Una nova obra mestra de Martin Scorsese

Els assassins de la lluna, de Martin Scorsese, EUA, 2023

Una nova obra genial del gran Martin Scorsese, impressionant, serena, potser massa llarga, però així són moltes de les seves obres i aquesta no n’és pas una excepció. Una genialitat que rau sobretot en dos aspectes que, quan es complementen, em semblen majestuosos: una gran història i una posada en escena  preciosista i preciosa. I si hi afegim unes grans interpretacions i una banda sonora excel·lent, tot queda arrodonit. I és que Scorsese és precisament un contador d’històries, als antípodes del cinema de “foc d’encenalls” i “piruetes tecnològiques”: en ell tot està al servei de la història que se’ns vol explicar, la forma vehiculant amb grandesa el fons. Gran Scorsese, monument viu del cinema contemporani.

En aquesta ocasió Scorsese posa el dit a la llaga del maltractament sofert pels indis, primers habitants dels Estats Units d’Amèrica, a mans dels blancs, conqueridors ambiciosos. Un exercici de reconeixement i denúncia que no inicia Scorsese, cal recordar antecedents com Soldado azul (1970), de Ralph Nelson, o sobretot Pequeño gran hombre (1970), d’Arthur Penn. Però Scorsese aprofundeix aquí un vessant no ja bel·licós envers les persones sinó envers el domini dels recursos a través d’un metòdic extermini interessat i cobdiciós, executat de manera enganyosa sota l’aparença d’una sòlida i generosa amistat entre els blancs i els indis. Es tracta, en substància, d’apoderar-se del petroli que, casualment, brolla de les terres a les quals havien estat reclosos els indis, en aquest cas els Osage, una família dels sioux, reduïts a unes terres d’Oklahoma considerades de poc valor, però que es revelaren per sorpresa t riques en or negre. Davant d’aquesta sorpresa, l’home blanc dissenyà aleshores una estratègia pausada, però eficaç, de lligams familiars i d’assassinats emmascarats per tal que les terres vagin a parar a mans blanques de manera efectiva. Es tracta d’uns esdeveniments històrics que succeïren al llarg dels anys vint del segle passat i que varen merèixer la qualificació de “regnat del terror” quan, finalment, varen ser judicialment condemnats.

A més de l’interès cinematogràfic, aquesta pel·lícula denuncia així un episodi ben fosc de la relació entre els americans nouvinguts i els americans autòctons de Nord-amèrica. I, assenyalant un fet, insinua una praxi difosa de manipulació dels indis per tal de reduir-los no només a unes terres limitades sinó també a una veritable indigència cultural i dependència econòmica, tot sota una suposada benvolença paternalista que no escatima, però, la difusió de l’alcohol entre els indis així com el seu encegament amb foteses i bagatel·les. Potser ja era hora que la consciència dels nord-americans es remogués una mica. Fins ara només els hispans havíem estat ben dolents per terres americanes. Ara sabem, i cal dir-ho, que tots els “conqueridors” es varen aprofitar de les ètnies que ja eren per aquelles terres. Benvingut, poderós i necessari missatge.

Antoni Nello
Doctor en moral per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma