A la visita del papa Lleó XIV a Barcelona es van crear les condicions perquè molta gent s’apropés al successor de Pere. Gent de totes les edats i condicions. En aquest article, enfocat sempre al món educatiu escolar, em referiré a l’oportunitat de molts alumnes de les escoles religioses que han hagut de viure una experiència que deixa empremta en l’itinerari formatiu integral de la seva etapa escolar. Podríem dir que és un bon exemple del que dona sentit profund a l’opció d’educar-se en una escola cristiana.
Meritxell Ruiz, responsable de la xarxa de les Escoles Cristianes de Catalunya, va referir-se a les següents paraules del papa a la Sagrada Família: “És la fe la que dona forma a les pedres i sentit a l’edifici que habitem junts”, per establir un paral·lelisme entre el significat de la basílica i el propòsit educatiu de les escoles cristianes. L’educació sempre ha de cercar un propòsit. Podem afirmar que la vivència d’aquest miler d’alumnes que va poder assistir a la trobada a Montjuïc i a Montserrat va donar ple sentit a la voluntat de viure experiències significatives que tenen la voluntat d’impactar en l’educació dels alumnes, més enllà dels aprenentatges curriculars.
Els testimoniatges dels joves a l’estadi de Montjuïc van ser el fil conductor que introduí temes ben presents al món escolar com són la salut mental, cercant més compromís de la societat, el feminicidi, com una plaga cultural, i la vivència personalitzada de l’espiritualitat, com un camí que no és lineal ni igual per a tothom. Tant aquest acte com la trobada de pregària a Montserrat van resultar intenses, emotives i emocionants, en paraules dels assistents.
Destacaré tres aspectes que ens deixen aquestes experiències, així com la resta d’actes de la visita del papa a Espanya.
En primer lloc, la mirada posada a la perifèria i als més vulnerables. És una mostra clara de la voluntat del pontífex de fer conscient a la societat que es fa més humana quan les persones i les institucions demostren el seu veritable valor, quan funcionen com un refugi, un impuls vital i una comunitat d’acollida per als més exclosos.
En segon lloc, el focus en la “humanització” per sobre de les estructures i el protocol. Resulta d’enorme transcendència que els joves visquin de prop una Església que no gira al voltant de burocràcies, estructures rígides o un “pur activisme”, sinó dels vincles que generen sentit i promouen el coneixement vinculat al desenvolupament humà. El papa ha mostrat empatia, convidat al diàleg i ha emfatitzat el reconeixement de l’altre. Més enllà de les grans cerimònies protocol·làries ha transmès un llegat que ha de servir per comprendre els éssers humans i el món en la seva complexitat, i per construir relacions més solidàries i justes. Són objectius propis del propòsit d’una escola que vulgui “educar per a la vida”.
I, en tercer lloc, la visita ens deixa un missatge d’esperança, ecologia i justícia social per als joves. El papa Francesc recordava sovint que en el propòsit de l’educació, “resideix la llavor de l’esperança: una esperança de pau i de justícia”. Aquestes vivències que hem ressaltat responen al desafiament d’ajudar els joves a trobar un projecte de vida amb sentit al mig d’un món complex i deshumanitzat. I també a inspirar les noves generacions a “cuidar la nostra casa comuna”, a utilitzar el coneixement no de manera egoista, sinó per transformar la realitat i construir un entorn més equitatiu i sostenible.
En definitiva, ha estat una invitació a viure de prop la necessitat d’humanitzar la societat, tenir cura dels vincles interpersonals i sembrar esperança i sentit crític a la joventut.
