Paulo Gabriel: “Lleó XIV donarà continuïtat a la línia del papa Francesc, però sense espantar els tradicionalistes”

Paulo Gabriel al col·loqui sobre la seva experiència al Brasil, organitzat per Justícia i Pau i la comissió de l’Agenda Llatinoamericana, a Malgrat de Mar
Paulo Gabriel al col·loqui sobre la seva experiència al Brasil, organitzat per Justícia i Pau i la comissió de l’Agenda Llatinoamericana, a Malgrat de Mar

L’agustí Paulo Gabriel López Blanco (Zamora, 1950) encara recorda el dia de finals d’octubre de 1971 en què, sent encara estudiant de teologia en el Monestir de l’Escorial, va veure la portada de la revista Vida Nueva que es feia ressò de l’ordenació episcopal de Pere Casaldàliga en São Félix do Araguaia, el Brasil. “Un obispo poeta, un obispo profeta”, resava el titular, sobre la foto del claretià català, que apareixia abillat amb el barret de palla d’un pagès com a mitra i el rem dels indígenes carejàs com a bàcul. “La imatge mostrava a un Pedro molt prim a la riba del riu Araguaia, i de fons es veien mànecs i dues vaques pasturant. El text el signava el claretià Teófilo Cabestrero”, explica el religiós des del municipi de Salt (Girona), on cada mes de juliol es deixa caure per passar uns dies amb la seva germana, cunyat i nebots.

Un any després de l’ordenació de Casaldàliga, Paulo Gabriel va obtenir l’autorització del seu superior en l’Orde de Sant Agustí i va marxar de missió al Brasil darrere de l’Església “viva, compromesa i evangèlica” que havia conegut gràcies al missioner català, al peruà Gustavo Gutiérrez i als altres “grans pastors de l’Església llatinoamericana” triats per Joan XXIII i Pau VI després del concili Vaticà II. “Tots ells —apunta— van saber unir l’experiència de Déu amb els pobres per a transformar la realitat i el món”.

Responsable de formació a la comunitat agustina del Teologado, situada en el barri perifèric de Belo Horizonte, a l’estat brasiler de Mines Gerais, Paulo Gabriel celebra en aquest 2025 cinquanta anys com a sacerdot amb la satisfacció afegida de tenir com a papa a un membre de la seva ordre, Robert Prevost, a qui va donar el seu suport en el capítol general de 2001, celebrat a Roma, perquè fos prior general.

“Com a general va promoure una major integració entre les diferents realitats de l’ordre, va buscar la unitat i va impulsar la formació religiosa de les noves generacions. Coneixia bé aquesta realitat perquè ja havia treballat a la formació al Perú”, sosté el religiós sobre Prevost, a qui defineix com una “persona sensible a la dimensió missionera i a una Església compromesa amb la realitat”.

Si bé encara li costa cridar Lleó XIV al seu germà de congregació (“per a mi és Robert”, confessa), assegura que el primer papa estatunidenc i agustí de la història “donarà continuïtat a la línia del papa Francesc, però sense espantar tant als tradicionalistes”. “Francisco va obrir molts camins, però va crear algunes esquerdes en els murs de l’Església catòlica, on fins i tot hi havia gent que resava per la seva mort”, assenyala Paulo Gabriel, convençut, així, que amb Lleó XIV desapareixerà la por a un eventual cisma. “Igual que va ocórrer amb el relleu entre Joan XXIII i Pau VI, el recent canvi en el papat servirà per a equilibrar les coses”, argumenta.

Sobre la situació al Brasil, Paulo Gabriel recorda que al Partit dels Treballadors no hi ha cap candidat òptim per a substituir a Luis Ignazio Lula da Silva, actual president, en els comicis de 2026. Un escenari que exposa al país a l’amenaça d’un nou mandat de Jair Bolsonaro, el líder ultradretà que ja va governar la nació entre 2019 i 2022, amb el suport d’un 30 per cent de la societat brasilera. “El seu eslógan va ser ‘Déu, pàtria i família’. Jo em pregunto quin Déu, quina pàtria i quina família vol promoure un senyor que compta amb el suport dels amos de l’ agronegoci que, des dels Estats Units, promouen ara uns aranzels del 50 per cent al Brasil”, abunda.

Opció per l’Església evangèlica

Quant a l’Església, l’agustí observa que si l’Església catòlica brasilera va fer l’opció pels pobres, els pobres van fer l’opció per l’Església evangèlica. “Les esglésies evangèliques estan plenes, i són els seus fidels, gent pobra i de base que fan el que feien fa cinquanta anys els fidels catòlics dels Cercles bíblics: es troben, es reuneixen, se secunden. És molt important sortir al carrer i relacionar-se amb la gent personalment. En l’actualitat, tant a la vida social com eclesial, hi ha molta gent acomodada”, adverteix. En aquest aspecte, el missioner no estalvia crítiques al clergat diocesà del país, en el qual troba a faltar esperit de servei. “Hi ha un sector important de cures que tornen a vestir-se amb sotana i alçacoll, i cal demanar audiència per parlar amb ells. Estan desconnectats de la realitat i del compromís social i polític”, assenyala.

Un compromís que sí que va caracteritzar, en canvi, al seu admirat Pere Casaldàliga, amb qui va conviure durant vint anys a Sao Félix en dues etapes diferents: de 1980 a 1990 i de 2000 a 2010. A la primera va conèixer a l’orador brillant i missioner de referència a escala mundial en defensa de les causes dels pagesos i indígenes desposseïts de les seves terres a les mans dels terratinents. A la segona (“més admirable encara”), a l’ancià que va suportar amb gran aplom i dignitat evangèliques els terribles assots d’una malaltia a la qual es referia com “el germà Parkinson”, que li va convertir una persona totalment dependent a l’etapa final de la seva vida. Tota aquesta memòria viva de Paulo Gabriel sobre el Profeta de l’Amazònia, de la mort de la qual es compleix un lustre aquest mes d’agost, ha pres ja forma en un prometedor llibre que veurà la llum a la fi d’any.

Jordi Pacheco
Periodista i director de Foc Nou
@jpachecoga

Comparteix

Contingut relacionat