L’anomenada Llei del Talió va néixer a l’antiguitat. El trobem al Codi d’Hammurabi (1792 aC) amb la finalitat d’evitar una venjança desproporcionada a un crim comès. D’aquesta manera intentava limitar les accions d’una justícia que anés més enllà del que havia significat el mal causat a un altri. També a l’Antic Testament apareix la mateixa norma en la llei Mosaica (Èxode, 21,23-25), i al llibre del Levític (24,18-20) i al Deuteronomi (19,21). La frase més famosa que ens ha arribat per definir la Llei del Talió és “ull per ull, dent per dent”, que apareix al llibre de l’Èxode.
Avui dia ens sembla una barbaritat aquest tipus de justícia i l’entenem com a molt primitiva, perquè no deixa de ser una venjança, encara que sembli formalment proporcionada. No obstant això, la intenció d’aleshores era precisament evitar el que segurament s’acostumava a fer en cas d’un crim, una venjança marcada per la ira que era capaç de causar un mal infinitament més gran del que va provocar el criminal, tant a ell com a la seva família o al seu poble.
Aquesta llei va continuar vigent al judaisme fins a l’època del Talmud en què els encarregats de fer justícia i els rabins van decidir que la pena aplicada per un crim seria de caràcter econòmic com un rescabalament de l’ofensa rebuda. El cristianisme també supera la Llei del Talió si tenim en compte les paraules de Jesús de Natzaret a l’anomenat Sermó de la Muntanya: “Ja sabeu que es va dir: ull per ull, i dent per dent. Doncs jo us dic: no us hi torneu, contra el qui us fa mal” (Mateu 5,38-39). Per la seva part, Gandhi també hi va tenir una altra visió, i per això és famosa la frase “ull per ull i el món quedarà cec”. Tanmateix, encara avui dia hi ha llocs que basen la seva justícia en la Llei del Talió, especialment en països musulmans de caràcter teocràtic i fonamentalista.
Als països democràtics, però, s’ha avançat un pas més i, almenys teòricament, les penes per un mal causat són enteses com una rehabilitació del delinqüent per reinserir-lo a la societat.
Tot i això, avui som espectadors de com el govern de l’Estat d’Israel, un govern pretesament democràtic, ha donat marxa enrere en el temps i, més enllà del Talió, torna a exercir la venjança desproporcionada indiscriminadament. No solament està perseguint i matant els criminals causants d’uns assassinats (que seria quedar-se de nou en la Llei del Talió superada pel Talmud), sinó a milers i milers de persones innocents. A més, està causant un càstig descomunal, amb la destrucció de pobles sencers i el desplaçament forçat, a milions de persones a Gaza, Cisjordània i el Líban. Tot plegat amb les conseqüències imprevisibles d’arrossegar altres països a una guerra sense sentit. Tots en som espectadors. Tot el món n’és, espectador, alguns països per activa i d’altres per passiva, mentre els noticiaris ens donen diàriament el recompte actualitzat de les víctimes produïdes més enllà del Talió.
Fermí Manteca
Capellà rural
@kateman901
Setembre / Octubre de 2025