Un tren sinodal

Col·legi Padre San Damián Sagrados Corazones
Col·legi Padre San Damián Sagrados Corazones

A Cruzando Fronteras hem tingut un programa coral sobre la meva novel·la El tren azul, editada per San Pablo. A través del gènere narratiu, he volgut connectar amb un mosaic de realitats que viu la gent d’avui en el marc d’un centre educatiu religiós, tenint com a teló de fons les tres façanes de la Basílica de la Sagrada Família de Gaudí. He volgut mostrar com qualsevol vida, per molt grisa que sigui, val la pena que sigui explicada, perquè l’amor salva i repara.

Normalment, en les sèries de ficció de les grans plataformes, els guionistes “inventen” les trames al marge del que realment succeeix en un col·legi o un institut. Jo, en la novel·la, m’he inspirat en els meus anys com a pastoralista i educador al Col·legi Pare Damián SS.CC. de Barcelona, per a alguns perfils concrets. Puc dir que novel·lar aquesta realitat, és a dir, partir d’allò quotidià, de les relacions entre professors, alumnes, personal no docent, religiosos i famílies, pot superar amb escreix la ficció. He escrit aquest llibre com un impuls d’amor i gratitud a l’escola catòlica, que té vocació de pont amb tota la societat.

La comunitat educativa de l’imaginari Col·legi Sant Caprasi fomenta l’escolta, la creativitat i el treball en equip. El cardenal arquebisbe de Barcelona acull situacions de frontera, les dialoga amb alguns dels personatges de la ficció, amb el seu bisbe auxiliar i amb el mateix Papa. Traspua sinodalitat i, sobretot, se’ns mostra una Església acollidora, en fidelitat creativa a la tradició, on caben “tots, tots, tots”. D’aquí ve que la pregunta que em fa en el programa Rubén Cabús, redactor d’informatius de TV3, sobre la reacció de l’Església davant el que escric en la novel·la, es respongui d’algun mode des d’aquesta clau. Suposo que la qüestió sorgeix, entre altres coses, perquè apareix una parella homosexual en la mateixa que està integrada amb naturalitat en la comunitat educativa. El text, en línia amb el magisteri del Papa Francesc i de la declaració Fidúcia Suplicans sobre el sentit pastoral de les benediccions, reflecteix aquesta Església de portes obertes i inclusiva, connectada al mode d’actuar del Senyor Jesús en l’Evangeli.

Portada del llibre «El tren azul»
Portada del llibre «El tren azul»

El títol de l’obra respon a una cosa simbòlica. En la portada està el tren groc o canari que serpenteja per la Cerdanya des de fa més d’un segle. Em van indicar des de l’editorial que el tren groc podria aparèixer transformat en blau perquè no pogués veure’s un cert suspens o contradicció entre el títol i la foto. Però, encara que resultin cridaners, he preferit que sigui el tren groc real el que estigui en la coberta, per respecte, admiració i per ser fidel a la història. La mutació del color és una important transformació d’ordre espiritual, que m’ha acompanyat per un regal especial que vaig rebre d’una benvolguda família de Sabadell. Potser és el color que també necessitem per viure en mode “esperança”.

La Basílica de la Sagrada Família a Barcelona, d’Antoni Gaudí, és l’eix vertebrador de la novel·la, com al·ludíem al principi. La ingent quantitat de personatges que habiten en les seves pàgines, han recordat a alguns les masses de turistes congregats dins i fora de la basílica. Entre la massa, hi ha els protagonistes, hereus del seu passat, de vegades tempestuós, però amb una capacitat de transformació que ens emociona. Tal vegada, per això l’acció no podia passar a cap altre lloc que no fos un col·legi, amb el seu poder genuí i transformador.

La Sagrada Família ens parla de bellesa. Entre tants personatges no és difícil trobar-la com l’autèntica protagonista de la novel·la, revelant-nos la capacitat per a la sorpresa, des d’aquesta bellesa intrínseca de les coses i de les relacions. El més petit detall està embolicat en aquesta trobada. És conseqüència de la intimitat amb què es recrea cada diàleg. Tendim a pensar que el fet íntim és exclusiu i individual de cadascú, però no; necessita ser compartit, formar part de l’univers de les relacions amb altres persones. L’íntim se’ns revela com l’hàbitat de la bellesa, és molt més que la mera interioritat, és empar, és refugi, és sentir-se a casa. A tot això ens remet la bellesa de les paraules i imatges que se succeeixen al llarg d’aquestes pàgines.

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7

Programa Cruzando fronteras. Entrevista a Laly Serrano, autora de «El tren azul»

Comparteix

Contingut relacionat