Turismofòbia

Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), la campanya turística d’enguany desplaçarà uns 1.500 milions de persones arreu del món, la majoria concentrant-se en menys del 5% de la superfície terrestre. Un creixement que genera preocupacions en les zones turístiques, incloent reaccions hostils. Aquesta massificació crea problemes greus com la saturació de les infraestructures, la dependència econòmica excessiva, la contaminació causada per vaixells i avions, el consum desmesurat d’aigua i l’escassetat i encariment d’habitatges en lloguer per als veïns. Un model que provoca efectes divisius en la població, ja que els operadors turístics s’enriqueixen mentre les contractacions són majoritàriament temporals, sense que els ingressos siguin suficients per viure en el lloc on es treballa.

Espanya se situa com el tercer país més turístic del món. Per la historiadora Esther Sánchez, autora de El auge del turismo europeo en la España de los años sesenta (Arbor, 2001), el franquisme considerava el turisme com un motor econòmic per al desenvolupament del país, i com una forma de propaganda internacional promotora de l’acceptació del règim. A més de vendre platja i sol, el règim es va dedicar a crear una imatge festiva i monocultural. Es cantava flamenc a Donostia i es ballaven sevillanes a Salou com si fossin costums del lloc. Hàbits que actualment encara es reprodueixen gairebé a tots els llocs on s’ha apostat pel turisme massiu.

Aquest model turístic promou l’entreteniment, no la diversitat i l’aprenentatge. Sorgeixen universos artificials que transformen la natura i privatitzen l’espai públic per als turistes. En algunes ciutats, el flux de visitants supera el suportable pels residents, mentre els poders públics actuen amb timidesa i ho justifiquen amb la generació d’ocupació. Entenem millor les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) que situen Lloret de Mar, exemple de massificació turística, com el municipi més pobre de Catalunya. No és d’estranyar doncs, que llocs com Rupit i Siurana, hagin declinat formar part de la llista dels pobles més bonics d’Espanya per por a una invasió per a la qual asseguren no estar preparats.