Simplement Francesc

El papa Francesc, que ens va deixar el passat dilluns de Pasqua, ha estat un pastor amb accent propi pels seus orígens, el seu enfocament pastoral i la seva manera d’entendre l’Església. Ha estat el primer papa llatinoamericà, argentí i jesuïta que ens ha fet “assaborir” de nou el Concili Vaticà II. Han dit d’ell que és el papa de la tendresa i dels gestos, encara que sens dubte ens ha delectat amb la seva manera de comunicar i de comunicar en profunditat. Vam tenir l’ocasió de rebre el seu alè per al nostre programa Travessant Fronteres.

Primer papa llatinoamericà

Francesc és el primer bisbe de Roma provinent d’Amèrica Llatina, un continent marcat per la pobresa, les desigualtats socials i la lluita pels drets humans. Des de la seva elecció, ha emfatitzat l’opció preferencial pels pobres, alguna cosa que no sols es reflecteix en les seves paraules, sinó en les seves accions i decisions. El papa ha centrat el seu pontificat a defensar els més vulnerables de la societat, mostrant una gran empatia pels marginats, els migrants, els exclosos i els refugiats. Aquesta opció pels pobres no és simplement un discurs, sinó una invitació a viure l’Evangeli des de la justícia social, la misericòrdia i la solidaritat. La seva visita a països com el Brasil, Bolívia i l’Equador ha estat testimoniatge d’aquest compromís, i la seva proximitat a les realitats dels pobles més pobres ha generat un pont entre l’Església i aquells que se senten allunyats de la institució. Recordem la seva primera visita a l’illa de Lampedusa, autèntic crit contra la indiferència cap als germans.

Primer papa amb el nom de Francesc

El nom Francesc, triat per Jorge Mario Bergoglio en honor a sant Francesc d’Assís, té un profund significat en el seu pontificat. Francesc d’Assís és conegut pel seu amor a la pobresa, la naturalesa i la seva lluita per la pau. El papa Francesc ha volgut que el seu ministeri sigui un reflex d’aquests valors. La pobresa, entesa no sols com una opció personal, sinó com un compromís pastoral amb els pobres i la creació, ha estat una pedra angular del seu missatge.

Primer papa jesuïta

Francesc ha estat, a més, el primer papa jesuïta, la qual cosa implica una forta empremta espiritual i teològica marcada pel discerniment. Els jesuïtes, coneguts pel seu èmfasi en la reflexió i la formació intel·lectual, busquen sempre una aproximació profunda al misteri de la fe. El papa ha adoptat aquest estil, promovent un enfocament que valora la reflexió, la presa de decisions conforme a l’oració, el diàleg i l’escolta de la veu de Déu. El discerniment, una característica fonamental de l’espiritualitat jesuïta, s’ha convertit en una de les marques del seu pontificat. En les seves intervencions, el papa subratllava la importància de “discernir els signes dels temps”, és a dir, de comprendre els desafiaments del món contemporani amb una mirada espiritual que respecta tant la tradició com les necessitats del present.

El segell de la sinodalitat

Un dels aspectes més destacables del pontificat de Francesc ha estat el seu impuls per recuperar els principis del Concili Vaticà II, especialment en el relacionat amb la sinodalitat. Francesc, amb el seu estil inclusiu i pastoral, ha treballat per revitalitzar l’esperit conciliar, posant l’accent en la participació activa de tots els membres de l’Església en la presa de decisions, i en una escolta mútua dins del Poble de Déu. La sinodalitat, una manera de ser Església, ha estat un dels punts més destacats del seu papat. En la seva visió, l’Església no pot ser un espai de decisions verticals i allunyades del Poble de Déu, sinó una comunitat on tots els batejats participin en el discerniment, la reflexió i el camí pastoral comú.

Personalment, em quedo amb la seva proximitat, la seva capacitat d’escolta i amb l’encíclica Dilexit nos, que connecta directament amb l’espiritualitat de la Congregació dels Sagrats Cors a la qual pertanyo. També tinc gravat per sempre aquest missatge de vídeo amb el qual em va obsequiar a l’Aula Pau VI: “Als membres del programa Cruzando Fronteras els faig arribar la meva salutació. I animin-se a travessar fronteres com el pare Damián, que es va animar i va lliurar la seva vida travessant fronteres. La vida del cristià sempre és travessar fronteres (interiors, exteriors), la qual cosa el Senyor els vagi demanant. Resin per mi. Ho faig per vostès. I no perdin el sentit de l’humor”.

Gràcies, Sant Pare, per ser simplement Francesc.

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7