Sant Anas al-Xarif i 237 companys màrtirs de la veritat 

No. No es tracta que els catòlics ens apropiem de la bondat i de l’heroisme de tants periodistes assassinats a la Franja de Gaza, la majoria d’ells fills de l’Islam. Es tracta que amb les nostres pròpies categories reconeguem i exaltem el sacrifici heroic fins a la mort d’aquests periodistes, probablement alguns d’ells també cristians, ateus o agnòstics. Tenim fins i tot testament escrit d’un dels últims assassinats, Anas al-Xarif, de 28 anys: “Si aquestes paraules us arriben, sapigueu que Israel ha aconseguit matar-me i fer callar la meva veu. Al·là sap que jo he posat tot l’esforç i tota la força de què disposava per ser una veu i un suport pels infants del meu poble, des que vaig obrir els ulls en els carrerons i barris del camp de refugiats de Jabalia”.  

Quan els ciutadans ens sentim tan impotents per aturar la barbàrie que l’exèrcit israelià comet a Gaza i Cisjordània, a més d’exigir l’acció decidida dels governs i la intervenció d’una força militar de contenció de l’ONU, ens queda la justícia poètica del reconeixement, de l’exaltació, de la consagració en la memòria col·lectiva dels noms d’aquells que ja per sempre més han de ser referència d’entrega al proïsme, i de donació de la vida per la llibertat, la veritat i la justícia.  

¿Quin impacte no tindria arreu del món i de tots els mitjans d’informació que el papa Lleó XIV des del balcó de la basílica de sant Pere del Vaticà proclamés solemnement que l’Església catòlica considera sants Anas al-Xarif i els seus 237 companys màrtirs de la veritat? ¿Quina cara posarien els militars que ordenen fredament aquests assassinats? ¿Quina nova barrabassada li quedaria  al repertori de falsedats i mentides de Netanyahu? És la força dels gestos simbòlics que van més enllà de les pors i del fet de mirar cap a l’altra banda, que transcendeix el poder de les armes i obre el cel del reconeixement que dignifica i magnifica. I si cal que s’inventi una nova categoria. Així com precisament Israel dona la qualificació de  “Justos de les nacions” a tots aquells no jueus que varen salvar jueus de l’Holocaust, l’Església catòlica, en un gest concret d’ecumenisme, també podria instaurar aquesta categoria de “sants” d’altres confessions religioses o de conviccions agnòstiques o atees que han donat la vida per una causa justa i humanitària.

Xavier Morlans
Vicari de la parròquia Hospital de Campanya de Santa Anna