Oppenheimer, una història important i necessària

Gran pel·lícula, en el fons i en la forma. Una història important i necessària. I una manera grandiosa de presentar-la. Es tracta de resseguir les passes del gran físic nord-americà Julius Robert Oppenheimer, responsable del “Projecte Manhattan” que durant la Segona Guerra Mundial culminà amb la creació de la primera bomba atòmica que, de fet, va segellar el final de la guerra al front del Pacífic en ser llançada sobre Hiroshima el 6 d’agost de 1945, i posteriorment replicada sobre Nagasaki uns dies després, el 9 d’agost.

La història se’ns mostra en tres moments. En primer lloc, es desenvolupa la carrera intel·lectual d’Oppenheimer prèvia a la bomba atòmica, així com la seva sensibilitat social i política. Fill d’un emigrant jueu alemany, va excel·lir en els seus estudis de física. Va heretar una fortuna que li va permetre ser molt independent. Políticament implicat, va ser proper al moviment socialista nord-americà, aleshores simpatitzant del partit comunista. Destaca el seu especial compromís amb l’ajut als brigadistes internacionals que varen defensar la República durant la Guerra Civil Espanyola. En segon lloc, es mostra la fase de creació de la bomba a la ciutat de Los Álamos, especialment creada del no-res al desert d’Arizona, i la convicció de la necessitat que els Estats Units havien de ser els primers a arribar a disposar d’aquesta arma de dissuasió. Finalment, es mostra la posterior presa de consciència d’Oppenheimer de l’enorme poder destructiu de la bomba i la seva decepció davant l’escalada nuclear que es prepara; també la seva marginació oficial del projecte nuclear durant el nefast període de la cacera de bruixes amb l’excusa del seu passat suposadament proper al partit comunista.

Si el contingut és altament interessant, la manera de presentar-lo és excel·lent, al meu entendre la culminació de la carrera cinematogràfica de Christopher Nolan que té ja una llarga producció de pel·lícules que, sovint, enlluernaven més per la forma que per la significativitat i el compromís social del contingut. De fet, després de la molt suggeridora Memento (2000), i de la pertorbadora Insomnio (2002), obté un alt reconeixement amb pel·lícules com les tres exitoses propostes de la sèrie Batman, Batman begins (2005), El Caballero oscuro(2008) i El Caballero oscuro: la leyenda renace (2012). També es poden assenyalar, sense ser exhaustius, aportacions notables com Interstellar (2014) o Dunkerke (2017). Christopher Nolan és indiscutiblement un gran director de cinema. Però amb Oppenheimer assoleix un nivell superior en què forma i contingut casen meravellosament bé, per això resulta especialment gratificant a l’espectador i, al mateix temps, aporta un missatge certament necessari. Ho corrobora el mateix Oppenheimer que va expressar, dolorosament, la seva experiència atòmica afirmant que s’havia convertit en la mort, en el destructor de mons.

Antoni Nello
Doctor en moral per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma