La vinya del Senyor és a Reus

L’ús del vi a les esglésies és més antic que l’anar a peu. Abans que qualsevol celler agafés el timó per aprovisionar-ne les de gairebé tot el món, un vi fet a Tarragona, el De Müller, va ser el primer en entrar al Vaticà i mantenir-s’hi ni més ni menys que durant cinc papats (de 1903 a 1963). El secret del seu gust, dolç i ranci alhora, rau en la fusta de les botes que l’abracen des que es van tallar a Montpeller (França) al segle XIX, un toc quasi espiritual que el fa únic en la seva espècie.

A la Botiga de la Catedral de Tarragona, el vi es fa lloc a les prestatgeries entre ciris, imants, souvenirs del temple i de la ciutat, i molts altres objectes litúrgics. Però no s’espantin, és vi de missa. Per a uns, com els que som de terres vitivinícoles, és un article que passa desapercebut en aquesta mena de basar catedralici; però per a uns altres, com la família d’alemanys que em trobo en entrar-hi, representa tota una sorpresa. “A Colònia no en veuràs cap, de vi, venent-se a la catedral”, fan entendre a la botiguera. Ella els mira i articula una resposta que fa l’efecte d’haver-se après per repetir cada dia: “El nostre vi de missa és a quasi tot el món”. 

Ho he volgut contrastar i, en efecte, al monument més visitat de tota Alemanya no es ven ni una sola gota de vi. Però, atenció, no es ven allà ni a les botigues de moltes catedrals espanyoles, on també ho he consultat: Barcelona, València, Burgos, l’Almudena, Santiago, Múrcia, la Seu Vella de Lleida, Toledo, Pamplona, Granada, Mallorca… Una estadística d’anar per casa, però capaç de demostrar que, a Tarragona, el producte més característic de la zona també és (di)ví, a diferència d’altres indrets, i es diu De Müller, un nom fàcilment pronunciable pels clients alemanys que ja n’han comprat dues ampolles.

Benito a la bodega de Reus de De Müller

Des del seu celler de Reus, el De Müller s’estén pels cinc continents sense entendre de religions: “D’una de les nostres botes pot haver sortit el vi d’un Sant Pare i el d’un sacerdot ortodox”. Qui ho diu és Eduard Martorell, el propietari de l’empresa que des de fa cent setanta anys elabora vi de missa barrejant la producció de cada anyada amb la de totes les vint anteriors, com si es tractés d’una massa mare vinícola que reposa en botes de grans dimensions fetes amb fusta de roure i castanyer. El resultat, un vi dolç superior procedent de la garnatxa blanca i el macabeu amb Denominació d’Origen Qualificada (DOQ). 

Un vi blanc utilitzat per a la representació de la sang de Jesús —hipotèticament vermella, tot i no fer-se mai cap analítica— que omple els calzes del cristianisme internacionalment. Però el protagonista de l’Evangeli no va caure en el detall que no es podia cultivar el raïm arreu per raons òbvies, i ni molt menys es va poder imaginar que des de terres tarragonines, aleshores ocupades pels romans, es resoldria aquest inconvenient comercial. Per això, si en l’Últim Sopar l’aigua hagués substituït el vi a les mans de Crist, marques com De Müller, Yzaguirre, Miró i moltes altres ara potser deixarien pas a Font Vella, Bezoya i Viladrau en els altars, com a mínim de Catalunya, i se’n garantiria la presència mundial.

De la venda tradicional a la compra per Amazon

Per la Botiga de la Catedral és habitual la presència dels capellans de l’Arxidiòcesi que hi compren garrafes d’aquest vi, elaborat segons manen els cànons conciliars, sense additius. “Els 80 grams de sucre i els 15,5 graus d’alcohol vínic de cada ampolla el fan més digerible, fins i tot en dejú, com s’ha acostumat a donar les misses”, assenyala l’enòleg de la firma, Jordi Benito. Això no obstant, alguns preveres decideixen no passar per aquí i ser fidels clients dels cellers dels seus pobles per qüestions d’empatia, apunten fonts del temple. “Per evitar maldecaps, el compro per l’Amazon i llestos”, en sosté un de la zona. 

L’enòleg Jordi Benito

Temps enrere, com ara al segle XVI, el vi de missa va ser considerat com un destructor de la memòria per als sacerdots, perjudicant-los sobretot en les seves homilies (així ho afirmaven els preceptistes de la retòrica sacramental), però avui dia gaudeix d’una salut que ni una pandèmia ha sabut interrompre: “Menys misses, menys vi, però sempre ha sigut un element imprescindible en moltes cases, després del paper higiènic”, reconeix l’enòleg de De Müller; en efecte, el seu vi de missa també es beu a les postres. Fins i tot, es té constatat que en alguna església del Vietnam el fan provar als feligresos durant l’eucaristia. Ja ho diuen, que de tot hi ha a la vinya del Senyor. I si és de Reus, millor.

Xavier Pete Vega
Periodista
@petexavier