20 de juny de 2025

El repte de la no-dualitat: una reflexió sobre mística comparada en el nou llibre de Victorino Pérez

28 octubre 2024

Som davant d’un nou llibre d’aquest teòleg i filòsof lleonès-gallec, el camp de reflexió del qual és, des de fa anys, encara que no únicament, l’àmbit interreligiós. En aquesta obra ens presenta una incursió a la mística comparada sota tres perspectives: la distinció entre mística i espiritualitat; la qüestió precisa de la no-dualitat en els diferents corrents advaïta de l’hinduisme, en altres tradicions i també en el cristianisme; i una presentació més detallada dels místics més significatius de les grans tradicions no cristianes que són, mantenint l’ordre de presentació: els nadius americans, la càbala i l’hassidisme jueus, el sufisme, l’hinduisme, el budisme i el taoisme.

A més de la riquesa de textos que l’autor proporciona, l’aportació específica d’aquesta obra és abordar la qüestió (repte i problemàtica) de la no-dualitat des de la nostra fe cristiana. La qüestió que realment interessa a l’autor és mostrar que la no-dualitat, si bé supera o transcendeix la relació subjecte-objecte, no anul·la la relació personal amb el Misteri últim, concebut com a “Déu” en les religions teistes i altrament en les tradicions orientals. És a dir, l’experiència mística no anul·la el Tu de l’Ésser últim i, tanmateix, aquest Tu no és antropomòrfic, sinó d’un altre ordre. El jo que s’adreça al Tu —que és Déu—, ha quedat transformat, i ja no és vist ni per l’ull sensorial ni per l’ull racional sinó per l’ull espiritual, com fa referència a l’autor a Hug de Sant Victor i a Sant Bonaventura.

La diferència entre les religions orientals (hinduisme, buddhisme i taoisme) pel que fa a les mediorientals i occidentals (judaisme, islam i cristianisme) és que aquelles tenen com a punt de partida la visió no-dual, mentre que les segones han de fer un recorregut per arribar-hi, perquè el seu punt de partida és dual. Les primeres ho fan a través de la via del coneixement, mentre que les segones ho fan a través de la via de l’amor. L’important és arribar a travessar el llindar de la no-dualitat. El gir que introdueix la perspectiva no-dual és que Allò que tendim a situar Més-Allà resulta ser el radical Més-Ençà. Com bé mostra l’autor, això ens apropa també a la mística laica, a la qual cada vegada estan més oberts molts dels nostres contemporanis.

La novetat d’aquest llibre rau a prendre el repte i perspectiva de la no-dualitat per presentar els cims místics de les diferents tradicions (inclosa la cristiana) i fer que es trobin entre elles sota aquesta clau. L’autor ho aconsegueix mitjançant una selecció molt bona d’autors i de textos de cada tradició, mostrant que és coneixedor del terreny i dels termes que maneja. Es percep que aquesta obra és el resultat d’un llarg recorregut pels comentaris i reflexions que es fan: “El veritable místic és el que està en harmonia amb l’invisible —i amb el visible—, en comunió perfecta amb el Tot, amb l’U superant tota escissió o dualitat”. En definitiva, estem davant d’una contribució important a la mística comparada, no només d’autors d’orient sinó també de cristians medievals i contemporanis com ara Raimon Panikkar.