Germans tots: l’ensenyament social de Francesc

Francesc ha estat un gegant espiritual. Ha deixat un llegat immens a l’Església i un ensenyament extraordinari. Aquí voldria apuntar alguns aspectes que em semblen claus del seu missatge social adreçat a la humanitat.

Si hagués de comprimir-ho en breus paraules, citaria el títol de l’encíclica Germans tots (Fratelli Tutti). És a dir, la seva potent crida a la fraternitat universal, més enllà de totes les diferències entre persones, amb una “opció preferencial” pels pobres i exclosos. Fraternitat no entesa com un principi abstracte racional, basat en la igualtat dels humans, totalment insuficient davant la gravetat i arrelament del mal, sinó com l’experiència que emergeix de l’Evangeli. Aquesta és la seva solidesa i la seva força transformadora.

Es tracta de la profunda experiència que som fills de Déu, creador i sostenidor de tota realitat. Un Déu personal i viu, que és “Pare nostre”, que ha creat per un projecte d’amor l’univers (Laudato si’, 76) i que s’ha encarnat en l’home Jesucrist, amb qui podem trobar-nos i en qui som germans. Un Déu que és comunitat d’amor, Pare, Fill i Esperit Sant, que estima incondicionalment les seves criatures amb infinita tendresa i misericòrdia, especialment els pobres, les víctimes, els “descartats”, els que pateixen, les “perifèries”, els “últims”, els “ferits”, que “tenen un lloc preferencial en el seu cor” (Evangelii Gaudium, 197).

Aquest Déu ens mou a lliurar-nos als altres, perquè només així l’ésser humà es pot realitzar i trobar la plenitud; perquè “només reconeix la seva veritat en la trobada amb les altres persones concretes a qui estimar (…) perquè la vida subsisteix on hi ha vincle, comunió i fraternitat i és una vida més forta que la mort” (Fratelli Tutti, 87), perquè “ningú se salva sol” (Evangelii Gaudium, 113); perquè “la persona humana més creix, més madura i més se santifica a mesura que entra en relació, quan surt de si mateixa per viure en comunió amb Déu, amb els altres i amb totes les criatures” (Laudato si’, 240). Això porta una actitud fonamental: “descentrar la pròpia vida, per centrar-la en el servei als altres, en el bé dels altres (…), en particular, aquells que en tenen més necessitat o són més vulnerables”, com ensenya la Paràbola del Samarità.

D’aquesta experiència ha sorgit la crida constant de Francesc a ocupar-se de les víctimes de la injustícia, la pobresa, la desigualtat, la violència i la guerra, que ha caracteritzat el seu pontificat, amb paraules, signes i accions concretes: “vull una església pobra amb els pobres”, perquè “ningú pot sentir-se exceptuat de la preocupació pels pobres i la justícia social” (Evangelii Gaudium, 198).

Aquesta experiència porta, com ens ha mostrat a Laudato si’, a una mirada ecològica integral, que veu el món (un “tot profundament interconnectat”) com a creació de Déu. Una creació que Ell mateix ha assumit i habita, i que ens ha lliurat perquè l’administrem responsablement, com a “casa comuna”. A partir d’una “conversió ecològica integral”, ens cal un nou estil de vida més contemplatiu, humil, profètic, sobri, solidari dels pobres, per ser custodis d’aquesta casa, compartir-la fraternalment, preservar-la per a les generacions futures i elevar-la a Déu.

D’aquí sorgeix igualment la crida a una economia inclusiva i humanitzadora al servei de totes les persones i pobles, conscient del destí universal dels béns, que asseguri sostre, terra i treball decent per a tots; la crida a unes relacions entre els pobles i nacions basades en la cultura del diàleg i l’encontre, la cooperació i la confiança mútua; una política orientada per l’amor al servei del bé comú universal; l’estima a les identitats culturals, viscudes de manera oberta i comunicativa; l’hospitalitat amb els immigrants, als quals cal “acollir, protegir, promoure i integrar”; la “recerca artesanal” i comunitària de la pau; el perdó i la preservació de la memòria; el desarmament, l’erradicació de la guerra, de la violència i de la pena de mort; el diàleg i col·laboració entre les religions al servei de la fraternitat, la justícia i la pau (Fratelli Tutti).

Aquesta experiència de fraternitat universal, que prové d’un Pare que estima infinitament cada ésser humà, implica descobrir la “dignitat infinita” de tota persona (Evangelii Gaudium, 178), per damunt d’interessos o majories, en el respecte dels seus drets humans, universals i inviolables. Particularment del seu dret a la vida en totes les seves fases, des de la concepció fins a la mort natural, evitant que cap ésser humà sigui descartat, encara que no hagi nascut, sigui vell o malalt.

Eduard Ibáñez
Advocat, adjunt al Representant personal del Copríncep episcopal d’Andorra. Exdirector de Justícia i Pau (2001-2021)
@eduardiban