Menu
27 de juliol de 2024
Molts pares i mares cristians, sensibles i compromesos amb la transmissió de la fe als fills, sovint tenim el dubte i la inquietud de si estarem fent prou bé aquesta important tasca. Educar en la fe no és fàcil, però tampoc impossible. De fet, des de fa segles i de generació en generació, s’ha anat transmetent amb menys mitjans que avui, i en contextos adversos. Heus aquí algunes idees i suggeriments que en algunes famílies han funcionat, però que cadascú ha d’adaptar al seu entorn i estil de vida familiar.
1. Preguem amb els nostres fills, portem-los a la pregària o preguem-hi davant d’ells. Posem un espai de pregària en un racó de casa. Això permet visibilitzar la pràctica, que testimonia una actitud que transparenta el Misteri; com que no és fàcil de veure i, per tant, menys de transmetre, cal explicitar-ho.
2. Dediquem temps als altres, als que al nostre voltant necessiten ajut; sentim el patiment dels que pateixen i que això arribi a casa, se’n parli, ho fem sortir en la benedicció de taula de cada dia. Que això canviï la mirada sobre la vida però també els compromisos familiars, perquè els fills ho reprodueixen tot.
3. Anem a missa, ni que sigui sols o en parella, i quan trobem una celebració mínimament sentida, portem-hi els fills regularment. Si els fa mandra, si tenen altres coses a fer o simplement no hi volen anar, intentem persuadir-los.
4. Cuidem les nostres amistats i, en especial, les que convidem a casa: mirem que hi hagi un mínim amb les quals compartim la fe. Que els fills ens sentin parlar amb elles de la fe, de l’Església i del món en clau cristiana. Si els amics venen amb els seus fills a passar el dia, podem suggerir una estona senzilla a pregar junts uns minuts, potser abans de sopar. Això permet revisar la jornada en clau de Déu i que hi ha famílies que també busquen espais per a l’amistat amb Jesús.
5. Fem sortides en família, excursions o viatges. Apropem-nos intencionadament a algun temple, santuari, ermita, convent o monestir, basílica o catedral. Compartim amb els fills la profunditat del que significa la gent que hi viu o els freqüenta, la seva història de segles, el patrimoni artístic o religiós que representen.
6. Descobrim junts rutes com la del Cister o el Romànic del Pirineu, indrets on des de fa segles els cristians ja hi pregaven i celebraven en el nom de Jesús. Fem estada en llocs fundats per a alguns sants de l’Església com sant Ignasi de Loiola, sant Francesc Xavier o santa Teresa d’Àvila; visitem llocs sants com Lourdes, Taizé, Assís o Roma; agrupem-nos amb altres famílies per fer el Camí Ignasià o organitzar una setmana d’estiu per fer un tram del Camí de Sant Jaume. Són experiències que fan implícits valors cristians, que permeten trobar persones que també cerquen i que acaben enriquint-nos, tot esdevenint referents de vida cristiana.
7. Quan pugem muntanyes, travessem parcs naturals, ens admirem amb paisatges, postes o sortides de sol, i coincidim amb la diversitat i bellesa de la flora i la fauna, parlem-los sempre del Déu creador i del temple de la natura que tant impressiona.
8. Celebrem els grans moments en les nostres vides, en les dels fills, de la família o amics, tot tenint una paraula religiosa. Citar Déu és la primera manera de fer-lo present. I quan vinguin mal dades, oferim a Déu l’adversitat, la tristor, la soledat, el fracàs. Els fills aprendran a pregar la vida si ens veuen pregar la vida.
9. Restringim, tots, la vida del mòbil a casa, l’accés a les xarxes socials i a les pantalles. El seu ús abusiu limita la relació humana, afebleix el vincle i buida l’interior de les persones. A més, una presencialitat excessiva de les noves tecnologies, sovint fa entrar a casa valors, estils i maneres que marcaran als nostres fills molt més que la nostra dedicació i testimoniatge.
10. Dediquem una part dels estalvis als pobres, a les obres de l’Església, als cristians perseguits arreu del món. Enviem fons a ONG acordant-ho amb els fills, com a opció familiar, per tal de contribuir a les lluites contra la injustícia social, per la protecció del medi ambient o pels treballs per la pau al món.
11. Fomentem el voluntariat social des de la família, en la mesura que es pugui. Està bé enviar diners a entitats que fan un bon servei, però millor encara és compartir generosament el nostre temps i afecte amb qui ho necessita. Anem-hi amb els fills tot buscant entitats adequades per a les seves edats, i fent tasques que poden tenir més sentit per a ells.
12. Busquem un bon esplai cristià per als nostres fills, perquè en ells s’educa en el lleure i es conrea l’estima per la natura i per l’excursionisme. Alhora, permeten obrir els fills a altres grups d’amics, i diversificar-se és enriquir-se. Si hi ha incompatibilitats familiars amb altres activitats de cap de setmana, cal que tinguem el coratge de discernir i prioritzar el que és essencial per a una família cristiana.
13. Trobem la manera de veure cultura i cinema en clau cristiana i en família. Hi ha vida després de les sèries buides i dels youtubers superficials, que intenten captar l’atenció dels nostres fills mentre fan diners. Hi ha multituds d’històries amb missatge i plenes de valors humans, que sempre són cristians. Compartim amb ells la nostra visió sobre el que hàgim vist, però sobretot, escoltem la seva opinió.
14. Vivim a casa i en família, de manera especial, els períodes litúrgics forts com l’Advent, Nadal, la Quaresma, la Setmana Santa, la Pasqua i Pentecosta.
15. Fomentem, sobretot durant els períodes vacacionals, l’hora de lectura, i que un de cada tres llibres que els fills escullin, sigui de temàtica espiritual. Alimenta molt més del que ens pensem, sobretot si es fa regularment, i contribuir a la lectura sempre contraresta, per exemple, la vida de les pantalles i l’internet a casa.
16. Beneïm sovint els nostres fills, donem gràcies a Déu pel que ens passa, cantem cançons alegres i amb missatge cristià procedents de misses familiars, pasqües joves o de grups o cantautors cristians.
17. Demanem als fills que preguin també per nosaltres i per tota la família i els amics. I fem que cuidin els avis, que els portin a missa o els llegeixin l’Evangeli del dia.
18. No patim més per la fe dels nostres fills. Déu la porta com i quan vol. Els pares només hem de posar les bases i fer-les anar. Déu s’encarrega de tota la resta, perquè sap portar a bon port tot allò que hem començat, amb més o menys encert, però amb total confiança. Ara, deixem la fe dels fills en mans de Déu-Pare.
Xavier Garí de Barbarà
Historiador i coordinador de ‘Som Cristians’
@XavierGari
