Raúl Fornet-Betancourt: “En el contracte amb la vida sorgeix la filosofia i es decideixen els valors humans”

Quan el filòsof Raúl Fornet-Betancourt (1946) va sortir de la seva Cuba natal sent un adolescent (després de la revolució encapçalada per Fidel Castro, iniciada el 1953), un llibre va ser important perquè acabés de submergir-se de ple en el camp de la filosofia: Ouragan sur le sucre (en català, Huracà sobre el sucre), de Jean-Paul Sartre (1905-1980). Després de veure despertar la seva vocació filosòfica amb el filòsof parisenc, Fornet va continuar els estudis a Puerto Rico i, després, a Espanya, des d’on es va endinsar en les idees “totalment actuals” de l’apòstol de la revolució cubana, José Martí (1853-1895), “un poeta cubà que ha rebut el títol de pensador, però no de filòsof”, sosté. Una d’elles va ser, per exemple, la idea que la filosofia va néixer en diversos llocs del món, i no només a Grècia.

Avui en dia, després d’haver estat professor universitari al Perú, a Aquisgrà, a Bremen i a Aachen, i de ser considerat un filòsof destacat en el terreny de la interculturalitat, Fornet continua manifestant que el pensament filosòfic pot descentralitzar-se des de la seva matriu eurocèntrica tradicional i obrir noves portes a la diversitat cultural de tots els pobles. Proposa, per això, uns valors humans dissenyats des de les relacions comunitàries, i no des de l’individualisme.

Amb aquest eix temàtic, l’expert coordinarà, els pròxims 22 i 23 de novembre, el quart i últim dels seminaris organitzats durant tot el 2024 per l’Escola Internacional de Filosofia Intercultural, de la qual Fornet forma part, a la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri de Barcelona. Allà, compartirà taula de diàleg amb Berta Meneses, religiosa filipense i mestra de l’Escola Sanbô-Zen.

¿De quina manera creu que pot ser portat el pensament filosòfic al terreny dels valors humans?

Per començar, crec que on ha de residir la filosofia no és a la filosofia; el seu lloc és, així doncs, la vida quotidiana de les persones. A vegades, els professionals de la filosofia som persones arrogants i creiem que la gent no pensa com nosaltres, però ens equivoquem, ja que la filosofia es troba en la intel·ligència dels pensaments humans. La gent sap més del que creiem, i això ho vaig descobrir de primera mà quan vaig apropar-me a la teologia de l’alliberament. Tot i rebre una formació acadèmica en diverses universitats, va ser a partir del meu contacte amb les bases cristianes que vaig comprendre aquest tracte que fem cadascú amb la vida, impregnat de filosofia.

¿Com es fa aquest tracte i en quin moment sorgeix en la vida de cadascú?

Hi ha filosofia abans d’haver-hi qualsevol teoria filosòfica; de fet, la primera paraula de la filosofia neix d’aquest tracte (o, millor dit, contracte) que fa la gent amb la vida, a través del qual es busca un sentit per a aquesta, com ara quan es perd un familiar pròxim o es pateix molta fam.

¿Aquesta és l’arrel de la filosofia, per tant?

Sí. Per això, demano que es desprofessionalitzi la filosofia. Hem de desfilosofar la filosofia. I una manera de desfilosofar-la és tornant a aquest context que comentava. En aquest context és on es decideix la qualitat humana dels valors que portem dins nostre, sovint reflectits en el bon veïnatge que existeix quan existeix una pobresa generalitzada, com ara en alguns països llatinoamericans.

¿Com millor sigui el nostre context vital, de menys filosofia es nodriran els nostres valors?

Es fragmenta l’enllaç vital. En contextos bons, silenciem el món i silenciem, també, els valors humans, ja que tenim abundància de moltes coses positives per a nosaltres i no tenim la necessitat de baixar a la primera capa humana, a diferència del que passa en països menys avançats, on la gent es comunica a flor de pell. Els valors humans són el reflex del llenguatge d’allò que és humà.

Portem dins nostre un filòsof, doncs.

Un filòsof que no ha de creure que la filosofia que li hagin pogut ensenyar acadèmicament (una filosofia francesa, anglesa i alemanya) és universal, ja que hi ha altres filosofies al món, com ara la brasilera, igual de vàlides. Viure en societats mecanicistes i colonialistes com les dels països d’Europa ens està condicionant a conèixer un relat de la filosofia que no és ben bé el vertader.

¿Com creu que hauria de ser la pedagogia que es faci per alimentar els valors humans, des de l’escola fins a l’opinió pública?

Caldria una pedagogia que inculqués que, en l’ànima dels humans, hi ha un punt insubornable, que és perdre la memòria d’un territori, del territori de cadascú, amb les seves característiques particulars i les seves bases pròpies. Això, però, ho hem començat a prendre en els temps actuals quan, en comptes de conducta, el sistema mecanicista exigeix una funció cadascú. Es pot fer pedagogia de l’alteritat sense perdre la unitat entre els éssers humans.

¿Estem massa formats instructivament per viure al món, però poc per ser humans?

En efecte. Ens preparem per a un ofici, però humanament no ens formem bé. No sabem com tractar amb les nostres passions i els nostres odis. Tampoc sabem com tractar amb la nostra indiferència, que surt a la superfície quan s’observen imatges de les guerres que hi ha al món. Hem menystingut la consciència que el gènere humà és un de sol, i que tots som una sola família.

¿Aquesta formació tècnica i mecanicista ens immunitza a l’hora de sofrir pels altres?

Sí, vivim fragmentats. Veiem imatges cruels a milers de quilòmetres de casa nostra, de persones que estan a punt de morir a causa de guerres que no han triat, però pensem que allò no ens toca. Podem estar parlant d’una mutació antropològica. Una mutació en què se’ns mecanitza l’ànima i un idioma, el que es fa servir per parlar dels objectes, serveix per parlar també dels valors humans.

Xavier Pete Vega
Periodista i redactor en cap de l’Agència Flama
@petexavier