“De vegades hom és feliç i no ho sap”

Si s’hagués d’escriure un guió sobre la família, la seva importància, les seves dificultats, la seva grandesa, aquest seria sens dubte Cinco lobitos.

La família com a espai d’estimació, d’ajuda, de creixement, d’aprenentatge, de maduració. Però també com a lloc de creació, de dificultat, de tensions, de silencis amarats de paraules i de paraules buides, de presències i d’absències, d’amors perduts i d’amors retrobats. I al capdavall, allò que més es valora quan s’ha perdut, quan s’esquinça, quan s’acaba. “De vegades hom és feliç i no ho sap”, certifica la protagonista d’aquesta meravellosa pel·lícula, opera prima de la directora basca Alauda Ruiz de Azúa, esplèndidament interpretada per tot el seu elenc d’actors en què sobresurten les excepcionals Laia Costa i Susi Sánchez.

La protagonista acaba de tenir un fill, a Madrid, amb un marit il·lusionat amb la paternitat però atrapat en una feina que el porta constantment de gira per Espanya. Ella també treballa, tradueix, corregeix, des de casa. Però tot es fa costa amunt, casar-ho tot s’esdevé una tasca impossible. La caiguda del nadó en un descuit de la mare serà la gota que faci trabocar el got i decidiran recórrer als pares d’ella, residents a Bilbao. I cap allà es traslladaran. I aleshores comença veritablement la història, una història emocionant i intensa d’una família que gestiona el millor possible, de vegades ben matusserament, les possibilitats i les dificultats inherents a la convivència. Una família que es valora sobretot quan s’ha acabat, quan s’ha trencat. I en aquest clima es va produint un fet meravellós, la maduració d’una dona en el seu ser mare, ser filla, ser esposa, ser família. Amb un especial homenatge a dones de caràcter, un punt matrones, que no s’han arronsat davant la vida, sinó que l’han assumit plenament i n’han pres les regnes.

Cinco lobitos és una història emocionant i intensa d’una família que gestiona el millor possible, de vegades ben matusserament, les possibilitats i les dificultats inherents a la convivència

Els premis rebuts al passat festival de cinema de Málaga, pel·lícula, guió, opera prima, premi del públic i a la millor interpretació femenina ex aequo per a les dues actrius protagonistes, anuncien nous premis en festivals propers per a una pel·lícula que en la seva aparent senzillesa mostra un geni de realització molt prometedor de properes grans històries.

Lluny de l’edulcoració que sovint el cinema ofereix a propòsit de temes tan importants com la família o la parella, Cinco lobitos és un excel·lent exercici de destriament, de dissecció, d’exposició de tots els colors de l’arc emocional de la realitat familiar que cal saber entendre i endreçar per reeixir en la seva construcció. Em ressona com un clam: no perdem temps, visquem, cerquem la bellesa enmig de la inexorable boira, la grandesa en la tensió de l’imperfecte, sense acontentar-nos però sense descoratjar-nos, sense que l’ambició malmeti la felicitat d’avui, però sense renunciar a construir el futur i sense defallir en aquesta tasca. Perquè la felicitat i la família són una emoció però també, i potser sobretot, una conquesta.

Antoni Nello
Doctor en moral per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma