia m’enfronto a aquest tipus de situacions a l’hospital de Gambo, on hem de conviure periòdicament amb la vida i la mort. Dia rere dia, hi ha infants que neixen i, també, veiem com mor algú. Cal una mica d’estabilitat emocional i fer balanç amb allò positiu per aconseguir sortir cap a endavant i continuar lluitant.

Un infermer pesa un nadó a l’hospital de Gambo (Etiòpia)

¿Troba que els privilegis que tenim a Occident són gràcies –o a canvi– de les desigualtats que tenen lloc a països com Etiòpia?

Efectivament, trobo que si Occident manté el nivell de vida que té és perquè continua explotant i continua beneficiant-se de les males condicions laborals de molts països africans i asiàtics, completament.

¿Creu que els europeus vivim aïllats en la nostra realitat?

Trobo que sí, bona part de la població europea viu en una mena de bombolla. Però es tracta de quelcom intencionat. Sobretot per part dels mitjans de comunicació, a qui els hi interessa no informar-nos sobre les condicions de vida d’Etiòpia i d’altres països de l’Àfrica. Però no interessa, perquè seria molt dur per a la població acceptar i reconèixer que mantenim el nostre estil de vida a conseqüència de l’explotació d’altres persones. És millor enganyar la gent amb partits de futbol que explicar la realitat. No fos cas que se’n adonin i es revoltin.

¿Quin balanç fa d’aquests deu anys a Gambo?

Bé, hem vist un canvi considerable cap a positiu. De mica en mica, anem veient com moren menys mares i menys nens. Hem creat la primera Unitat Neonatal de Cures Intensives, i això permet que els infants prematurs puguin sobreviure. Estem parlant d’un canvi enorme. Hem vist grans avenços i les condicions de salut han millorat. Hem donat suport a altres centres de salut de manera que, cada cop, més dones poden donar a llum a centres sanitaris amb personal qualificat. L’atenció sanitària ha millorat un munt, especialment en la població més vulnerable que són nens, nenes i dones embarassades.

Tot i així, val a dir que queda molt per fer. Continuen existint molts casos de dones de les zones rurals que donen a llum a casa i encara ha de reduir-se la tassa de mortaldat, a Etiòpia i als països que es troben en la mateixa situació.

Jesús Mari Pardo
Estudiant de Filologia Hispànica
@JesusMariPardo