Escolto García Albiol escalfant els ànims dels veïns dels barris badalonins de Sant Crist i Montigalà i criminalitzant les 400 persones que acaba de deixar a la intempèrie; llegeixo les informacions sobre el document ple de vaguetats amb què l’Ajuntament va demanar autorització judicial per desallotjar l’institut B9, i sobre la fatxenderia amb què ignora el requeriment de la jutgessa perquè posi en marxa el protocol d’atenció a les persones sense llar. Hi reconec el model autoritari de Trump en la manera de gestionar el caos. En el seu últim llibre, L’hora dels depredadors, Giuliano da Empoli diu que el caos ja no és l’arma dels insurrectes sinó el segell del poder. Badalona no té alberg ni menjador municipals per decisió de l’alcalde, que va tancar les instal·lacions de Can Bofí Vell per “deficiències estructurals” i en un any i mig no ha trobat una alternativa. No tenir una política d’assistència a la pobresa ni a la migració és fomentar el caos i la confrontació social.
El problema és que (gairebé) tota Europa és un mirall de Trump. La UE adopta models autoritaris que permeten crear centres de deportació fora del territori comunitari. No sé fins a quin punt som conscients que en una de les últimes decisions de l’any, la UE ha adoptat el model Bukele i, així com el president nord-americà envia migrants veneçolans a les presons de El Salvador, ara els vint-i-set podran crear o finançar fora de les fronteres comunitàries i continentals centres de deportació de migrants que no hagin aconseguit regularitzar la seva situació en sòl europeu. És a dir: el que la primera ministra italiana intentava fer a Albània i que els tribunals de justícia italians i europeus havien impedit, fins ara.
I no serà aquest l’únic xoc que veurem aquest 2026 entre l’acció política i els valors que, suposadament, ens definien. Molts governs volen reinterpretar la Convenció Europea dels Drets Humans per facilitar expulsions de migrants. Els 46 Estats del Consell d’Europa s’han compromès a redactar una declaració que reinterpreti la Convenció Europea dels Drets Humans en sintonia amb els temps actuals. La raó és que la meitat dels governs membres volen flexibilitzar articles com el que prohibeix el tracte inhumà o degradant per, oficialment, facilitar l’expulsió de migrants amb un expedient reiterat de delinqüència.
Tinguem clar que quan es compra la lògica dels depredadors, de la ultradreta del segle XXI, s’adquireixen totes les conseqüències negatives d’aquest model polític.
