S’ha acabat el bròquil

La convivència social, fonamentada en la llibertat, la veritat, la justícia, la solidaritat i la subsidiarietat, sustentada bàsicament per les columnes dels drets i deures, s’està enfonsant per l’aluminosi de les falsedats (fake news) divulgades sense control, a través de les xarxes. Notícies manipulades, impulsades per potents poders econòmics, polítics i delinqüents que es valen de la intel·ligència artificial per reunir a les seves mans tot el poder, sigui econòmic, polític, social o religiós. Pretenen fer-se amb el govern del “poble per al poble”, però “sense el poble” i fer-se més rics a costa de la gent honrada.

Tanmateix, per més que vesteixin la seva egòlatra ambició amb la “democràcia formal”, no caurem en el seu parany. Encara que ho dissimulin, se’ls veu el llautó. Aquest tsunami destructiu, a través dels aparells més sofisticats, mòbils, tauletes, TV, ràdio, PC, etc., hem de dir fort i clar: “en tenim la pipa plena” i “s’ha acabat el bròquil”, dues expressions típicament catalanes, que es poden comparar amb el crit “Indigneu-vos” que va pronunciar Stéphen Hessel (1917-2013), un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, militant i heroi de la Resistència francesa. Amb el seu crit d’alerta i prevenció dels totalitarismes, convidava a la insurrecció pacífica. Tal com va cantar Raimon contra la dictadura: “Digueu no”. Dir no al món dels que ens volen moure com titelles és exercir el bé més preuat de tota persona, el do de la llibertat per escollir i fressar el propi camí a la vida.

Permeteu-me que citi novament el famós i acreditat Byung-Chul Han, filòsof i escriptor sud-coreà, establert a Alemanya, expert en estudis culturals i professor de la Universitat de les Arts de Berlín. Un dels seus llibres més llegits, La societat del cansament, ens descriu la societat contemporània com un sistema caracteritzat per l’exigència constant de rendiment i automatització, on les persones es veuen a elles mateixes com a projectes de competició constant, cosa que genera una fatiga crònica, ansietat i esgotament.

També explora conceptes com “la societat de la transparència”, on tot es penja amb immediatesa a les xarxes i el “capitalisme de dades”, reflexionant com la tecnologia i el neoliberalisme transformen les nostres relacions, la nostra intimitat i la nostra percepció del món. Reflexions que ens ajuden a comprendre les tensions i els reptes emocionals i socials que caracteritzen el segle XXI. Tanmateix, quines actituds, ens diu Han que hem de prendre davant el problema de la constant autoexigència i l’assetjament tecnològic, via oberta a l’esgotament i a la manipulació mental i comercial?

Establir límits clars: definir horaris per desconnectar de la feina a l’efecte de preservar el benestar, dedicar temps a activitats que no tinguin finalitats productives (llegir, passejar, meditar), reduir el perfeccionisme: “El que és millor a vegades és enemic del que ja és bo” o també “la paràlisi per l’anàlisi”.

Resistir la societat de la transparència: Preservar la privacitat. Promoure espais d’opacitat. Reivindica moments de desconeixement o misteri. No cal explicar-ho tot als altres ni entendre-ho tot immediatament. Aprendre a conviure amb l’ambigüitat pot ser alliberador. Redueix les xarxes socials. Conscienciar-nos que la delinqüència digital és real, que se les pensa totes per defraudar-nos i que la seva potència és enorme.

Respondre al capitalisme de dades: Pel capitalisme, la nostra vida digital es converteix en una mercaderia que afavoreix el control i manipulació per afavorir els seus interessos comercials. Protegeix les teves dades personals. Sigues conscient que la manipulació algorítmica és evident quan sorgeixen anuncis i continguts suggerits que condicionen les teves decisions. Evita prendre decisions automàtiques. Redueix la dependència tecnològica. La tecnologia és una eina, no una finalitat.

Hàbits quotidians per a la desintoxicació digital: prioritza les relacions reals amb humans presents i no digitalment. Passa el temps de qualitat amb persones sense distraccions tecnològiques. Fomenta l’atenció plena (mindfulness). Un temps per a cada cosa i cada cosa al seu temps. Desterra el fet de pensar constantment en el que hauràs de fer després. Això redueix l’ansietat i el cansament mental.

Repensar les teves prioritats: Reflexiona sobre què et fa realment feliç. És rendir més o viure millor? Aquest canvi de mentalitat pot ser transformador. Aquests són passos senzills, però significatius per contrarestar les dinàmiques opressives que descriu Han.

Quins d’aquests punts creus que serien més útils i fàcils d’incorporar a la teva rutina?

Pere Reixach
President del Centre Catòlic de Blanes