23 d'octubre de 2025

Jordi Pacheco teixeix en ‘Lleó XIV’ el fil entre el papa Francesc i el seu successor

20 octubre 2025

Un intent reeixit i que per cert no era gens fàcil. Lleó, XIV. Francesc i el futur de l’Església, llibre del periodista Jordi Pacheco que veu la llum aquest 21 d’octubre, no és ben bé una biografia del nou papa Lleó XIV; més aviat una semblança situada. Per poder-lo conèixer i valorar com cal, l’autor fa un moviment constant endavant i enrere, entre el papa argentí i el ianqui. Així va teixint com una teranyina dins la qual es comprenen millor les similituds i les diferències.

L’abundant material periodístic, ben documentat, es presenta distribuït en tres parts. La primera, la nit blanca del Vaticà (p.11-36) relata en primera persona la seu vacant i el conclave, amb un estil viu que convida a introduir-s’hi. La segona, el papa de les dues Amèriques (p.37-75) recull el camí fet per Robert Prevost, del seu Chicago natal fins al Perú, amb un vol per la família, els estudis, el compromís religiós agustinià, els serveis, abans de ser cridat a Roma pel papa Francesc. Interessant la manera com trena la relació dels dos personatges. Per a l’autor, el vincle entre tots dos és de llarga durada i profund. La tercera part, els reptes del pontificat (p.77-126) ressegueix els prou coneguts punts candents del papa argentí, però fent notar el paper del nou papa en molts d’ells. És l’herència a què fa referència el subtítol. Una part molt matisada i interessant.

Finalment, el llibre es clou amb dos epílegs. El primer (p.127-137) és una sucosa entrevista amb mossèn Joan Torra, rector de l’ateneu universitari sant Pacià, una mica amb l’excusa que el nou papa és religiós agustí. El segon (p.139-144) du un escrit, a manera de postfaci, al capellà i periodista Francesc Romeu, amb un títol seductor: Qué van veure en Prevost? Què quedarà de Lleó XIV? Llegiu el llibre i ho entendreu. Felicitem l’autor i l’editorial Claret.