Obra i artista

Mario Vargas Llosa en una imatge de l'any 2019 - Hreinn Gudlaugsson - Wikimedia Commons
Mario Vargas Llosa en una imatge de l'any 2019 - Hreinn Gudlaugsson - Wikimedia Commons

El 25 de novembre de 2021, el Premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa va ser escollit membre de l’Académie Française, l’organisme oficial fundat per iniciativa del Cardenal Richelieu el 1634 amb l’objectiu de promoure l’ús correcte de la llengua francesa. Els francesos tenen per costum anomenar els seus membres “immortals”. La notícia va crear una forta polèmica i un col·lectiu d’acadèmics del país van signar una tribuna al diari parisenc Libération denunciant les “posicions extremistes” del Premi Nobel que va donar suport a José Antonio Kast, candidat d’extrema dreta a les darreres eleccions presidencials de Xile que diu ser hereu de la dictadura militar de Pinochet

Nascut l’any 1936 a Arequipa, al sud del Perú, Mario Vargas Llosa es va dedicar als estudis literaris i al periodisme, a Lima primer i després a ciutats com Londres, Barcelona, Madrid. El seu talent com a escriptor el va convertir en una de les figures imprescindibles de la literatura llatinoamericana de la dècada de 1960, al costat de l’editora Carme Balcells i d’escriptors com el colombià Gabriel García Márquez, l’argentí Julio Cortázar o els mexicans Carlos Fuentes i Juan Rulfo. Durant la seva joventut al Perú, va simpatitzar amb el comunisme, però amb el pas dels anys va acabar sent el patètic defensor de Ronald Reagan, Margaret Thatcher, José María Aznar o Silvio Berlusconi, amb discursos a vegades delirants sobre les bondats del neoliberalisme.

Fer Vargas Llosa immortal fa ressorgir el debat actual de si es pot dissociar l’obra del seu autor. Coneixent el passat nazi de Peter Handke o Heidegger, ¿podem llegir-los sense que la nostra apreciació del seu llegat sigui pertorbada o hem de considerar que la moral de les obres no necessàriament està lligada a la dels seus autors? ¿Hem de jutjar els creadors del passat amb la moral d’avui i censurar Alfred Hitchcock, Michael Jackson o Pablo Picasso? En tot cas, el fet de ser un artista no eximeix l’home de tota responsabilitat i més quan utilitza la seva influència com una posició de poder per aprofitar-se ell i no la seva obra.

Comparteix

Contingut relacionat