Menu
6 d'octubre de 2025
El jesuïta i periodista italià Antonio Spadaro, un dels observadors més pròxims als papats de Francesc i Lleó XIV, va dibuixat amb detall el perfil del nou pontífex durant una trobada amb periodistes catalans que va tenir lloc després de la seva participació a la 21a Tribuna Carrera. La seva anàlisi, matisada i profunda, ofereix claus per entendre el context actual de l’Església catòlica, marcada per tensions internes, reptes globals com la intel·ligència artificial, i un nou lideratge eclesial que aposta per la lentitud, la unitat i la inclusió.
Spadaro parteix d’una constatació clara: el món està profundament tensat i polaritzat, i aquesta dinàmica afecta també l’Església. En aquest escenari, segons el periodista, el Papa Lleó ha recollit l’herència del Papa Francesc —especialment la seva lectura del Vaticà II plasmada a Evangelii Gaudium— i s’ha proposat com a objectiu central no augmentar les divisions, sinó buscar camins per superar-les.
Això implica, segons Spadaro, adoptar una actitud d’escolta, cautela i comprensió del moment present, en lloc d’intervencions ràpides o disruptives. El seu mètode, diu, no és una estratègia de càlcul, sinó una forma d’actuar arrelada en la seva pròpia personalitat, tal com va demostrar durant la seva etapa com a prior general dels agustins i bisbe de Chiclayo.
Tot i compartir una visió d’Església extravertida i missionera, Spadaro subratlla les diferències entre els dos pontífexs. Francesc va trencar motllos amb un estil directe i profètic, mentre que Lleó ha iniciat el seu pontificat invocant la pau —una pau “desarmada i desarmant”— i adoptant un ritme més lent.
Aquesta lentitud no s’ha d’interpretar com una manca de determinació reformista, sinó com una aposta per la profunditat i la inclusió. Lleó evita frontalment les situacions polaritzants i opta per acollir sensibilitats diverses dins l’Església, ja sigui entre partidaris de la missa tridentina o col·lectius com el LGBTI+. L’objectiu és una “receptivitat àmplia” per mantenir unida la barca eclesial.
Per a Spadaro, la reforma més urgent i paradoxal és la de la unitat. En un context on tot sembla trencat —dins i fora de l’Església— Lleó s’esforça per mantenir la comunió, sense exclusions. Aquesta actitud es correspon amb el “tots, tots, tots” que Francesc havia proclamat com a principi d’inclusió evangèlica.
No es tracta, per tant, de mantenir l’statu quo, sinó d’articular una Església que pugui escoltar i caminar junts, malgrat les diferències. Aquesta mirada no neix d’un càlcul polític, sinó d’una convicció profunda i de la pròpia trajectòria vital de Lleó.
Pel que fa a l’Opus Dei, Spadaro afirma que no hi ha signes de trencament o distanciament per part del Papa Lleó. Al contrari, recorda que una de les primeres audiències del nou pontífex va ser amb representants d’aquesta prelatura personal. El missatge implícit és clar: no es tracta de discriminar per afinitat ideològica, sinó de valorar allò positiu a tot arreu, tal com ho va fer Francesc amb els lefebvrians.
Davant la preocupació expressada per alguns periodistes sobre el creixement de joves cristians vinculats a posicions ultraconservadores, Spadaro admet que, arreu, hi ha un auge d’extremismes. Ho vincula amb un context de fragilitat identitària, on els discursos radicals donen una falsa sensació de força.
Això, diu, és tant un fenomen social com eclesial. I novament, destaca l’estil pacificador del Papa Lleó, que s’allunya de tota imposició i busca calmar les tensions, ja siguin d’esquerres o de dretes.
Pel que fa a una possible trobada amb Donald Trump, Spadaro considera que el Papa no es negaria mai a una entrevista amb un cap d’estat que la sol·licités. La qüestió no és la trobada en si, sinó el contingut del diàleg i el missatge que se’n deriva. Lleó, com Francesc, no posa límits als encontres, sempre que permetin comunicar la seva missió pastoral.
Un dels punts més destacats de la conversa amb els periodistes ha estat el paper central que el Papa Lleó vol donar a la intel·ligència artificial. En la seva homilia inaugural ja va abordar aquest repte, que Spadaro equipara amb la revolució industrial del segle XIX.
El Papa ha estat el primer a dedicar un Jubileu als creadors de continguts digitals, i prepara un document específic sobre la IA que podria veure la llum entre finals de novembre i desembre. La seva mirada és oberta: la IA no s’ha de rebutjar, sinó comprendre i gestionar amb responsabilitat, des d’una òptica de doctrina social i evangelització digital.
Spadaro defensa que l’Església ha de ser present a l’espai digital perquè “és on són les persones”. L’evangelització avui passa per WhatsApp, TikTok, YouTube i altres canals, i per tant, cal una inculturació missionera també en aquest àmbit.
Afegeix que molts joves estan compromesos en aquest camp i que cal evitar la separació entre vida digital i real. L’Església, segons ell, ha d’acompanyar aquesta realitat, no condemnar-la.
Governança eclesial: més col·legialitat, millor comunicació
Pel que fa a la governança, Spadaro apunta que el Papa Lleó dona importància a la Cúria i a la Secretaria d’Estat, i que hi ha un interès creixent per una governança més col·legiada i comunicativa. La sinodalitat no implica democràcia, però sí escolta i adaptació, i la clau és millorar la col·laboració entre dicasteris i evitar duplicacions.
Finalment, Spadaro alerta sobre el risc que el món es divideixi entre blocs enfrontats. En aquest escenari, la proposta del Papa Lleó és clara: recuperar la narrativa de l’encontre i el multilateralisme.
Davant una ONU i altres institucions internacionals en crisi, l’Església catòlica continua sent, segons ell, una institució global amb vocació d’unir i escoltar totes les veus. I aquesta serà, sens dubte, una de les missions més exigents del pontificat de Lleó.
Redacció de Foc Nou
Juny / Agost de 2025
