Menu
2 d'octubre de 2025
Ara proposem aturar-nos uns minuts… i pensar juntes en tres paraules. Només tres. Però cadascuna és molt potent! Les paraules són: GAZA. SUMUD. FLOTILLA.
Gaza és un trosset petit de terra —poc més que Barcelona i rodalia—, on viuen més de dos milions de persones, de persones com nosaltres. Ens imaginem viure en una terra encerclada, assetjada, ocupada durant quasi 40 anys, des del 1967 fins al 2005, que ha patit tres terribles atacs per part d’Israel el 2008, el 2014 i ara des del 2023! ¿Ens imaginem viure en una terra on no podem sortir lliurement, on l’electricitat i l’aigua són un luxe intermitent, on els hospitals treballen sense mitjans i on els nens i nenes han après a distingir el so dels drons abans que les notes d’una guitarra?
Però Gaza no és només dolor. Gaza és també resistència cultural: és poesia, és dansa, és hip-hop en àrab, és futbol a les platges, és nens que dibuixen cases senceres amb colors, tot i que les han vist caure per les bombes. Quan diem Gaza, diem humanitat ferida… però també humanitat que es nega a desaparèixer, que resisteix, que viu SUMUD.
La segona paraula és àrab: Sumud. Vol dir “fermament plantats”, “aguantem dempeus”. És més que resiliència, és “existència com a forma de resistència”: és la força tranquil·la de qui diu: “Malgrat tot, aquí ens quedem, aquí vivim, aquí estimem.” “Si arrenquen oliveres, les tornem a plantar, si destrueixen cases, les tornem a construir”.
El Sumud és una àvia que cada matí rega les poques flors del balcó encara que el carrer sigui ple de runa; és un jove que pinta un mural de colors al mur gris que li tanca l’horitzó; és la mare que envia els fills a escola, encara que sap que la nit tornaran a sonar sirenes i explosions.
Però Sumud no és només dels palestins. El Sumud és de tots els pobles que s’aixequen sense armes i diuen: “No ens fareu desaparèixer. No ens fareu oblidar qui som. Continuarem vius i lliures.” I nosaltres, gent jove i gran, avui aquí, també som Sumud quan decidim no resignar-nos. Som Sumud quan denunciem les mentides i complicitats dels nostres governs i empreses que fan negoci amb la neteja ètnica i l’extermini d’un poble; quan no entenem per què la Marina Espanyola protegeix els pescadors en aigües internacionals dels atacs de pirates i no protegeix els vaixells de la Flotilla humanitària dels atacs de l’exèrcit israelià; quan participem o donem suport a campanyes de civils noviolents que protegeixen els palestins, sigui a Cisjordània o sigui a Gaza; i, ara, Som Sumud quan participem o donem suport a la Flotilla de la Llibertat.
La tercera paraula és Flotilla. El moviment Free Gaza des de l’agost de 2008 ha llançat al mar 15 flotilles per trencar el bloqueig a Gaza, cinc de les quals han aconseguit arribar a la Franja!.
El 2010 l’atac letal d’Israel a les 6 embarcacions va matar 10 persones i en va ferir més de 60. Durant aquests 17 anys centenars de vaixells petits, amb gent valenta sense armes, intenten portar ajuda i solidaritat. Persones corrents com nosaltres: pescadors, mestres, músics, estudiants, activistes, també artistes i celebritats… que decideixen pujar a un vaixell sabent que potser seran detinguts, atacats, fins i tot, morts.
¿Què no aconseguiríem si la gent valenta sense armes també s’entrenés i s’organitzés de forma permanent, en agrupacions d’autodefensa noviolenta? ¿Grups preparats per fer front a tota mena d’agressions que patim aquí i arreu? Per defensar drets i llibertats que els estats estan violant, estats cada vegada més autoritaris i militaristes!
La Flotilla és un símbol. Un símbol que la llibertat sempre busca camins. La Flotilla recorda que Gaza no està sola. Que quan un poble pateix, altres pobles es desperten i diuen: “Som amb vosaltres.”
Així doncs, ¿què uneix aquestes tres paraules: Gaza, Sumud, Flotilla? És la mateixa història. Una història de sofriment… però sobretot de dignitat. Una història que ens diu que, fins i tot en la foscor més profunda, hi ha llums petites que no es deixen apagar.
I aquí entra la música. Perquè la música també és Sumud. Cada cançó que avui sona en aquest escenari és un clam contra el silenci. És una manera de dir: “No ens rendirem, no callarem, no oblidarem.” Vosaltres, especialment els joves, sou hereus d’aquestes paraules. No només per escoltar-les, sinó per fer-les vives.
Que Gaza no sigui només una notícia llunyana, sinó una part de la nostra consciència.
Que Sumud sigui la nostra manera de viure cada cop que ens vulguin fer creure que no hi ha res a fer.
Que Flotilla sigui la imatge de la nostra solidaritat: que si no podem navegar fins allà, almenys que el nostre crit, els nostres diners, les nostres accions, la nostra música hi arribin com onades.
Us convido, quan avui sortiu d’aquest acte, a emportar-vos aquestes tres paraules. A repetir-les, a compartir-les, a cantar-les. Perquè Gaza és el dolor i l’esperança. Perquè Sumud és la força de viure i resistir. Perquè Flotilla és la solidaritat que travessa mars. I si les fem nostres, podem convertir aquestes paraules en vida, en música i en acció.
Proposo també tres petites accions poderoses que podem fer fàcilment:
No creure’ns les mentides que molts mitjans i xarxes ens expliquen. Ser crítics. Contrastar, buscar fonts fiables alternatives. L’ocupació de Palestina va començar el 1948 i no és un conflicte del 7 d’octubre de fa 2 anys.
No comprem productes israelians ni fets o comerciats en assentaments il·legals per les nostres empreses i marques habituals. Seguim el moviment Boicot Desniversió Sanció (BDS).
Financem la Flotilla i altres campanyes de protecció civil noviolenta a Palestina i descomptem aquests diners de l’impost sobre la renda, és a dir, fem objecció fiscal a la defensa armada i a la complicitat dels nostres governs. No podem dir no a la guerra, al genocidi, al rearmament i continuar contribuint-hi amb els nostres diners.
Recordeu-les bé: GAZA. SUMUD. FLOTILLA. Tres paraules. Tres batalles. Tres llums. Tres accions!
Martí Olivella
Activista social
@MartiOlivella
El seu darrer llibre és Abolir la guerra (Montaber, 2025).
Juny / Agost de 2025
