La Bíblia segons Oriol Jara

En els últims anys, Oriol Jara s’ha convertit en un convidat recurrent en el programa d’entrevistes Cruzando Fronteras. La veritat és que no deixa de sorprendre’m. L’he entrevistat en ocasió de la publicació del seu últim llibre a Ed. Albada que porta per títol La conversa amb Déu. Una reflexió contracultural, palpitant i suggeridora que farà retrunyir a gurus de xarxes socials i als que han fossilitzat la religió. El procés de conversió a la fe li ha portat a aquest guionista i comunicador a deixar d’utilitzar les seves habilitats en pràctiques mundanes per a destinar totes aquestes habilitats a donar glòria a Déu.

En La conversa amb Déu, Oriol ens parla fins i tot de la relació entre la bíblia i el TikTok, com a tria d’un passatge del llibre del profeta Isaïes: “Posaré de caps a joves, a nois de regents”, assenyalant com avui dia molts es deixen conduir per la inexperiència dels anomenats influencers, deixant a un costat la saviesa dels anys i fins i tot la saviesa bíblica. En el seu assaig, Jara connecta les paraules escrites en la Bíblia fa mil·lennis amb problemàtiques actuals: “És fonamental entendre que la bíblia està escrita perquè jo la llegeixi avui i em canviï la vida”.

Jara és un estudiós de la bíblia i d’altres tradicions religioses. Durant dècades ha estat en cerca del sentit de la vida, que ha trobat en la seva relació amb Jesucrist. Crida l’atenció el domini de passatges bíblics, especialment de l’Antic Testament. El Déu de l’Antic Testament és el que diu al rei David: “Tu has vessat molta sang i has emprès grans guerres. No construiràs un temple en el meu honor, perquè has vessat molta sang en la meva presència» (1 Cró 22, 8). O que diu en Isaïes (1, 11) o en Jeremies (7, 22) que no vol holocaustos. Ell no vol homes castigats, sinó gent penedida. És complex, però no hi ha dos déus diferents que es comporten de manera diferent: el Déu de l’Antic Testament està apuntant de manera claríssima cap a Jesús i cap a la redempció des del minut zero.

Tota la bíblia, del Gènesi a l’Apocalipsi, parla de Jesucrist, i cal llegir cada capítol de l’Antic Testament buscant a Jesús. L’episodi en què Déu demana a Abraham que sacrifiqui al seu fill (Gén 22) és molt clar en aquest sentit. Quan llegim que “Déu proveirà el xai”, el que està dient és que “Abraham no ha de matar al seu fill, sinó que Déu matarà al seu, i que aquest serà el sacrifici final. Si hi ha un passatge difícil, és que val la pena”, explica Oriol.

Aquest comunicador ens parla d’alegria, confiança, amor de Déu i dels germans. Ho fa amb un vitalisme que entusiasma. No és d’estranyar que, en el pròleg del volum, Antoni Puigverd assenyali alguns adjectius de la fe d’Oriol: “transformadora, radical, volcànica”. La Paraula de Déu és una poderosa exhibició sobrenatural que revela un pla de Déu per a fer-se una família humana. En general, el món sobrenatural és importantíssim en el text sagrat, però potser no està massa present per a nosaltres actualment. A més, subratlla que la bíblia expressa clarament que el nostre objectiu és que Crist visqui en nosaltres (Gál 2, 20).

El nou llibre de Jara és una invitació a llegir la bíblia. A ell li estranya que molts cristians es declaris tals i que no llegeixin la bíblia ni portin a mà un exemplar d’aquesta. En el volum duu a terme originals comparacions, per exemple, entre el text bíblic i el mannà: “Com va succeir amb el mannà, Déu s’ocupa que quedi constància de la seva obra perquè ens sigui més fàcil conèixer la seva existència. Exactament això és el text sagrat”.

Per a Jara, les Escriptures són sorprenentment concretes i escandalosament actuals. Segons els subratllats de l’autor, Déu ens indica que el poder del món necessita que deixem de creure en el Senyor per a fer-nos vulnerables a la manipulació mundanal. A més, té molt clar que ser cristià és antisistema, perquè la llei pagana del nostre temps és l’hedonisme i l’egoisme.

Finalment, Oriol ens ofereix textos que són significatius per a ell i per al seu matrimoni. Un dels seus llibres favorits és el dels Proverbis, que diu: “Que la teva font sigui beneïda, gaudeix amb l’esposa de la teva joventut, cerva volguda, gasela encantadora; que els seus pits t’embriaguin cada dia i el seu amor et captivi sense parar” (Prov 5, 18-19). Fa una invitació a l’amaro apassionat en la intimitat conjugal: “Mestressa profundament a la teva dona i gaudeix d’ella físicament. Tracta-la com el més important per a tu i desenvolupa el teu amor amb ella… Déu ens diu que estimem a la nostra esposa en tots els àmbits que el Senyor ens ha donat per a desenvolupar aquest amor genuí”.

Sens dubte, un llibre que pot ajudar a aproximar-nos a la Paraula i a l’oració, a través de l’itinerari, esquitxat de notes biogràfiques, d’Oriol Jara.

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7