Menu
29 d'abril de 2024
Tot i que la migració humana no és un fenomen nou, la seva magnitud i velocitat menen a considerar-la profundament. Els esforços realitzats a escala internacional i regional tenen com a objectiu principal desenvolupar una política migratòria activa, capaç d’assegurar un desenvolupament sostenible i una gestió eficaç de la mobilitat transnacional.
És evident que, malgrat la multitud de documents polítics, hi ha pocs instruments jurídics vinculants que regulin els drets dels treballadors migrants. Malgrat la naturalesa àmpliament debatuda del fenomen, la migració generalment es considera fora de l’àmbit del dret laboral. No obstant això, cada immigrant és un candidat potencial a una ocupació en un mercat laboral nacional.
Tot i que el terme “treballador migrant” pot abastar diferents categories de treballadors, és una mica confús a l’hora de traçar els seus límits. L’article 11 del Conveni núm. 97 de la OIT sobre els treballadors migrants de 1949 (revisat) defineix el terme “treballador migrant” com «tota persona que emigra d’un país a un altre amb finalitats laborals que no siguin per compte propi; i inclou qualsevol persona normalment admesa com a treballador migrant». La mateixa definició la dóna l’article 11 del Conveni núm. 143 de 1975 sobre els treballadors migrants. El Comitè d’Experts declara que el Conveni núm. 97 s’aplica als migrants internacionals per tal d’accedir a una ocupació, als refugiats i a les persones desplaçades, així com a les famílies dels treballadors migrants.
L’article 2, paràgraf 1, de la Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i dels seus familiars estableix que l’expressió “treballadors migrants” significa «tota persona que hagi de realitzar, realitzi o hagi realitzat una activitat remunerada en un Estat del qual no sigui nacional». Sigui quina sigui la principal motivació per immigrar, la Convenció considera la participació en una activitat remunerada com un element bàsic per definir el treballador migrant.
Un dels principals motius de la vulnerabilitat dels migrants en situació irregular al mercat laboral és la manca del dret al treball. Des de la perspectiva del dret laboral, és dubtós que hi hagi una justificació raonable per explicar la bretxa existent entre el dret al treball i el dret a la residència. La naturalesa imprecisa del dret al treball camufla el fet que la ciutadania preval com a requisit previ per al dret al treball.
L’article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix que tothom té dret al treball i a la lliure elecció del seu treball. El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals proclama que «els Estats part en aquest Pacte reconeixen el dret al treball, el qual comprèn el dret de cada persona a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida amb un treball lliurement escollit o acceptat, i s’hauran d’adoptar les mesures adequades per garantir aquest dret» (article 6).
El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que fa una anàlisi sistemàtica del dret al treball, ha exposat el caràcter general d’aquest dret sota el títol «Els treballadors migrants i el dret al treball». En el seu comentari general núm. 18, el Comitè ofereix una visió molt completa del dret al treball combinant aquests diferents elements. Segons el Comitè, els Estats han de respectar el dret al treball abstenint-se de negar o limitar l’accés igualitari al treball decent per a totes les persones, en particular per a les persones i grups desafavorits o marginalitzats, inclosos els treballadors migrants. Per tant, els treballadors migrants haurien de tenir igual accés a un treball digne.
El treball és el principal mitjà de generació d’ingressos, una condició crucial per satisfer les necessitats més bàsiques. Si el dret al treball ofereix les condicions essencials per a altres necessitats de la vida, és perquè hi ha una estreta vinculació entre les llibertats civils i polítiques i el dret al treball. A més, el treball és un factor d’autoestima, d’estima als altres, d’autodesenvolupament o d’autorealització. El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals declara que el dret al treball és essencial per a la realització d’altres drets de l’home i forma part integrant de la dignitat humana. Tota persona té dret a poder treballar, permetent-li viure amb dignitat.
El Tribunal Europeu de Drets Humans també ha mostrat una estreta vinculació entre el dret al treball i el dret al respecte de la vida privada i familiar, considerant, doncs, que l’exclusió del mercat laboral és una sanció que requereix una justificació en virtut de l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans («Dret al respecte de la vida privada i familiar: tothom té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència»).
Els migrants no només es veuen privats del dret fonamental a un treball sinó també, en determinats casos, estan exclosos del dret a tenir un treball decent al país d’acollida (ja siguin migrants que han entrat de manera irregular o que tenen dret de residència legal). Res, ni tan sols la protecció dels treballadors locals, sembla poder justificar l’exclusió dels migrants del mercat laboral i el seu dret relacionat: la llibertat d’ocupar un lloc de treball de manera duradora. Les persones que tenen dret a residir en un país estranger també tenen drets fonamentals, inclosos el desenvolupament i l’acompliment de la personalitat, que formen part integrant del dret a la vida privada.
La sindicalització dels treballadors migrants, que sovint són extremadament mòbils, requereix canvis en l’estructura i les estratègies dels sindicats. Els sindicats esdevenen, doncs, actors crucials en la prevenció del tràfic de persones i del treball forçat. Els drets laborals col·lectius constitueixen una eina legal important per millorar les condicions de treball.
La migració com a fenomen global de justícia social posa de manifest les dificultats relacionades amb les fronteres i les institucions del dret laboral. Els estats-nacions prefereixen regular la migració per atendre les necessitats específiques dels seus respectius mercats laborals i intenten evitar els migrants forçats. L’estatus legal dels treballadors migrants es forja a la intersecció del dret migratori, el dret laboral, el dret internacional i el dret penal. Innegablement, els treballadors migrants avui plantegen nous reptes a la legislació laboral. Per implementar el principi d’igualtat entre migrants i nacionals pel que fa als drets laborals i a la seguretat social, la legislació laboral hauria de desenvolupar un enfocament específic, que evitaria les vulnerabilitats i l’explotació al mercat, i enfortiria les institucions del dret laboral.
Ezequiel Mir Casas
Tècnic de Càritas Diocesana de Girona. Docent i llicenciat en Ciències Religioses per l’ISCREB
@CasasMir
