Per una ecologia de les religions

El papa Francesc va ensenyar magistralment que totes les realitats creades són profundament interdependents (“tot està interconnectat”), com a reflex del seu Creador, unitat de Pare, Fill i Esperit Sant. D’aquí el repte de l’ecologia integral, que inclou tant el patrimoni natural com el cultural. És a dir, implica tenir cura tant de la biodiversitat com de la diversitat cultural, igualment amenaçada per la força homogeneïtzadora de la globalització tecnològica i economicista. Danyar el tresor de la diversitat cultural suposa minar la convivència i amenaçar la pau. Per això, Francesc va subratllar amb força la dimensió cultural de l’ecologia integral (Laudato si’, 143-146).

És innegable que en aquesta dimensió cultural destaquen les tradicions religioses, amb la seva gran bellesa i dignitat (M. Eliade), que són sovint un element inspirador i estructurador de les cultures. Les tradicions religioses constitueixen sovint les “entranyes culturals” dels pobles.

I és que, com va dir també Francesc, “les distintes religions, a partir de la valoració de cada persona humana com a criatura cridada a ser fill o filla de Déu, ofereixen una aportació valuosa a la construcció de la fraternitat i a la defensa de la justícia en la societat” (Fratelli tutti, 271). La tasca de les religions de fer present Déu és un bé essencial per a la societat. Per contra, expulsar Déu de la societat o negar la llibertat religiosa porta a la violació dels drets humans i a “l’empobriment radical de la humanitat, privada d’esperança i ideals” (FT, 272-273). Per això demanava que en el debat públic hi hagués “espai per a la reflexió del rerefons religiós que recull segles d’experiència i de saviesa” (FT, 275).

Es compleixen aquests dies els seixanta anys de la declaració Nostra aetate i de la Dignitatis humanae, ambdues del Concili Vaticà II, que van fer afirmacions de gran importància al respecte. L’Església hi reconeix tant l’acció de Déu en les altres religions com la llibertat religiosa com a dret fonamental de tota persona. Aquest respecte, afirma el Concili, promou “l’establiment de relacions pacífiques i la concòrdia del gènere humà”.

Una ecologia integral reclama, doncs, establir les condicions ambientals (legals, educatives, mediàtiques, socials…) perquè les persones, les famílies i els col·lectius puguin exercir plenament la llibertat religiosa. La llibertat religiosa és una condició indispensable per a una societat sana i plural.

És necessari construir un espai ecològic en la nostra societat perquè les tradicions religioses es puguin preservar, purificar i desenvolupar lliurement; dialogar i col·laborar entre elles; participar plenament en els debats públics, i contribuir al bé comú. Marginar o substituir les religions suposa un greu atemptat ecològic contra la cultura.

Recentment, el papa Lleó XIV, amb motiu del seixantè aniversari de Nostra aetate, ha recordat la responsabilitat històrica de les religions en el moment actual. “Mantenir viva l’esperança, mantenir viu el diàleg i mantenir viu l’amor en el cor del món” és avui una missió imprescindible.

Eduard Ibáñez
Advocat, adjunt al Representant personal del Copríncep episcopal d’Andorra. Exdirector de Justícia i Pau (2001-2021)
@eduardiban