Un consistori de cardenals per a la continuïtat

Durant la seva primera fase de pontificat, el papa Lleó XIV ja ha publicat una exhortació apostòlica i diversos missatges, ha fet els primers viatges i ha convocat les primeres reunions amb els cardenals. Comencem a veure de quin peu calça el Papa i com queda garantida la continuïtat en tot i per a tot. Els primers gestos dibuixen ja el perfil d’un pontificat amb voluntat clara de continuïtat.

Tot just començat l’any, el papa Lleó XIV es va reunir al Vaticà amb 170 cardenals vinguts d’arreu del món en un consistori extraordinari de dos dies, del dimecres 7 al dijous 8 de gener de 2026, per començar a treballar el que serà el seu full de ruta del nou pontificat. La convocatòria massiva dels cardenals evidència la voluntat de governar escoltant.

Ja han passat més de nou mesos des de la seva elecció i s’ha tancat definitivament l’Any Jubilar de l’Esperança, que ha estat una de les darreres grans iniciatives del papa Francesc i el punt final del seu pontificat. Ara cal complir una de les promeses del conclave: més col·laboració dels cardenals en el govern de l’Església. Tinguem en compte que el que es diu en les congregacions de cardenals, abans d’escollir un papa i durant el conclave, marca i condiciona les actuacions dels futurs pontífexs. El conclave no és només una elecció, sinó també un programa compartit.

Recordem que el papa Francesc, quan se l’interrogava sobre les seves crítiques i el seu atreviment a l’hora de reformar la cúria vaticana, sempre responia que no feia res que no s’hagués proposat en les sessions prèvies del conclave en què va ser escollit i que, per tant, tot el que feia responia a la voluntat dels cardenals. La reforma, així entesa, era fruit d’un discerniment col·legial.

Durant aquests dos dies, els cardenals es van reunir en tres sessions amb el papa Lleó XIV: una primera la tarda de dimecres, i dues més al matí i a la tarda de dijous. A primera hora de dijous també van celebrar, tots junts, una missa a l’altar de la Càtedra de Sant Pere del Vaticà. Hi va haver diversos moments de treball en grups reduïts, on tothom va poder expressar-se. Es preveia que el papa presentés els objectius bàsics i fonamentals del seu pontificat. Pregària i treball es van entrellaçar com a fonament del nou camí.

Un pontificat que es preveu llarg i que, ben segur, estarà marcat per la continuïtat en les línies mestres del papa Francesc, però sense caure en una repetició mimètica, sinó amb un estil propi. Hi té molt a veure el tarannà del papa Lleó, més pausat, moderat, reflexiu i consultiu. Ja s’ha anat veient que és un pontificat que no té presses, però que tampoc admet pauses. Continuïtat no vol dir còpia, sinó fidelitat creativa.

Continuïtat en la “sinodalitat” i la “missió evangelitzadora”

Dels quatre temes que el papa va proposar als cardenals, aquests en van escollir dos: la sinodalitat i l’evangelització de l’Església a la llum d’Evangelii Gaudium. Van quedar fora, en aquesta ocasió, la litúrgia i la continuació de la reforma de la cúria vaticana i del seu servei a les Esglésies locals. Les prioritats escollides marquen clarament l’horitzó pastoral del pontificat.

Pel que fa a la sinodalitat, no només es va tractar com a tema, sinó que també va ser la metodologia utilitzada: diàleg i escolta, tots asseguts al voltant d’una taula circular, dividits en 22 grups de 8 o 9 persones segons les llengües, amb intervencions breus d’uns tres minuts cadascuna. La forma de treballar ja expressa el model d’Església que es vol construir.

Com ja havia dit el papa Lleó, “la sinodalitat és el camí que Déu espera de l’Església del tercer mil·lenni”. I va afegir: “Sento la necessitat de poder comptar amb tots vosaltres per tal de ser una Església que mira més enllà de si mateixa”. Una Església en sortida només és possible des de la corresponsabilitat.

Preocupació per la unitat

De manera transversal, hi ha un tema que marcarà tot el pontificat i que ja va aparèixer en el conclave: la unitat de l’Església catòlica, davant la polarització promoguda per alguns que fins i tot qüestionen l’autoritat del mateix papa i dels seus col·laboradors més estrets. Alguns proposen també una reforma profunda del Codi de Dret Canònic, que consideren obsolet. La unitat serà la gran prova de maduresa eclesial en aquest temps convuls.

Recordem que l’endemà de la seva elecció, el 9 de maig, el papa Lleó va subratllar que desitjava “reservar un temps per a la reflexió, l’oració i el diàleg, abans de qualsevol nomenament o confirmació definitiva”. I el 10 de maig, a l’Aula del Sínode, va dir als cardenals: “Vostès, estimats cardenals, són els més estrets col·laboradors del papa, i això em serveix de consol en acceptar un jou que clarament supera no només les meves forces, sinó les de qualsevol altre”. Humilitat i col·laboració, dues claus del seu estil de govern.

Després d’aquestes paraules, el papa va demanar als purpurats cinc minuts de silenci per pensar tot allò que voldrien dir-li. Alguns ja li van lliurar els seus escrits en aquell moment; d’altres ho han fet al llarg d’aquests mesos. Ara, però, tots ho han pogut expressar en aquest consistori. Estiguem atents al retorn que farà el papa Lleó XIV de tot allò que s’ha dit en aquests dos dies. El futur immediat del pontificat dependrà també d’aquesta escolta compartida.

Francesc Romeu
Capellà i periodista
@franromeu