Pistes per viure l’any jubilar amb Margarita Saldaña

No ens va gens malament començar el 2025, any sant jubilar, fixant-nos en algunes paraules que poden marcar el desenvolupament d’aquests dotze mesos, carregats d’alegria, d’esperança i de reconciliació per a l’Església. En el programa Cruzando Fronteras, durant una entrevista a la teòloga Margarita Saldaña, de la família espiritual de Charles de Foucauld, vam tenir l’oportunitat de fer aquest exercici, quan comentàvem el seu llibre Palabras vitales (Sal Terrae). Es tracta d’un catàleg de paraules que darrerament acompanyen la nostra entrevistada. L’espiritualitat de Natzaret i el camí de Foucauld es troben ben presents en aquesta manera d’abordar la cura de l’existència pròpiai la dels altres en l’espessor de l’experiència quotidiana.

Les paraules que la teòloga desenvolupa al llarg de nou capítols són: humanització, tendresa, fraternitat, quietud, sobrietat, conversió, sinodalitat, humilitat i visibilitat. Aquests termes contrasten amb d’altres que ressonen en els mitjans de comunicació de la societat actual: divisió, violència, radicalisme, estrès, polarització, individualisme o exclusió, entre d’altres. Amb tot, és només des de la contemplació i l’assumpció d’aquestes paraules que alegren el cor i li donen sentit, com és el cas de la lectura que ens ofereix aquest volum, que se’ns pot demanar que no deixem d’entrar en aquest riu de vida que es desborda com una tornada quan es comparteix entre els qui cerquen un horitzó autèntic per a continuar endavant.

Saldaña coneix bé el cor humà, on hi ha ferides que identifica, seguint l’ensenyament del papa Francesc, com a “zones vulnerades que trenquen la fraternitat perquè provoquen dolor i mort, principalment als més fràgils”. Per això anima a morir als principis i iniciatives pròpies, i construir apassionadament un pont pasqual que ens condueixi a descobrir que l’alteritat ens enriqueix, tal com va passar en la consciència de Jesús.

A vegades, les paraules s’encreuen com en el cas de la visibilitat i la humilitat. Davant de la realitat tan demolidora que buida els temples, els seguidors del Natzarè tenim una oportunitat real i audaç per fer visible un signe característic de la vida de Crist: la humilitat.

Hi ha, també, algun terme que es fa ressò de la frescor que vol viure l’Església pelegrina, com és el cas de la sinodalitat. Margarita no s’apunta a una moda, sinó que, a través dels textos bíblics, ens planteja el repte d’obrir certs camins d’identificació, d’anàlisi crítica i d’esperança renovada. Ens assenyala cap a quines persones hem d’adreçar els nostres passos i, sobretot, com hem de caminar: amb la mirada fixada en Ell. Ho té molt clar: “És hora de caminar junts!”.

La conversa amb Margarita ens permet un respir, perquè tothom està contaminat pel virus de l’excel·lència, una lògica que ens porta a un cul-de-sac i que no ens ofereix la felicitat. D’aquí que la sobrietat sigui un mot vàlid per a un fecund canvi de perspectiva en els nostres escenaris de tots els dies: alliberar-nos de la por a ser “menys” i ser capaços de viure l’alegria de captar en la nostra humanitat les resplendors de “la talla pròpia de la plenitud del Crist” (Efesis 4,13). I després ser realment competents per a posar nom a aquelles experiències concretes en les quals aprenem a perdre, amb Jesús i com Ell.

No podem oblidar, per la seva utilitat i perquè és com una manera d’aterrar en concrecions, la proposta de preguntes que se’ns fa al final de cada capítol. Es tracta d’unes pistes suggeridores i directes perquè el text continuï ressonant en comunitats, grups o en l’àmbit personal. Aquestes paraules seleccionades i comentades per Margarita, com el miracle de la multiplicació, ens criden a eixamplar les nostres possibilitats vitals. Són pistes que ens poden orientar en aquest any jubilar dedicat a l’esperança.

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7