Xabier Gómez: “Preneu-vos un temps per compartir el que heu viscut a les celebracions de la Setmana Santa”

A Cruzando Fronteras hem entrevistat a Xabier Gómez, bisbe de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) a l’inici del seu ministeri episcopal. Comparteix la seva experiència en rebre la notícia del seu nomenament i la manera en què el va viure espiritualment. Ens parla del seu lema episcopal “humilitas” (“humilitat”), de la seva creu pectoral i de com el seu carisma de dominic pot enriquir la seva labor pastoral en la diòcesi:

“Puc aportar el que he intentat viure en aquests últims anys dins de l’ordre de predicadors i de la família dominicana: la nostra espiritualitat centrada en l’estudi i aprofundiment en la Paraula de Déu. Crec que la Paraula de Déu, l’Escriptura, encara continua sent una gran desconeguda per a una gran part del poble de Déu que, no obstant això, ens dona accés a una experiència de Jesucrist increïble i contribueix al creixement espiritual i a la dimensió missionera de les comunitats”.

A més, esmenta referents que han inspirat el seu camí ministerial i els principals reptes i oportunitats que ha identificat en la seva diòcesi. Així mateix, tractem el tema de la pastoral de migracions, la pastoral obrera i la pastoral vocacional. No s’oblida tampoc del Monestir de Montserrat, que està celebrant enguany el seu mil·lenari.

El bisbe Xabier ressalta l’esperança que porta el recent Sínode dels Bisbes entorn de la sinodalitat. També reflexiona sobre la relació entre l’art i la transcendència, destacant la seva experiència a l’espai “O Lumen”. En el context del Tridu Pasqual, aprofundeix en el significat del Dijous, Divendres, Dissabte Sant i la Vigília Pasqual. Extraiem ara alguna reflexió significativa sobre el Tridu Pasqual al llarg de la conversa:

El rostre del proïsme

“Per a mi, fer-me germà, fer-me proïsme, significa que l’altra persona té un vincle amb mi pel fet de ser humà i que, des del rostre de l’altre, Déu m’està cridant. En el rostre de l’altre hem d’aprendre a mirar i a llegir el rostre de Crist, perquè Jesús el Divendres Sant ens ho recorda: s’identifica amb l’ésser humà, s’identifica amb el nostre proïsme i sobretot amb els proïsmes, amb les persones en major vulnerabilitat, com ens el recorda el capítol 25 de Mateu”.

Sobre la creu

“Davant de la creu, la primera consciència que prenem és justament que tots estem afectats per aquesta fragilitat, per aquesta dimensió del pecat que no és una dimensió en la qual ens hàgim de recrear, però sí de guanyar en consciència que hem estat redimits i que, constantment, dia a dia, ens arriba la força de la redempció de Jesús, que ve a sanar la nostra fragilitat, a curar les nostres ferides, a retornar-nos la pau quan davant del Senyor ens situem en la veritat. La creu també aquest gran misteri d’amor que omple la mort de vida. I també la creu em posa en comunió i en solidaritat amb les persones crucificades, amb els innocents que han patit al llarg de tota la història i en el nostre temps. Hem de pensar en tantes víctimes del tràfic, tantes víctimes de les guerres, tantes persones en vulnerabilitat. El món del sofriment és el món que Déu ha volgut omplir amb el seu amor i al món al qual Déu constantment ens envia per a fer present aquest amor”.

Acompanyar en la nit

“Penso en tantes famílies i persones en situacions de dol per diferents pèrdues. El primer és comprendre que un se sent ferit, se sent dolgut a causa de la pèrdua. Després és quan cal fer conscient aquesta pèrdua, verbalitzar-la i deixar-se acompanyar en la nit. Acompanyar en el dol, acompanyar en el dolor amb saviesa és molt important… Hi ha dia després de la nit”.

Finalitzem el diàleg amb un esment a les famílies per viure aquests dies sants: “El consell que donaria és que cada dia es prenguessin un temps per compartir el que han viscut en la celebració o el que els evoca el dia: el Dijous Sant, el Divendres Sant… No serà fàcil perquè, per poder comunicar el que un porta dins, alguna cosa se li ha d’haver remogut”. El bisbe Xabier anima a “un exercici de comunicació d’emocions, de sentiments, de món interior o de vida espiritual, buscant les paraules o la manera de fer-ho accessible al nucli familiar”. En aquest sentit està convençut que “pot ser un exercici per compartir també l’alegria de la Pasqua, per compartir què és el que està vivint cadascun en el seu moment biogràfic, en el seu moment vital, en aquest any 2025, que és el Jubileu de l’Esperança”.

Fernando Cordero Morales
Religiós dels Sagrats Cors i periodista
@FernandoCorder7