L’aigua no té preu

L’aigua dolça és essencial per a la vida i els ecosistemes, però cada cop està més contaminada, escassa i distribuïda de manera desigual. El canvi climàtic pertorba el cicle hidrològic i en redueix la disponibilitat. Aquest escenari agreuja els conflictes per l’ús d’un recurs limitat i indispensable.

Des dels anys vuitanta, institucions financeres internacionals han treballat per incorporar l’aigua a la lògica del mercat. Inversors i empreses especulen amb aquest recurs vital a través d’índexs borsaris com el Dow Jones Water Index o fons dedicats com el del banc suís Pictet & Cie. L’objectiu ja no és garantir-ne l’accés universal, sinó obtenir rendiment econòmic. En aquest context, els drets humans i les funcions ecològiques passen a un segon pla.

Però l’aigua no és com el coure, el petroli o l’or. És irreemplaçable. Sense aigua, els ecosistemes col·lapsen, la biodiversitat es perd i la vida humana és impossible. L’aigua no només hidrata, també transporta nutrients, manté la fertilitat dels sòls i sosté processos biològics essencials. És, en definitiva, la sang de la Terra.

Malgrat això, el model econòmic actual premia els usos més rendibles, no pas els més necessaris. Així, el reg intensiu o els camps de golf poden tenir prioritat sobre l’abastiment domèstic o l’agricultura de subsistència. Aquesta lògica és profundament injusta i insostenible.

Cal reconèixer l’aigua com un bé comú i dotar-la d’un estatus jurídic que impedeixi la seva mercantilització. És necessari establir una jerarquia d’usos on les funcions vitals i ecosistèmiques tinguin prioritat absoluta. I un cop garantides aquestes funcions, cal decidir democràticament com distribuir la resta d’usos: industrials, agrícoles o recreatius. També s’ha de posar fi a l’ús de l’aigua com a abocador. Les capacitats naturals d’autodepuració estan desbordades. Cal prohibir i sancionar qualsevol activitat contaminant que superi els límits ecològics i tècnics.

Finalment, tota la riquesa generada amb l’aigua hauria de revertir en la seva conservació i distribució equitativa. La tecnologia i el coneixement han de servir per fer-la accessible a tothom, no per obrir nous canals de negoci especulatiu. Davant la pressió creixent per apropiar-se d’aquest recurs, cal reaccionar amb contundència per preservar l’aigua com allò que realment és: un dret, no una mercaderia.

Ezequiel Mir Casas
Tècnic de Càritas Diocesana de Girona. Docent i llicenciat en Ciències Religioses per l’ISCREB
@CasasMir