S’acaba el 2025 i, amb ell, el Jubileu de l’Esperança, que va ser inaugurat pel papa Francesc el 24 de desembre de 2024 i serà clausurat pel seu successor, el papa Lleó XIV, el 6 de gener de 2026. Han sigut dotze mesos per aprofundir en una virtut teologal que, com va deixar dit el papa jesuïta, ha de sostenir i comprometre els cristians davant d’un món injust i assedegat de pau.
En aquest primer tram de pontificat, Lleó XIV ha començat a mostrar les seves cartes publicant una profunda exhortació apostòlica sobre l’amor de l’Església als pobres i reforçant algunes polítiques del seu predecessor en matèria d’abusos i de presència de laics a la cúria. Però serà a partir de 2026 quan, superat el programa jubilar, el papa agustí podrà començar a centrar els esforços a donar resposta als múltiples desafiaments que l’esperen.
Un d’ells serà el de mantenir unida l’Església. No serà fàcil, tenint en compte les recurrents tensions entre els sectors més tradicionalistes i els més reformistes. Però en aquest aspecte, el papa compta amb l’aval d’una trajectòria en què ha destacat precisament per la seva capacitat de diàleg, gràcies a la qual ha sabut resoldre problemes complexos sense generar divisions.
Un altre gran repte serà aprofundir en la reforma sinodal impulsada per Francesc i que traça el camí cap a una Església més plural, oberta i participativa. Un model que Robert Prevost va promoure en els seus anys al Perú, on va treballar braç a braç amb el laïcat generant espais perquè tots els batejats poguessin esdevenir deixebles missioners i corresponsables de la vida de l’Església.
Com a tercer gran desafiament, el papa haurà de mantenir ferma la seva veu profètica com a líder global. Això no vol dir, com alguns creuen erròniament, que el pontífex tingui una vareta màgica per posar fi als terribles patiments que assolen la humanitat. Lleó XIV sap que el seu paper no implica haver de resoldre tots els problemes mundials. La seva funció primordial és espiritual: anunciar l’Evangeli i garantir que els cristians sàpiguen quina ha de ser la seva actitud per no deixar-se arrossegar pel desori imperant i per líders que menystenen el valor de la vida humana.
S’acaba el Jubileu. Després del cop de timó del papa Francesc, i amb l’esperança com a àncora, comença, ara sí, l’era Prevost.
Jordi Pacheco
Periodista i director de Foc Nou
@jpachecoga