2 d'octubre de 2025

Adéu a la guerra i crítica del periodisme actual

16 setembre 2025

En una reveladora entrevista a Cruzando Fronteras, el periodista i escriptor Antonio Pampliega ha desvelat els motius darrera de la seva decisió d’abandonar el periodisme de guerra, una professió que l’ha portat als racons més conflictius del planeta. Més enllà de ser una simple promoció de la seva novel·la Cowboys en el infierno, la conversa es converteix en una anàlisi profunda dels reptes, dilemes ètics i els traumes ocults de la professió.

Pampliega deixa clar que la seva novel·la és, essencialment, un tribut i un comiat. A través de les seves pàgines, no només busca documentar el treball dels corresponsals de guerra actuals, sinó també retre homenatge a companys que, com ell, van arriscar la seva vida per explicar la veritat, molts d’ells sense tornar a casa, com el fotoperiodista James Foley. L’entrevista desmitifica la figura del periodista de guerra i rebutja la “romantització del risc”, a més de subratllar que el perill no és un fi en si mateix, sinó una eina per donar veu a les víctimes, molt sovint a canvi d’un altíssim preu personal i emocional.

Un dels punts més aguts de l’entrevista és la crítica de Pampliega al sistema mediàtic. L’autor denuncia l’explotació dels periodistes freelance, que són els qui, amb escassos recursos, es juguen la vida en el terreny per aconseguir la informació més rellevant. Aquests professionals, mal pagats i sovint ignorats, són l’espina dorsal del periodisme de conflictes, mentre que les grans corporacions es beneficien del seu treball sense reconèixer el seu valor ni el perill al qual s’exposen.

A més, Pampliega aborda la desconnexió entre la tragèdia que cobreixen els periodistes i la indiferència del públic. Qüestiona la creença que una foto o un article poden detenir una guerra, assenyalant que el món sembla haver perdut la capacitat d’empatitzar amb el patiment aliè. Aquesta falta d’impacte, sumada a la deshumanització de la professió, és una de les reflexions més amargues de l’entrevista.

El tema de la salut mental emergeix com un tabú crucial en el periodisme de guerra. Pampliega parla obertament del seu propi trauma, revelant que està medicat i que assisteix a teràpia per processar les horribles experiències que ha presenciat. La seva sinceritat sobre aquest tema és un crit d’atenció a la indústria perquè abordi el trauma post-cobertura com una realitat professional i no com una feblesa.

Finalment, la nostra trobada conclou amb un emotiu i personal motiu del seu retir: la seva filla Ariana. Pampliega confessa que la principal raó per a deixar de cobrir conflictes no és la por de morir, sinó el desig que la seva filla creixi amb un pare, de no “temptar més a la sort”. Aquest gir personal humanitza encara més al periodista, revelant que, al final del dia, el valor més gran no és una exclusiva o un premi, sinó l’amor i l’estabilitat que un pot oferir a la seva família.

L’entrevista d’Antonio Pampliega és un testimoniatge valent i honest que ofereix una visió sense filtres del periodisme de guerra, i un recordatori que, darrere de cada titular, hi ha un ésser humà que lluita contra les cicatrius de la guerra.