Fernando Cordero: “Cada persona que passa pel meu programa acaba revelant les claus de la seva vida”

Fernando Cordero Morales és religiós, sacerdot i periodista. Nascut a Algodonales, Cadis, actualment viu a Roma i forma part del Govern General dels Sagrats cors. Visito les comunitats de la meva congregació pel món. S’encarrega també de les comunicacions i de tot allò que té a veure amb la tasca dels germans des de la secretaria general. I per si això fos poc, també és membre de la comissió de comunicació de la Secretaria General del Sínode i des de fa uns anys, condueix Cruzando fronteras, un programa d’entrevistes que acumula milers de seguidors a Youtube i que ha donat peu al llibre Cruzando fronteras: encuentros con garra y calma (Sal Terrae, 2023)

¿Com va sorgir la idea d’aquest llibre?

Quique Fernández, coordinador de l’Escola d’Animació Bíblica de Barcelona, em va dir: “Fernando, has d’escriure un llibre al voltant del teu programa Cruzando fronteras”. Al principi em va fer una mica de mandra ficar-me en una altra tasca més. Però ho vaig comentar casualment amb Margarita Saldaña, editora del Grup de Comunicació Loiola, i em va animar a tirar-ho endavant.

¿Es podria dir que aquesta nova publicació és una mena de ‘making off’ del programa?

No, hi explico moltes coses que no es veuen darrere la càmera, però en realitat em centro en deu fronteres que considero important abordar, com ara la nostra relació amb Déu, la malaltia, la dona a l’Església, la diversitat sexual, la sinodalitat i el diàleg interreligiós, entre altres. No es tractava de repetir diàlegs del programa, sinó abordar fronteres concretes i pistes per continuar avançant.

¿En quins criteris es basa per escollir les persones a entrevistar?

El principal criteri és que responguin a una frontera determinada, que tinguin alguna cosa per explicar que resulti inspiradora per als seguidors del programa. De vegades han sigut persones molt conegudes i altres anònimes de les que en coneixia la trajectòria.

En les seves entrevistes vostè practica una escolta atenta, deixar parlar sense interrompre o sense plantejar una altra pregunta. ¿Creu que com a periodistes i fins i tot com a persones ens costa escoltar els altres?

Molt. Suposa fixar l’atenció en l’interlocutor. Acostumo a preparar molt bé les entrevistes, però tinc clar que el programa no és un instrument per lluir-me jo, sinó per deixar que l’entrevistat pugui expressar-se amb calma, sentint-se a gust. Deixo que l’entrevista flueixi, encara que si veig que queda algun aspecte que no s’ha tractat o no s’hi ha aprofundit prou pregunto. Ara, sí, la meva naturalesa és gaudir amb l’escolta, aprenc i l’entrevista acaba sent una trobada que provoca gratitud.

‘Cruzando fronteras’ és un espai digital, ¿com fa perquè els seus convidats se sentin còmodes i vèncer precisament aquesta frontera virtual que impedeix d’alguna manera el contacte proper?

Algunes entrevistes les enregistro en un “fals directe”, però la majoria, efectivament, són digitals. Des que contacto amb la persona que entrevisto, preparem l’entrevista i després enregistrem, es va generant un espai de confiança. Crec que se senten a gust perquè s’adonen que m’he documentat, que preparo per exemple les “preguntes sorpresa” (de persones de l’entorn de l’entrevistat) amb afecte. Em solen dir: “T’ho curres molt”. I després crec que sóc una persona senzilla que genera confiança.

Són moltes les entrevistes que porta fetes al programa. En quina mesura marquen el seu camí personal o espiritual aquestes converses?

El 6 de juny emetrem el programa 150. A mi el diàleg que entaulem em transforma, perquè cada persona acaba revelant les claus de la seva vida i això és un regal enorme. D’alguna entrevista he sortit realment emocionat. I com que després les edito, torno a reviure la conversa. Un entrevistat, que no és tradició cristiana, després de gravar i explicar-me com s’havia sentit em va dir: “Que Déu et beneeixi”. Amb això està dit tot.

És molt actiu en el terreny de les comunicacions socials. Em fa recordar una cosa que deia Daniel Arasa pare, que “per ser feliç cal complicar-se la vida”. ¿Hi està d’acord? ¿Li passa una mica, això?

Totalment. Bastants tasques ja tinc en el dia a dia com per ficar-me en més embolics com el del programa, però resulta que aquesta aventura activa en mi el millor de les meves qualitats i afecta positivament en els altres treballs que he de realitzar. Estic molt agraït a Déu que em va inspirar i enforteix per tirar endavant aquest projecte.

A la contracoberta del llibre apareix una pregunta que m’agradaria fer-li: ¿Què significa per a vostè evangelitzar avui?

Trobada respectuosa amb els altres, diàleg i proposta de la persona de Jesús de Nazaret i del seu Evangeli. El respecte passa per valorar cadascú en el moment o situació en què es troba. El diàleg pot conduir o no a la curiositat per l’Evangeli. És un procés. No pretenc menjar-li el coco a ningú. Per mi, Jesús centra la meva vida i m’agradaria que altres que no el coneixen tinguin accés a la seva amistat.

Jordi Pacheco
Periodista
@jpachecoga