Fe, cultura i societat des de 1974
Que Christopher Nolan és un gran cineasta ja queda ben clar. N’hi ha prou amb esmentar tres peces notables d’aquest director per demostrar-ho: Memento (2000),
El cineasta italià Paolo Sorrentino recupera la seva grandesa en deixar de parlar d’ell mateix i disseccionar la vida d’altres, i no uns altres irrellevants,
M’agrada el cinema d’Alauda Ruiz de Azúa, des d’aquell Cinco lobitos que em va commoure molt i em va semblar un exquisit exercici de dissecció
«Sirat» és una pel·lícula desconcertant i alhora fascinant. Desconcertant perquè el seu guió és gairebé un jeroglífic que demana imaginació i hermenèutica a l’espectador. Fascinant
El 47 és una línia d’autobús històrica que avui fa el recorregut entre el passeig marítim de Barcelona i el barri de Canyelles. Però molts
Perfect days, Wim Wenders, Japó 2023 Qui no recorda El cielo sobre Berlín (1987), aquella màgica pel·lícula sobre un àngel que per amor vol compartir
Inside Out 2, de Kelsey Mann. EUA 2024 Qui no recorda Inside Out (2015), aquella pel·lícula d’animació que s’adreçava més a joves i a adults
Anatomia d’una caiguda, de Justine Triet. França, 2023 Una perla del cinema francès, amb recursos limitats, amb sobrietat formal, també com a opció expositiva i
Els assassins de la lluna, de Martin Scorsese, EUA, 2023 Una nova obra genial del gran Martin Scorsese, impressionant, serena, potser massa llarga, però així
Gran pel·lícula, en el fons i en la forma. Una història important i necessària. I una manera grandiosa de presentar-la. Es tracta de resseguir les
