Venite ad me

Antoni Gaudí (Reus, 1852 – Barcelona, 1926), el geni modernista admirat i conegut, rebrà homenatge oficialment per part de la Generalitat a partir d’aquest mes de novembre i durant tot l’any 2026. Ell serà sempre referència a les nostres memòries per moltes generacions. No podríem oblidar-lo. He pujat les escales de la Sagrada Família i segueixo l’esforçada consolidació i culminació de la magna obra amb vocació d’eternitat. Però m’agradarà oferir-li companyia en el record de tan bella celebració.

Encara brillen, dins de la meva memòria d’infant, certs arabescos capçats de petites boletes daurades. Lletres deixades anar en flocs vermells i negres. Expressions escrites en ferro forjat que formaven les dues baranes d’accés a l’altar de la capella del Sagrat Cor, on les alumnes de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna de Tarragona passàvem estones llargues.

Josep Maria Jujol (Tarragona), era un arquitecte modernista vint anys més jove que Gaudí, també com ell, artista amb obres molt notables. Tots dos havien col·laborat professionalment. L’esmento aquí com una extensió potent del Modernisme floral que s’enlairava amb els àngels entre columnates i aspirava a les cúpules celestials. Ell, el 1939, havia restaurat el col·legi i capella del Sagrat Cor després del bombardeig sobre la ciutat.

Les lletres, doncs, pintades en vermell i daurat a les baranes d’accés a l’altar, mentre vaig ser nena em van costar d’entendre, per la seva disposició sinuosa. Un cop desxifrades, deien: “Venite ad me, omnes qui laboratis et onerati est et ego reficiam” (Mateu 11,28).

Elements decoratius i estructures que van donar caràcter al Modernisme unien els grans arquitectes que avui són admiració del món. Jujol a tot el Camp de Tarragona i també a Barcelona, s’enllaça amb el gran Gaudí i els seus contemporanis.

En la bellesa de la seva creació, generacions d’homes i dones s’admiren i reposen.