Menu
14 d'octubre de 2025
Benvolgut senyor bisbe:
Voldríem compartir amb vostè una reflexió que ens sembla rellevant en el moment actual, a propòsit d’un tema que des de fa ja un cert temps la comunitat eclesial té plantejat: l’ordenació presbiteral d’homes casats.
Aquesta reflexió la fem, i li plantegem a vostè i a tots els altres bisbes de Catalunya i de tot Espanya, moguts pel desig que la nostra Església pugui dur a terme més adequadament la seva missió, i la nostra fe cristiana pugui ser en el món una llum més viva i una crida més potent per atreure els nostres germans i germanes a la bona nova de Jesucrist. Els que signem aquesta carta som els membres de la redacció de la revista digital “L’Agulla”, una revista que pretén promoure una Església i una fe atentes a la realitat del nostre món i desitjoses d’una transformació social al servei de la justícia i la igualtat.
Tots som conscients que les formes i estructures en què abans s’organitzava l’Església resulten ara molt difícils de mantenir. I el signe més visible d’aquest fet és, sens dubte, la manca de preveres per poder dur a terme les tasques que segons aquestes estructures tenien confiades, la primera de les quals és, òbviament, assegurar que tots els cristians i cristianes puguin participar fàcilment de l’Eucaristia dominical, tant en els pobles petits com en les grans ciutats. Ara, cada cop resulta més difícil que hi hagi prou preveres per arribar a tot arreu. I a més, la poca quantitat de preveres fa que el temps el tinguin sovint ple per la necessitat de multiplicar-se en les celebracions de l’Eucaristia i dels altres sagraments, i no puguin dedicar-se a una altra tasca presbiteral bàsica: la potenciació i animació de la comunitat cristiana, parlant amb la gent, creant grups, mirant d’atreure persones potser allunyades, vetllant pels joves, pensant col·lectivament nous projectes vitalitzadors.
Juntament amb aquesta manca de preveres, veiem igualment que no hi ha cap indici real que aquesta situació s’hagi de revertir amb nous preveres joves que se sentin cridats a impulsar la necessària revitalització pastoral que la nostra Església necessita. Tot sembla indicar, en efecte, que la forma que el Concili de Trento va posar en marxa per assegurar la formació de nous preveres ja ha quedat esgotada, i amb ella ha quedat esgotada també l’estructura eclesial sostinguda per la xarxa de preveres que d’aquí sorgia.
Cal, doncs, crear una altra estructura. No serviria, certament, voler resoldre la situació promovent que els laics i laiques es responsabilitzin de més tasques eclesials. Això cal, certament, però no n’hi ha prou. Primer de tot, perquè la tasca de presidir l’Eucaristia, que és bàsica en la vida de l’Església, continuaria sense poder-se realitzar adequadament, i continuaria la davallada d’aquest aspecte fonamental de la seva identitat. I segon, perquè els preveres, que serien cada vegada més pocs, quedarien tan absorbits per les celebracions sacramentals que no podrien dur a terme l’altra tasca que també els pertoca, la del contacte amb el poble cristià, de manera que acabarien sent uns mers funcionaris del culte. El que ens cal, creiem nosaltres i sabem positivament que també ho creuen molts altres cristians i cristianes, és l’engegada d’una nova dinàmica estructural, amb un nombre ampli i suficient de preveres, ben coordinats amb laiques i laics actius que es plantegin conjuntament i amb ganes la revitalització eclesial de què estem parlant i no es conformin a anar allargant la situació actual apedaçant-la amb alguns retocs.
Per tot això, benvolgut senyor bisbe, li escrivim aquesta carta, a vostè i a tots els altres bisbes, per demanar-li, que, pel bé de l’Església, ajudi a empènyer un canvi en l’estructura eclesial que es concreti en l’ordenació d’homes casats com a preveres. Parlin-s’ho entre vostès, i animin el nou papa Lleó XIV a promoure aquest canvi.
És cert que l’ordenació d’homes casats no resoldria per si sola les actuals problemàtiques eclesials, però sí que estem segurs que hi podria ajudar molt. Les problemàtiques eclesials del moment present tenen causes interconnectades. I, per mirar de superar-les, caldrà activar dinamismes igualment interconnectats, que van des de l’oferta d’una fe més sòlida i alhora més propera a la vida fins al replantejament dels ministeris eclesials, un replantejament dintre el qual cal incloure de manera destacada, sens dubte, una profunda i seriosa revisió del paper que els correspon a les dones. Tot això, junt, impulsaria la revitalització eclesial que tots desitgem.
I també volem dir que som ben conscients que hi haurà sectors eclesials a qui no els semblarà bé el pas d’ordenar homes casats, i que això pot crear alguns desconcerts; però pensi que per evitar aquestes possibles reaccions adverses no ens podem permetre fer que l’Església no pugui dur a terme amb la màxima plenitud possible la seva missió i es vagi esllanguint per manca de valentia dels seus pastors a l’hora de prendre decisions.
Compti amb nosaltres per a tot allò que consideri oportú.
Amb la fe i l’esperança que venen de Jesús i del seu Esperit Sant, rebi una salutació cordial.
Consell de redacció de la revista L’Agulla
Correu electrònic: agulla.revista@gmail.com
Maria Antònia Bogónez, Salva Clarós, Andrea Corres, Albert Farriol, Maria Guarch, Quiteria Guirao, Maria-Josep Hernàndez, Tere Jorge, Josep Lligadas, Josep Pascual i Mercè Solé
Carta publicada el 24 de juny de 2025
