Mirades més enllà: desafiaments del curs escolar

Hem començat un nou curs escolar i tornen nous reptes i vells desafiaments, que no acabem de resoldre. El continu mesurament de diversos tipus de resultats acadèmics, elaborats tant per part del departament d’Educació com d’altres instàncies internacionals, no donen els resultats esperats i produeixen un nivell alt d’insatisfacció i de percepció que les coses no van bé. Aquest és, aparentment, el desafiament educatiu més urgent que té el govern de Catalunya. D’altres queden amagats darrere d’aquesta preocupació acadèmica, però cal veure’ls perquè formen part de la problemàtica que s’ha de resoldre, per obtenir el grau de qualitat humana i acadèmica que volem per al nostre sistema educatiu.

El paisatge social de les aules catalanes ja fa temps que està canviant de manera espectacular respecte al que existia a finals del segle passat. L’arribada de moltes persones de països diversos, que cerquen un lloc d’esperança i de futur al nostre país, tensiona el sistema social i educatiu, i qüestiona sovint les prioritats educatives tal com han estat plantejades als últims cent anys. Crec que cal insistir en el fet que la migració és un dret fonamental de les persones, a més que totes les dades macroeconòmiques indiquen la necessitat d’acollir més migrants per l’aportació que fan al mateix PIB.

L’arribada d’infants de diferents indrets del món aporta una complexitat lingüística i cultural, que ens està costant incorporar a les estratègies de polítiques educatives. La millora dels resultats implica abordar-los de manera integrada. Moltes escoles fan sobreesforços que van molt més enllà dels recursos disponibles, i assistim a una pressió clara entre el que s’espera i s’exigeix dels mestres, i el suport personal i econòmic, que efectivament estan rebent del Govern.

La diversitat d’alumnat és creixent i no és un assumpte transitori. La taxa de natalitat de les dones migrants a Catalunya és significativament més alta que la de les dones catalanes. Això implica que la proporció d’alumnes d’origen estranger continuarà creixent a les aules de les nostres escoles. Segons dades del departament d’Educació, l’alumnat estranger representa quasi el 16% a la Primària i Secundària, i quasi el 19% al sector públic. En aquestes xifres no estan inclosos els alumnes de famílies estrangeres, que ja tenen nacionalitat espanyola. Com assenyala Lucas Gortazar, investigador a ESADE, les societats tendeixen a polaritzar-se en dues posicions: algunes persones culpen els immigrants dels dolents resultats escolars, i altres reconeixen el valor que aporten, i treballen per transformar aquella percepció i aprofitar les seves potencials contribucions.

Aporto 3 exemples per veure com influeix la mirada que tenim sobre aquesta situació. A la ciutat de Barcelona quasi el 34% de la població és estrangera, i a les escoles ho són el 17% dels alumnes. A la població gironina de Salt, les últimes dades informen d’un 37% de persones estrangeres i d’un 70% d’alumnes immigrants a les escoles. A la ciutat de Ripoll, un 15% de persones és d’origen estranger i poc més del 16% d’alumnes ho són a les escoles. Per descomptat n’hi ha de molts més casos a altres poblacions catalanes. 

El que m’interessa destacar en aquesta comparació, és la diferent percepció que hi tenen les persones que hi viuen, i les conseqüències que comporten en les polítiques públiques, tant les del govern de la Generalitat com les que es promouen des del món municipal en les tres poblacions. Les dades ens aporten informació tècnica valuosa, però el més decisiu és com manegem les emocions i les percepcions subjectives, que ens mouen a prendre posició i a afavorir una convivència que, conseqüentment, millori l’educació i la nostra societat.

Pepe Menéndez
Professor
@PepeMe